31.12.09

El camí del 2010...

“Quan hagis d’escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s’equivoca”. Proverbi sufí

26.12.09

L'astut Aldar Kose, conte kazak

En Roger Corominas és el lladre de guants blancs que durant els mesos de març, d’abril i de maig de l'any 2009 va fer la gravació de 13 contes pel programa Hola nens ! de Barcelona TV que van ésser emesos fins aquest mateix setembre. Amb un plató buit i amb una escenificació molt simple, del seu cos van brollant paraules plenes de màgia i tradicions d'arreu del món: Malàisia, Egipte, Bolívia, Haití, Portugal, Armènia, Moldàvia o Kazakhstan...

I és d'aquest darrer país que us convido a gaudir del conte "L'astut Aldar Kose":

14.12.09

Acte "Khotan, un oasis de seda y jade"

En el marc de les activitats que desenvolupem periòdicament per donar a conèixer la història de la Ruta de la Seda, AMU DARIA, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, té el plaer de convidar-vos a l’acte que se celebrarà el proper dijous 17 de desembre a les 19.15h. a l’Hotel d’Entitats Can Guardiola (c/ Cuba, 2) del barri de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona on podreu assistir al passi del capítol “KHOTAN, UN OASIS DE SEDA Y JADE” de la sèrie de televisió dels anys 80 “La Ruta de la Seda”, coproducció de les televisions xinesa i japonesa (NHK) i considerada un clàssic dels documentals de viatges de tots els temps. De ben segur, que molts de vosaltres recordareu la banda sonora de la mateixa realitzada pel gran compositor japonès Kitaro.

Amb el passi d'aquest documental volem fer un petit homenatge a aquesta sèrie de televisió així com compartir la notícia que la NHK torna a recórrer aquests camins amb càmeres d'alta definició. La primera meitat del viatge se centra en Loolan, el Tibet, el desert de Taklamakan i Xian. Després continuarà des de l'antiga Àsia Central soviètica fins a l'Orient Mitjà i Turquia. Aquesta regió, llar d'un reguitzell d'identitats ètniques, està escrivint un nou capítol a la història com a conseqüència del ressorgiment de l'Islam. Així, 25 anys després, la televisió japonesa ens oferirà una visió renovada de la ruta de la seda en l'època actual i il·lustrarà els canvis més transcendentals que ha experimentat aquesta regió.

23.11.09

L'home bo

Vet aquí que una vegada hi havia un home molt bo, amb un cor ple de generositat, i era estimat i admirat pel seu procedir per la molta gent que el coneixia. Un bon dia de matí va arribar al poble on vivia un famós lama. I l'home, en saber-ho, va demanar poder parlar-li. El lama el rebé immediatament, i postrat als seus peus, l'home li va dir:

- "Voldria arribar a la il·luminació, omplir-me de saviesa i compassió per a poder ajudar a tots els éssers vius, i dedicar la vida a l'ensenyament de Budha. Digueu-me, si us plau, què em cal fer?"

El lama va veure de seguida que era sincer i pur d'intenció. Li va dir que anés a viure a la muntanya, i què passes la seva vida en oració i meditació. Va donar-li, també, una oració especial per a invocar, dient-li que si ho feia amb prou continuïtat i devoció, que arribaria un dia a l'estat d'il·luminat, disposat i capaç d'ajudar als demès amb les seves saviesa i compassió.

L'home va fer el que el lama li havia aconsellat, i va marxar a les muntanyes properes al poble. Es va instal·lar a una cova, a on passava les hores en fervorosa meditació. Va perseverar al llarg de molts anys amb tossuderia i determinació, amanit amb un fervor pur i clar. Però tot i això, no obtenia la il·luminació.

Quan ja havia passat vint anys a la cova i pels boscos i els cims de les muntanyes del voltant, el lama va tornar a visitar el poble, i assabentat de la seva presència, va baixar amb rapidesa per a què el tornés a rebre.

Va haver d'esperar molts dies, mentre una gentada esperava fent cua per veure al lama, sentir-lo i rebre la seva benedicció. Finalment, quan li va tocar de parlar-li, després de postrar-se als seus peus tres vegades, i oferint-li un mocador de coll blanc, el nostre bon home li va fer cinc cèntims al lama de la seva situació.

- "He estat vint anys fent pregària i meditació com em veu dir, però encara no he arribat a la il·luminació. Potser sigui que estic fent quelcom malament?"

