13.1.08

No tinc temps...

Un home molt ocupat sentí parlar d'un savi lama i decidí visitar-lo. Era un destacat comerciant, però albergava algunes inquietuds espirituals i per això visità el monjo. Així que va viatjar fins a on estava el lama per ser rebut per ell.

- Encara que sóc un home de negocis molt ocupat - va dir -, tinc inclinacions espirituals, venerable mestre. Per això he vingut a veure-us. Volia trobar-me amb vós i escoltar algunes de vostres, sens dubte, sàvies paraules. Sé que heu dedicat part de la vostra vida a la meditació i que heu copsat veritats d'una realitat superior que se m'escapen.

- Cadascun ha d'acostar-se per si mateix a aquesta realitat superior - va dir el lama -. Però sí vull prevenir-te que ja no ets jove i que seria convenient que comencessis a interessar-se de debò per la vida espiritual. No només que tinguis algunes inclinacions espirituals, sinó que comencis a practicar.

L'home es va encongir d’espatlles en un gest com per disculpar-se i va explicar:

- Ho faria, però estic tan ocupat! He d'atendre els meus innombrables negocis, assistir a reunions de treball i congressos, fer-me veure en festes socials, canviar punts de vista amb els meus col·legues, respondre a les nombroses cartes que m'arriben... Estic tan atrafegat!

El lama va dibuixar un somriure. Va moure el cap lleugerament, pensatiu. El visitant va afegir:

- He de viatjar per a atendre els meus negocis, parlar per telèfon sense parar, fer estudis de mercat... Estic tan ocupat!

- Bé, bé - va dir afablement el mestre -. Quan moris (i la vida és molt curta, no te n’oblidis), algú comentarà, o fins i tot restarà escrit a la teva làpida: “Heus aquí que ha mort un home que va saber omplir la seva vida d'inútils activitats”.

- Enhorabona ! - va concloure el monjo-.

Entrades relacionades: