20.7.07

L'esmolet d'Id Kah (Kashgar)

Aquest home, des de la seva infantesa, s'asseu al costat de la mesquita d’Id Kah esmolant ganivets, dagues, espases o estranys estris de cuina. El seu rostre es fa tan familiar com els racons de cadascun dels carrerons o com les cinc “crides” diàries a l’oració.

Davant la mirada curiosa del viatger, intueix un somriure i fixa la seva ànima en assolir la perfecció i la bellesa en la metòdica tasca.

En aquell moment, comencen a sortir, en petits grups, els fidels; alguns marxen pausadament entre els carrerons ombrívols dels voltants, d'altres s’acosten a ell per a fer alguna compra o mirar la mercaderia, els darrers s'aturen a la porta de la mesquita i gaudeixen en passar l'estona mentre parlen de la vida.

Ens arriba un reconegut flaire, una parada de menjar plena de kebabs i samsas (pans farcits de carn de xai), i més enllà s'intueix el fum d'una cuina on preparen dapanji, un pollastre sencer esquarterat i fregit acompanyat de tomàquet, pebre picant, all, patates i verdures... els petits grups comencen a desfer-se.

És l'hora de dinar, i ben aviat, el brogit del carrer desapareix pausadament, a molts dels creients els espera un plat de laghman (fideus d'arròs amb llegums picants) a taula, se senten els últims riures i adéus. L'escalfor asfixiant del sol pren la ciutat i ens recorda que estem a la vora del desert de Taklamakan.

14.7.07

"El món és un llibre bonic....

... que poc val per al que no sap llegir" Carlo Goldoni

Mentre viatjo em sembla molt plaent la lectura de textos referents a la història dels diferents llocs o a les anècdotes gaudides o patides per altres viatgers o a les llegendes que s'expliquen de generació en generació... submergir-se en la màgia de terres llunyanes...

Si volem endinsar-nos en aspectes més profunds de la vida dels habitants de la ruta de la Seda hi ha dues obres força complertes: "La vida en la Ruta de la Seda" (ed. Paidos, 2000) de Susan Withfield i el clàssic "La Ruta de la Seda. Dioses, guerreros y mercaderes" (Ed. Península / Atalaya, 2004) de Luce Boulnois .

En castellà, també són interessants alguns relats de viatgers com: "Viaje al silencio, por los caminos de Asia Central" (Ed. Alianza Editorial, 2004) de Francisco López-Seivane , "Sueños perdidos en la Ruta de la Seda" (Ed. Flor del Viento Ediciones, 2003) de Marc Morte, "Tras los pasos de Marco Polo" (Ed. B, 1998) de William Dalrymple , "Oasis prohibidos" (Ed. Peninsula 1999 - actualment esgotat-) d' Ella Maillart ,"El corazón perdido de Asia"(Ed. Peninsula 1998 - actualment esgotat- es pot trobar la versió anglesa a l'Ed. Penguin) de Colin Thubron, o "La Ruta de la seda. Viaje en solitario" (Ed. Entrelibros, 2005 - té dos toms-) de Bernard Ollivier .

En català, podem gaudir una bona estona amb "Des del llac del Cel: viatges pel Xinjiang i el Tibet" (Ed. Proa, 1999) de Vikram Seth, o "A la Xina amb bicicleta" (Ed. La Campana. 1997) de Gabriel Pernau, i a nivell científic la publicació "Asia, la ruta de les estepes" de la Fundació La Caixa, amb motiu de l’exposició del mateix nom que va tenir lloc l'any 2000. I en francès o en anglès, voldria destacar "Voyage au Pamir" de Jacques Gourchelon (Ed. Flammarion, 1998), i "Turquestan Solo: A journey through Central Asia" d'Ella Maillart (Ed. Tauris Parke Books, 2005).

Per acabar, i quant a narrativa històrica o a estudi històric recomenaria els meus tres favorits, una bona companyia pels dies de viatge:

- "Samarcanda" (Ed. Alianza Editorial, 2003) d'Amin Maalouf , una novel·la fascinant on es creuen la vida de tres personatges claus en la història de la Pèrsia medieval: el poeta, filòsof i astrònom Omar Jayyám, autor de les famoses "Ruba'iyyat", el gran visir Nizam el-Molik, i el fundador de la "secta dels assassins" Hassan Sabbah, una delícia de lectura...

- "Demonios extranjeros en la Ruta de la Seda" (Ed. Laertes, 1997) de Peter Hopkirk, una interessant narració de l'expoli estranger dels tresors de la Xina per aquella generació d'aventurers, espies, lladres o arqueòlegs de principis del segle XX.

- "La ruta de la Seda" (Ed. Ediciones Salamandra, 2004) de Colin Falconer , un relat situat a mitjan s. XIII i que ens porta per la ruta que uneix Jerusalem amb Mongòlia de la mà d'un frare dominic i un cavaller templari, missatgers d'un escrit del Papa de Roma per el Gran Khan. En resum, un descobriment de l'existència d'altres cultures i una reflexió sobre les pròpies creences i la tolerància.