El lama havia adoptat un to solemne.

L'home bo li va explicar el que havia estat fent aquells vint anys.

- "Em temo que això per a tú no et serveix ben bé de res. És erroni el que et vaig dir, i potser ara ja mai no podràs obtenir la il·luminació."

En sentir-ho, l'home bo va quedar destrossat, i llançant-se als seus peus, va plorar amargament.

- "Ho sento de veritat, però ja no puc fer res més per tu."

L'home bo, que ja era molt vell, va sentir com si hagués perdut tots aquells anys de la seva vida. Va tornar a la seva cova, i es preguntava què li calia fer.

Tots aquells anys esperant i creient que la il·luminació arribaria, i ara li semblava què l' abandonava qualsevol esperança d'assolir mai el seu objectiu.
Va seure a sobre la llosa que li feia de llit, de coixí i a l'hora de taula, i tot creuant les cames, va tancar els ulls. I pensava:

"Tot i així, crec que em cal seguir fent el mateix que feia, perquè ara és l'única cosa que sé fer; pregar, i meditar."

I ara ja sense cap esperança i a l'hora sense cap preocupació per a obtenir la il·luminació, va tornar a deixar-se dur pel ritme antic de la seva devoció, tot allò que tan familiar havia devingut en el seu llarg eremitisme. I sense cap dubte ja, es va adonar que l'havia obtinguda.

Va ser capaç de veure el món en tota la seva realitat. Tot era ben clar, transparent. Per fi va comprendre com l'ànsia i el delit per a obtenir-la era precisament el què li impedia d'arribar-hi. Sentia que ara podia ajudar a tots els éssers a trobar la seva pau, mitjançant la seva comprensió i coneixement. Deixaria la cova, estendria les seves noves ales al món, i escamparia els ensenyaments de Budha. Va sortir de la cova, i va veure el poble, avall, lluny. Moltes vegades ja l'havia vist, i tant. Però mai amb tanta claror com ara.

I per un fugaç instant li va semblar sentir la rialla del lama, mentre aixecava l'esguard cap al cel on lluïa un intens arc de Sant Martí sobre el blau sense un sol núvol del cel, i uns cims radiants de blanc polsim de neu escabellats pel vent.

Extret de "Cuentos populares tibetanos" (José J. De Olañeta Editor. Palma de Mallorca, 1986). Traducció de Jordi Quingles i trobat a “Noticies fresques del turó de l’home

Entrades relacionades:

16.11.09

Concurs de relats de viatges Mikel Essery 2009

El dia 2 de juliol del 2007 al costat del temple de Mahram Bilgis - la mítica reina de Saba - a prop de Marib, al Iemen, un kamikaze, presumpte activista d'Al Qaeda, va envestir el seu vehicle ple d'explosius contra un comboi de turistes estrangers. Van morir un total d'onze persones; Mikel Essery, el guia del grup, era una d'elles. La notícia va provocar un gran impacte.

No vaig tenir la sort de conèixer en Mikel. Les seves amistats diuen que era una d'aquestes persones que allà on anava deixava empremta, no passava desapercebuda: bon conversador, atent a escoltar, aliè a la indiferència, popular, socialment compromès, provocador i conciliador, faranduler, universal, conscient de la brevetat de la vida.

Una persona fascinada per la diversitat dels indrets d'aquest món, per la seva gent, els paisatges, els colors, les albades, les aromes... els relatava amb entusiasme, reflectint-los en les seves notes i petits relats, en les seves cartes, els seus dibuixos, en les fotografies i els petits objectes que portava dels seus viatges.

Per tot això i en record seu, fa uns mesos es va convocar la primera edició del Concurs de Relats de Viatge Mikel Essery 2009 a la qual em vaig presentar amb un seguit d'escrits publicats en aquest bloc i sota el títol: “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d'amor”.

La setmana passada va tenir lloc a Donostia el veredicte del jurat, essent el guanyador un relat de la nord-americana Jann Huizenga titulat Keeper of the keys (L'encarregada de les claus - us deixo també un enllaç a la traducció al castellà-) que es situa a l'Albània convulsa dels anys posteriors a la dictadura de Enver Hoxha i havent quedat entre els finalistes el meu relat conjuntament amb d'altres d'Urtzi Urrutikoetxea, Jorge Napal i Juan Gorostidi Berrondo. Aprofito aquestes línies per agraïr la feina (i l'ànima) dels organitzadors i del Jurat i i felicitar de tot cor a la guanyadora i a totes i tots els participants...

