29.5.09

Descobreix Mongòlia

Com us comentavem fa ara poc menys d'un mes un grup d’enamorats del món que ens agrada viatjar, conèixer i compartir ens hem unit en el projecte "Coneguem el món" per organitzar cada primer divendres de mes una xerrada al Centre Cultural Can Fabra (c/ Segre, 24-32) en el districte de Sant Andreu de Barcelona.

La segona xerrada arriba el proper divendres 5 de juny a les 19h. amb el títol: "Descobreix Mongòlia" una aproximació a la cultura, la història, les tradicions i els indrets més destacats del bressol de l’imperi més gran de l’antiguitat a càrrec d'en Xavi Tarafa, amant dels viatges, l’esport i l’aventura, que durant dos mesos va recórrer aquest extens país en bicicleta, de na Undarmaa Bayanbat, vicepresidenta de l’Associació de Mongòlia a Barcelona, i d'en Baadai, tots dos uns grans amants i difusors del seu país i la seva cultura.

Aquesta xerrada estarà acompanyada a partir del dimarts 2 de juny d'una exposició de fotografies i quadres de Mongòlia en el primer pis de la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, i el mateix dia de l'acte hi haurà un petit refrigeri amb productes de Mongòlia. Us esperem a totes i a tots...

21.5.09

Quaderns de viatges...

Les nits no eren completes sense dedicar uns quants minuts - a vegades, fins i tot hores - a escriure pausadament, ajagut sobre uns vells llençols o acaronat entre coixins en una cadira de jonc. Tornar a viure en silenci i harmonia els instants experimentats durant aquella mateixa jornada o en dies anteriors, era un immens plaer que se’m feia difícil compartir i, en part, era també un dels motius pels quals viatjava en solitud.

De cadascun dels indrets visitats recordo amb cura l’escena, tants cops repetida, dels mots dibuixant-se en el quadern tot i acompanyant les lletres escrites amb imatges, emocions i olors que han quedat així gravades en algun recòndit racó de la memòria.

Recordo aquella nit estelada en una humil “chid”, casa tradicional pamiri, mentre em distreia amb la lluna fugissera i escrivia, recolzat en un dels batents de la finestra, sobre la jornada passada a l’espera d’un transport en una deserta carretera del Pamir.

Recordo amb intensitat tant les hores passades fumant relaxadament en una hamaca polsosa en el llogaret de Muang Ngoy Kao, a la vora del riu Nam Ou, com la vella i atrotinada taula de l’acollidora cabana on més tard escriuria il•luminat per la càlida llum de les espelmes.

O recordo aquells “dostarkhans”, llargs bancs de fusta, al Labi-Hauz de Bukhara on compartia lectura, conversa i un llarg te verd amb la brisa del desert i els passavolants tadjiks, mentre dibuixava en el quadern el perfil de la madrassa de Kukeldash.

A cada pàgina es poden trobar sentiments contradictoris: uns mots parlen de llibertat, d’altres són un reflex d’alegria, i dues línies més avall es relaten algunes pors vergonyants. S’avancen uns quants paràgrafs i tot el text esdevé una pluja de dolça melangia... i, una línia a sota, de sobte, apareix la llegenda kirguís de Manas, un tram de la Ruta de la Seda, una paràbola de Nasrudin o un conte tibetà de iacs i búfals.

Imatges, colors, emocions, noves paraules i nous descobriments dansen en irònica intimitat creant el record d’allò tot just viscut.

Els fulls dels quaderns de viatge són un càlid, agradable i familiar retrobament amb els somnis, els aprenentatges i les experiències... són, potser, unes de les més meravelloses i suaus guspires de vida...

Entrades relacionades:

18.5.09

Mario Benedetti



"De vez en cuando la alegría
tira piedritas contra mi ventana
quiere avisarme que está ahí esperando
pero me siento calmo
casi diría ecuánime
voy a guardar la angustia en un escondite
y luego a tenderme cara al techo
que es una posición gallarda y cómoda
para filtrar noticias y creerlas

quién sabe dónde quedan mis próximas huellas
ni cuándo mi historia va a ser computada
quién sabe qué consejos voy a inventar aún
y qué atajo hallaré para no seguirlos

está bien no jugaré al desahucio
no tatuaré el recuerdo con olvidos
mucho queda por decir y callar
y también quedan uvas para llenar la boca

está bien me doy por persuadido
que la alegría no tire más piedritas
abriré la ventana
abriré la ventana".


"Pongo estos seis versos en mi botella al mar
con el secreto designio de que algún día
llegue a una playa casi desierta
y un niño la encuentre y la destape
y en lugar de versos extraiga piedritas
y socorros y alertas y caracoles".


"Cuando me entierren
por favor no se olviden
de mi bolígrafo".

Mario Benedetti (1920-2009).

De tot cor, Moltes Gràcies...

11.5.09

Sensacions d'una xerrada...



Us presentem les primeres imatges de l'acte "Descobreix el Kirguizistan" que va tenir lloc el passat divendres 8 de maig a Can Fabra... Primer de tot, des de Coneguem el Món i des d'Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, volem agrair a les més de setanta persones que van venir a l'acte la seva presència i el seu interès, així com a l'equip de Can Fabra, especialment a la Mar, pel suport en l’organització...

Personalment, vaig gaudir d’una vetllada amb encant: per la bona energia, per les moltes preguntes i comentaris, per la presència de bones amigues i amics (alguns d’antics, d'altres de nous), per poder “visualitzar” (conèixer en persona) altres blocaires, per recordar els bons moments del viatge, pel conte de “La Bella de la Lluna” que va explicar l’Asyl, per redescobrir la bellesa del Kirguizistan, per poder compartir emocions i reflexions, per...

En resum, va estar un petit plaer... tant és així, que el proper 5 de juny a les 19h. volem repetir l’experiència amb una nova xerrada, aquest cop, amb “Descobreix Mongòlia”... de nou, moltes gràcies i us hi esperem !!!

Entrades relacionades:
Xerrada "Descobreix el Kirguizistan"
Osh: L'obertura Larsen
Una nit a Tash Rabat
Manas, l'èpica d'un poble