10.7.07

"Aquell qui està acostumat a viatjar...

... sap que sempre és necessari marxar algun dia" Paulo Coelho.

I per marxar, cal preparar el viatge i estar ben acompanyat durant la ruta mitjançant els coneixements que ens ofereixen les guies. En català o en castellà no existeixen gaires llibres sobre la Ruta de la Seda o sobre els diferents indrets d’Àsia Central, un mínim coneixement del francès o l’anglès ajuden a documentar-se convenientment i a conèixer aspectes que d’altra manera passarien desapercebuts.

A nivell pràctic, imprescindible l’edició en anglès de la Lonely Planet d'Àsia Central, (actualment, la darrera edició és novíssima, 2007), o bé altres guies més específiques d’aquesta mateixa editorial com la Pakistan & the Karakoram Highway. En castellà, es troba la guia de China, any 2005, editada per Geoplaneta, però la secció dedicada a Xinjiang (el territori uigur de Kashgar, Turfan, Khotan i el desert de Taklamakan) no és gaire extensa, només 30 pàgines.

D'altres guies interessants són, en francès, "Asie Centrale" de l'Ed. Olizane (1996) i, en anglès, "Monuments of Central Asia" d'Edgar Knobloch (Ed. Tauris, 2001) i les dues guies de l'Ed. Odissey "Uzbekistan. The golden road to Samarkand" (2004) i "Kyrgyz Republic" (2004).

Quant a mapes, els que podem trobar per aquí són bàsicament generals d'Àsia Central de les col·leccions "Collins", "Reise", "Gizi" i "Freytag & Berndt".

I de llibres de fotografies o que combinen aquestes amb text podem destacar: "En pays kirghize: visions d'un familier des monts celestes" de Rene Cagnat (Ed. Transboreal, 2006), "Les rutes de la soie" de Philippe Lamarque (Ed. Romain Pages, 2004) que és un interesant recull de fotos antigues arxivades per la Société des missions étrangères de Paris, "Samarkand la Magnifique" de Frédérique Beaupertuis-Bressond (Ed. Geroges Waef, 2006) una autèntica invitació visual a visitar l'Uzbekistan i "La route de Samarcande. L'Asie Centrale dans l'objectif de voyageurs d'autrefois" de Svetlana Gorshenina (Ed. Olizane, 2000) un recull de fotos de finals del segle XIX i fins els anys trenta del s. XX.

Una bona publicació és l’especial de la Revista Altaïr en castellà sobre la “Ruta de la Seda”, ja que ens dóna una primera i acurada visió dels diferents pobles i cultures, especialment d’Àsia Central, que ens podem trobar. També, resulta interessant el número 73 de la Revista Rutas del Mundo amb 26 pàgs. d'informació sobre aquesta ruta.

Pel que fa a llibreries de viatges on podem trobar totes aquestes obres hi ha, entre d'altres, l'Ulyssus de Girona, l'Altaïr al centre de Barcelona i la llibreria Guia al barri de Gràcia (Barcelona).

3.7.07

Una nit a Tash Rabat (Kirguizistan)

En els mesos previs al meu viatge per la Ruta de la Seda, hi havia alguns indrets que m'eren imprescindibles, entre ells Tash Rabat, un caravanserai proper a la frontera xinesa, que resulta una imatge “màgica” per la seva història, situació geogràfica i bellesa del paisatge.

Aquest “motel de caravanes”, mil·lenària barreja de cultures, idiomes, religions, mercaderies i olors, es troba a l’actual Kirguizistan, en la ruta que va des de Naryn a Kashgar, i és gairebé una parada nocturna obligatòria per a poder continuar camí cap a l'est.

Entre els seus murs encara es respira l'olor a fusta cremada de la foguera que hi havia en el pati central abovedat i al voltant de la qual els mercaders es seien a explicar les seves darreres aventures i negocis. Mentre, els animals estaven arrecerats en petites bordes on podien descansar i alimentar-se tranquil.lament per primera vegada en dies o setmanes. Els dormitoris es trobaven al costat d'un estret carreró on s'estenien minses parades amb mercaderies de tota Àsia (teles, espècies, joies, etc.) i creaven un boirós basar cobert. Al final del passadís-carrer central una gran porta de fusta garantia la pau.

A la vora del caravanserai de Tash Rabat, una nit de fa un parell d'anys, ens acollí una família nòmada a la seva iurta, com han fet durant segles amb els viatgers que arriben a aquestes terres.

Mentre la nit queia, un dels infants, il·luminat tènuement per un fanal de petroli, ens explicava relats del passat, i ens observava interessat mentre nosaltres ens deixàvem sentir per les paraules de llegenda. Ben aviat, ens vam adormir un al costat de l’altre, en aquella harmonia que només podem trobar a tocar del cel...