A més de la decisió del concurs, es va presentar el llibre Mambo Poa -una salutació en swahili que Essery utilitzava amb els seus alumnes-, que recull una selecció de 24 d'aquests relats de viatge en diferents idiomes que són una representació dels 122 treballs rebuts en aquesta edició del concurs, dels quals 16 han estat en euskera, 78 en castellà, 15 en català i 13 en anglès.

Tot just ara s'ha presentat la segona edició d'aquest concurs i aprofito per encoratjar-vos a participar, bona sort...

12.11.09

Pugui el teu cos ser guarit...


ODA 139

"Que la pena del cos s’allunyi de tu, oh tu que ets la pau de les nostres ànimes;

Que el mal d’ull no es posi sobre tu, oh tu que ets els nostres ulls clarividents!

La teva salut és la salut de l’ànima i del món a l’hora, oh amic meu!

Pugui el teu cos ser guarit, oh amic de bell rostre!

Pugui la malaltia deixar-te, oh tu que tens el cos graciós com l’ànima.

Que l’ombra de la teva gràcia no cessi de planar sobre nosaltres.

Que el roserar del teu rostre sigui eternament florit,

Car és un lloc de contemplació pel nostre cor i la joia i la frescor dels nostres ulls.

Que el teu dolor caigui sobre nosaltres, i no pas sobre el teu cos!

A fi que aquest patiment sigui per nosaltres com la raó que abilla la nostra ànima".



ODA 146

"Oh coper! Fes-nos veure el nostre color en la puresa del vi.

Anihila’ns, perquè aquests dos mons siguin lliures de la nostra vergonya.

Que el vent de l’embriaguesa, per la teva gràcia, se’ns emporti.

Enlaire, a fi que la nostra feixugor s’alleugereixi.

Fes cavalcar l’ànima sobre el corser de l’embriaguesa en el camí de l’amor,

I que per nosaltres cent llegües siguin com un sol pas.

Allibera la nostra ànima amb una copa plena de vi.

Els nostres ulls, els nostres rostres, els nostres cors, són ensangonats.

Oh coper! Apressa’t! Que no veus

Els nostres pensaments coixos córrer darrere teu?

En la joia, els pensaments són pedres, encimbellen l’ànima;

Traieu del camí les pedres que ens barren el pas,

En el cant d’amor de Shams al-Din Tabrizí, toca,

Oh ministrer de Tabriz! sobre el nostre llaüt, la melodia d’Oshshâq".


El Diwan-e Shams-e Tabriz-i, del qual hi ha representats aquí dos poemes, és una de les principals obres de Djalâl-od-Dîm Rûmî, anomenat també Mavlana -"el nostre Mestre"-, el més gran poeta místic de l'Islam (a més de científic, pensador, astrònom, erudit i inspirador de l'ordre sufí "Mevlevi" conegut com dels dervixos giròvags) i és compost de ghazals, breus odes líriques que tenen un nombre de dístics que no depassa generalment la vintena. D’altra banda, el ghazal, en general, és un poema d’amor, sacre o profà, amb, de vegades, una certa ambigüitat de sentiments.

Entrades relacionades:
El cant del sol de Rûmî
Omar Jayyam: Gaudir de l'instant...
Dur les sabates a les mans
El conte de les sorres

Pd. I volia aprofitar per excusar-me ja que per raons familiars no vaig poder donar el passat dia 3 la xerrada sobre "Samarcanda, la pedra precíosa de l'Islam".

1.11.09

Conferència "Samarcanda, la pedra preciosa de l'Islam"

Aquest proper dimarts 3 de novembre a les 19.15h en el marc del cicle "El dimarts de la ruta de la seda s. XXI" dels Amics de la Unesco de Barcelona (c. Mallorca, 207) tinc el plaer de fer una xerrada amb el títol "Samarcanda, la pedra preciosa de l'Islam" a la que em plau convidar-vos. Per anar obrint boca us deixo amb aquest vídeo sobre el Registan de Samarcanda...



Entrades relacionades:
Samarcanda, el rostre més bell
Sharh-i-Zinda, la tomba del rei vivent
El príncep astrònom de Samarcanda

27.10.09

Viatge a l'orient de la Ruta de la Seda

Ja fa un temps que molta gent em comenta de fer un mapa amb els viatges per l'orient de la Ruta de la Seda que vaig fer fa uns anys a la recerca de les mítiques ciutats de Shangri-La, Xanadu i Samarcanda i que són el motiu central d'aquest bloc i dels seus relats, anècdotes, imatges i comentaris... avui m'he animat i us presento finalment aquest mapa:


Mostra Viatge per l'orient de la Ruta de la Seda en un mapa més gran

Pd. Amb el temps enllaçaré fotos i comentaris...

Entrades relacionades:
Basta con mirar
Mirades de la Ruta de la Seda
Kashgar: L'esmolet d'Id Kah
Osh: L'obertura Larsen
Karimabad: Els albercocs de la llarga vida
Pequín: Encanteri gastronòmic

21.10.09

Exposició: Els mons de l’Islam a la col·lecció del Museu Agha Khan

Del 9 d’octubre de 2009 al 17 de gener de 2010 al CaixaForum Barcelona. (Av. Marquès de Comillas, 6-8 – 08038 Barcelona) es pot visitar gratuïtament l’exposició “Els mons de l’Islam a la col·lecció del Museu Aga Khan”.

La col·lecció Aga Khan aplega peces valuoses i significatives de pràcticament cadascuna de les dinasties històriques del món musulmà, de les quals l’exposició presenta un conjunt de 180 objectes que inclouen uns 1.400 anys d’història i que resumeixen, en fusta, pedra, or, bronze, ivori, vidre, ceràmica, teixit, pergamí i paper, les millors fites artístiques del món islàmic, en un extens àmbit geogràfic que s’estén des de la península Ibèrica, l’antic al-Àndalus, fins a Àsia Central i l’Índia.

Aquestes obres descriuen la magnificència de les corts dels abbàs-sides, els fatimites, els safàvides o els mogols al mateix temps que demostren la ductilitat de l’art islàmic, capaç de transmetre un missatge, de vegades només religiós, adoptant diversos estils i combinant, en alguns casos de manera capritxosa, elements procedents de tradicions culturals dispars: de Roma a Pèrsia, de Turquia a la Xina, del Magrib a l’Índia o Indoxina, transformant allò que s’imita fins a donar-hi una personalitat pròpia.

Entre les obres exposades destaca un ric grup de manuscrits i miniatures amb representacions figuratives, que es consideren de les millors realitzacions no tan sols de l’àmbit islàmic, sinó de l’art universal. Aquestes representacions rebaten el tòpic tan estès de la prohibició de les imatges en l’art islàmic, ja que si bé l’islam no fa servir cap motiu animal o humà en aquells edificis o objectes que es relacionen amb l’esfera de la religió, en l’àmbit civil, oficial o privat, hi va haver representacions d’éssers vius i, de vegades, en abundància. Va ser només una qüestió de preferències estètiques i de moments històrics.

Durant els dies que l’exposició restarà a Barcelona hi hauran diferents confeències i activitats com per exemple la conferència “Experiència i sensibilitat artístiques: el pelegrinatge i les místiques d’Àsia” del 4 de novembre o la conferència “El món persa i el plaer estètic de la paraula: poesia i cal·ligrafia perses” del dia 10 de novembre.

Podeu consultar altres activitats de Aga Khan Trust for Culture (organitzadors de l’exposició) o de Aga Khan Development Network (AKDN), xarxa d’agències al voltant de la Fundació Aga Khan dedicades a la cooperació internacional, la promoció cultural o el desenvolupament econòmic de zones com el Pamir al Tadjikistan, Samarcanda a l’Uzbekistan o la Vall d’Hunza al Pakistan.

15.10.09

Blog Action Day 2009: Actua !!!


Avui és el Blog Action Day 2009, un dia on molts blocaires d'arreu del món ens coordinem per fer una entrada amb el mateix tema, aquest any el CANVI CLIMÀTIC, us convidem a participar !!!

Si vols col·laborar a favor de la terra, pots incorporar qualsevol d'aquestes senzilles accions a la teva vida diària o pots consultar aquestes iniciatives i organitzacions:

Greenpeace
Intermon Oxfam
Ecologistes en acció
Kaos en la Red
Activistas por el clima
Mother Nature Network
Salvem la terra
Tanquem les nuclears
Fundació Terra

i qualsevol dels milers de blocs d'arreu del planeta que avui es coordinen per lluitar contra el canvi climàtic...

10.10.09

Parlem d'Uzbekistan...

I de nou (que no pugui dir-se que no sóc constant), us volia convidar a visitar la web www.larutadelaseda.cat d'Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, i aquest cop us volia presentar una de les seves pàgines, la dedicada a un dels paísos d'Àsia Central amb més encant, amb més facilitats pel viatger i amb més història, l'Uzbekistan, on trobar informació de geografia, cultura, llengua, música, història, política, tràmits i visats, turisme responsable, cooperació internacional, enllaços d'interès, imatges, etc.:

"La cultura del l’Uzbekistan i del Tadjikistan estaven originalment compartides fins que a l’època soviètica es van crear les diferents repúbliques autònomes (RSS de la URSS) que van imposar fronteres artificials i unes noves nocions territorials. En aquest repartició a Uzbekistan van restar les mítiques ciutats de Samarcanda i Bukharà (en gran part d’ètnia tadjik) i la ciutat de Khivà, totes tres importants etapes, plenes d’història i cultura, de la Ruta de la Seda.

Es pot dir que la cultura uzbek és de les més interessants de tota Àsia destacant la música, la dansa, l’arquitectura, la pintura, la gastronomia i els teixits de l’Uzbekistan, un reflex de la riquesa històrica i humana del país i que té la millor representació en les ciutats imperials esmentades:

Samarcanda és la ciutat més mítica de tota la Ruta de la Seda, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, amb un passat gloriós de 2.750 anys d’antiguitat cantat per poetes, lletrats i músics amb epítets com: “Jardí de l’ànima”, ”Mirall del món”, “Pedra preciosa de l’Islam”, “Centre de l’Univers” o “Perla d’Orient”....

Per saber més...

Entrades relacionades:
Bukharà, la lenta sorra del rellotge
Samarcanda, el rostre més bell
Khivà, un oasi entre deserts

El príncep astrònom de Samarcanda
Sharh-i-zinda, la tomba del Rei Vivent

5.10.09

Parlem del Kirguizistan...

De nou, us volia convidar a visitar la web www.larutadelaseda.cat d'Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, i avui us volia presentar una de les seves pàgines, la dedicada a un dels paísos d'Àsia Central amb més encant , el Kirguizistan, on trobar informació de geografia, cultura, llengua, música, història, política, tràmits i visats, turisme responsable, cooperació internacional, enllaços d'interès, imatges, etc.:

"El Kirguizistan té set províncies, anomenades “oblast”. País muntanyós, tot el territori es troba per damunt dels 500 metres sobre el nivell del mar, més de la meitat a altures de 1.000 a 3.000 m, i aproximadament una tercera part del país es troba a altures entre 3.000 i 4.000 m.

A l’est, a la frontera amb la Xina, el pic Jengish Chokusu és l’altura màxima (7.439 m). Aquesta regió es troba al cor del sistema muntanyós de Tian-Shan (en kirguís, Tengir-Too), d’on, des de la Xina, surten diverses serralades que en direcció oest penetren a gran part del territori del Kirguizistan. L’àrea de les neus perpètues supera els 6 000 km2, i inclou part de la glacera d’Inchylek, que s’endinsa al llarg de 59 km al Kazakhstan. A la frontera sud hi ha les serralades de Kokshal-Tau, Alay i Zaalay, aquesta pertanyent al Pamir. En el nord est hi ha el segon llac de muntanya més gran del món, l’Issyk Kul..."

Per saber més...

Entrades relacionades:
Una nit a Tash Rabat
Osh: L'obertura Larsen
Manas: L'èpica d'un poble, el Kirguizistan
La moneda kirguís: el som
Osh Bazaar a Bishkek

30.9.09

Parlem del Pamir...

Fa pocs dies us convidava a visitar la web www.larutadelaseda.cat d'Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, i avui us volia presentar una de les seves pàgines, la dedicada a les muntanyes del Pamir, el sostre del món, on trobar informació de geografia, cultura, llengua, música, religions, història, política, tràmits i visats, turisme responsable, cooperació internacional, enllaços d'interès, imatges, etc.:

"Les muntanyes el Pamir, conegudes com "El sostre del món", es troben situades a l'Àsia Central, formant una altiplà de prop de 100.000 km² i d'uns 3.000 a 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar. Estan formades per la unió de les imponents serralades del Tian Shan, Karakorum, Kunlun, i Hindu Kush. La regió del Pamir està principalment situada en el Tadjikistan, a la regió que actualment reb el nom de Gorno-Badakhshan, tanmateix aquest altiplà es troba també en zones del Kirguizistan, la Xina, el Pakistan i l'Afganistan.


Mapa de les muntanyes del Pamir
cliqueu a sobre del mapa per ampliar la imatge
Mapa GBAO  (Tadjikistan)
cliqueu a sobre del mapa per ampliar la imatge

Les muntanyes més altes són el Pic Ismail Samani (conegut des del 1932 al 1962 com a pic Stalin, i del 1962 al 1998 com a Pic Comunisme), de 7.495 m sobre el nivell del mar, el Pic Ibn Sina (conegut fins l'any 2006 com a Pic Lenin) de 7.134 m i el Pic Korzhenevskaya de 7.105 m tots tres al Tadjikistan, mentre que a la província xinesa de Xinjiang podem trobar el Pic Kongur Tagh de 7.649 m i el Pic Muztagh Ata de 7.546 m. Existeixen forces glaceres a les muntanyes del Pamir, incloent-hi la glacera Fedchenko, de 72 km de longitud, la més llarga de l'antiga URSS i la més llarga fora de la regió polar.

El llac més alt dels Pamir, i el segon més alt del món, és el Kara-Kul que es troba situat a 3900 m. sobre el nivell del mar (al Tadjikistan), rodejat de muntanyes de neu permanent, i que té 25 Km. de diàmetre. S'ha pogut deduir a partir d'imatges fetes des de l'espai que aquest llac es troba assentat dins un forat creat per l'impacte d'un meteorit fa 5 milions d'anys.

Al límit sud-est de la regió del Pamir, en la frontera dels territoris xinès i pakistanès, es troba la carretera més alta del món: la Karakorum Highway, que connecta aquests dos països. La Pamir Highway, la segona més alta del món, va des de Duixanbe, capital del Tadjikistan, a Sary Tash o a Osh (Kirguizistan) a través de la Regió o Província Autònoma de Gorno-Badakhshan, essent la principal via d'aprovisionament d'aquesta aïllada regió.

Les principals poblacions de la Província Autònoma de Gorno-Badakhshan (GBAO – Gorno-Badakhshan Autonomous Oblast) del Tadjikistan són Khorog (28 mil habitants), la seva capital administrativa que disposa d'aeroport, universitat i centre de salut (essent un dels extrems de la Pamir Highway), Murghab (4 mil habitants. al nord en direcció a Kirguizistan) i Ishkashim (6 mil habitants, pas fronterer a l'Afganistan).

HISTÒRIA I POLÍTICA:

El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amu Daria, on neix el riu Pandj. Modernament està dividit entre el Tadjikistan (el Pamir que forma la província autònoma de Gorno-Badakhshan -GBAO-) i l'Afganistan (Província de Badakhshan i districte annexe de Wakhan).

El 1876 va començar la penetració russa al Badakhshan i el 1885 es va fundar Fort Pamirskii a la riba del Murghab; el 1891-92 després d'un xoc armat amb els afganesos a Yeshil-Kul, els russos es van apoderar del Pamir oriental que va esdevenir un districte de l'oblast de Fergana sota administració del comandant del destacament militar. El 11 de març del 1895 un intercanvi de notes amb els britànics va determinar les fronteres al Pamir entre l'Afganistan, quasi protectorat britànic, i el khanat de Bukharà, protectorat rus. El Badakhshan propi va quedar en mans dels afganesos mentre la resta del Pamir (la part occidental) va passar a Bukharà. A partir del 1917 no va tardar a establir-se el poder soviètic a Bukharà, i la regió del Pamir va ser objecte de lluites contra els basmatxis que van resistir fins el 1925..."

Per continuar llegint...

Entrades relacionades:

22.9.09

Què us sembla el web www.larutadelaseda.cat ?

Avui, us volia parlar d'una iniciativa que estem fent realitat un grup d'amigues i amics:

AMU DARIA, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda
,
va néixer a Barcelona l’any 2007 per fomentar l’intercanvi cultural entre Catalunya i els països d’aquesta Ruta i especialment amb Àsia Central.

Som un grup de persones viatgeres o de persones nascudes a l’Àsia Central o als països de la Ruta de la Seda, interessades per la història i l’art, apassionades per la fotografia, enamorades dels relats de viatges, de les llegendes i de les tradicions… i sobre tot, persones amb ganes de descobrir, compartir i aprendre dels pobles i cultures de la Ruta de la Seda: Turquia, Pròxim Orient, Caucas, Iran, Turkmenistan, Uzbekistan, Kirguizistan, Kazakhstan, Tadjikistan, Pakistan, Xinjiang, Tibet, Mongòlia i Xina.

Ens dediquem a donar a conèixer aquesta realitat a travès de xerrades, exposicions, activitats d’oci, documentals, cinema, etc… i a promoure projectes de cooperació internacional i cultural amb aquests països.

Actualment, estem treballant en la nostra web www.larutadelaseda.cat (encara ens queda força feina, però ja comença a tenir forma: podeu visitar les pàgines de l'Uzbekistan, el Kirguizistan, el Tadjikistan o el Pamir, o les seccions de Proverbis i contes, Amistats, Activitats o LLibres) i us voliem convidar a fer-li una primera ullada i a compartir les vostres opinions i suggeriments sobre la mateixa (ens podeu escriure a: amu.daria@yahoo.es -moltes gràcies!- o la mateixa web en la secció d'Actualitat -on es poden fer comentaris-).

I per últim, comentar-vos que en pocs dies començarem les activitats d'aquest nou curs: una mica de cinema, un viatge errant, un bon tast d'Àsia, alguna xerrada... fins aviat...

16.9.09

De Kashgar a Xi'an per la Ruta de la Seda

“China es superlativa. Con un territorio de más de 9,5 millones de kilómetros cuadrados, 14 países vecinos, unas 50 minorías étnicas y más de 1.330 millones de bocas que alimentar, China crece en cifras a una velocidad de vértigo. Ahora que está de moda y que las aerolineas ofertan precios interesantes -un billete a Beijing puede salir por 540 euros- ¡Nos vamos a China!

Decidir qué parte del país visitar, ante un mapa casero compuesto por tres fotocopias Din A-3 pegadas con celo, no fue tan fácil: desde las frías estepas de la Baja Mongolia hasta la subtropical y exótica Yunnán, pasando por el modernizado este, con la Gran Muralla y un Beijing Olímpico, la popular Yangshuo, las megalópolis futuristas de Shanghai y Hong Kong, la siempre ansiada altiplanície del Tíbet…

'Te propongo un viaje diferente' –me dijo mi compañero- 'Un viaje a una de las regiones menos visitadas de China, donde las costumbres no se han alterado con el paso de los siglos y el turismo aún no ha llegado'. Se incorporó de un salto, buscó en la librería, volvió con Patrimonios de la Humanidad, Bernard Ollivier, el Atlas Mundial y Marco Polo; buscó el mapa y señaló una línea que atravesaba toda China. 'Te propongo un viaje a través de la Ruta de la Seda, desde Kashgar hasta Xi’an, siguiendo los pasos de las antiguas caravanas, de mercaderes, guerreros, exploradores, peregrinos, filósofos, bandidos…”.

Amb aquestes paraules comença el meravellós relat “De Kashgar a Xi’an per la Ruta de la Seda” de la Núria Borràs publicat a l’últim número de la revista de viatges digital Dviag dedicat a la Xina i amb el suggerent títol de “El despertar de la Gran China“. La Núria Borràs és, a més, col·laboradora de la revista de viatges Altaïr, de la revista de viatges Fronteras de Papel, autora del bloc “Pels camins del món” i autora (amb en Lluís Bono) de la web “Més Enllà” on trobar moltes i interessants recomanacions i informacions sobre països i cultures d’arreu del món. Avui volia compartir la màgia de les seves paraules...

I per cert també us volia convidar a llegir sobre el seu proper viatge que comença en tres setmanes des d'Istanbul a Mashad, seguint les passes de les caravanes a través de l'Anatòlia Central, Dogubeyazid, el Mar Caspi i Mashad i continuant per la ruta sud d'Iran, visitant les ciutats del desert, Persèpolis i Isfahan, de qui diuen que és "la meitat del món".

26.8.09

Shabnam Surayo i la música afganesa

Com en altres ocasions i en el marc de l'acord establert amb el Óscar Carrasco autor del bloc Turkestania Club (Música e intérpretes del Asia Central) us oferim aquest nou article publicat originalment al març de l'any 2008:

Poc després d'inaugurar el seu bloc Turkestania Club va dedicar una interessant entrada a Shabnam (o Shabnami) Surayo (Шабнами Сурайё / شبنم ثریا), cantant nascuda a Tadjikistan. L'Oscar ens explicava en aquell moment que Shabnam Surayo era molt popular no només a la seva terra natal, sinó també a l'Afganistan.

L'Afganistan és un Estat multiètnic, on més de la quarta part de la població està composta per tadjiks (Font: CIA Worldfactbook 2008). Ara bé, a diferència d'altres pobles d'Àsia Central, que parlen llengües turqueses (uzbek, kazakh, kirguís, uigur o turcman), els tadjiks parlen persa, en distintes variants, segons el país.

A la variant parlada a Tadjikistan se l'anomena tadjik, mentre que la variant feta servir a l'Afganistan rep el nom de dari (llengua oficial del país juntament amb el paixtu). De fet, la presència, des de fa segles, de la cultura persa en la regió va deixar establert un important llaç cultural entre ambdós països.

Al llarg de la seva carrera, la cantant Shabnam Surayo ha realitzat "versions" d'algunes cançons composades i interpretades per cantautors afganesos. Aquí tenim la primera, "Az kudumi safar", composta i cantada originalment per Amir Jan Sabori:




La següent canço es diu "To turo didam":




Per acabar, un duet amb el cantant tadjik Jonibek, que ens canten "Shishta bosham", original de Farhad Darya:



Entrades relacionades:

15.8.09

La música curativa d'Àsia central

Fa pocs dies l'interessant programa NYDIA de Televisió de Catalunya, dedicat a la música i la dansa, ens va oferir el programa que podreu veure a continuació... En el seu tram final, en concret a partir del minut 17’ 25”, podem assistir a una sessió de musicoteràpia amb el mestre sufí Oruç Güvenç, descobrir les qualitats curatives de la música i gaudir d’uns instants que de ben segur ens alimentaran l’ànima...



Entrades relacionades:
El cant del sol de Rûmî
Un tímid somriure
La música del dilluns
La música celestial: Tengir-Too
El conte de les sorres

28.7.09

"Kong Yiji" de Lu Xun

“A la vila de Lu, la disposició de les tavernes és diferent que a qualsevol altra contrada. Totes tenen un llarg taulell format per dos braços en angle recte: l’un dóna directament al carrer, l’altre s’endinsa cap al fons de l’establiment. Darrere del taulell sempre hi ha grans recipients d’aigua calenta a punt per poder escalfar el vi d’arròs al bany maria, tal com marca la tradició d’aquelles terres.

Al migdia i al capvespre, els obrers, en plegar de la feina, s’hi solen arribar per fer una tassa de vi, que els costa quatre monedes —bé, fa vint anys els costava quatre monedes; avui una tassa de vi ja en val deu ben bones. Recolzats al taulell, reposen mentre es prenen el vi calent. Si s’avenen a gastar alguna moneda més, poden acompanyar el vi amb una ració de faves al fonoll o de brots de bambú bullits i salats. Si encara en desembutxaquen unes quantes més, fins i tot poden demanar un bon plat de carn.

Però la majoria dels clients que sovintegen els taulells de les tavernes són obrers modestos, vestits amb jaqueta curta, que no es poden permetre una opulència tal. Només els senyors, amb túnica llarga, tenen accés a una estança situada a l’interior de l’establiment, més enllà del final del taulell. Allà, còmodament entaulats, assaboreixen sense presses el menjar i el beure que han encomanat.

Als dotze anys vaig entrar a treballar de mosso a la taverna Cheng Heng, just a l’entrada de la vila. L’amo em va dir que feia cara de babau i, per por que no pogués atendre els túniques llargues com calia, em va posar a treballar darrere del taulell...”

Extracte del conte “Kong Yiji” del llibre “Diari d’un boig” (Barcelona, Edicions de 1984, 2007) de Lu Xun (鲁迅), pare de la literatura xinesa moderna.

Entrades relacionades:
"El sacrifici d'any nou" de Lu Xun

14.7.09

Rayhon, romanticisme des de l'Uzbekistan

En el marc de l'acord establert amb el Óscar Carrasco autor del bloc Turkestania Club (Música e intérpretes del Asia Central) us oferim aquest nou article publicat originalment al maig de l'any 2008:

Rayhon Ganiyeva, coneguda en el món artístic com a Rayhon (de vegades escrit també com a Rayhona), va néixer en una família d'artistes. Filla dels actors Otabek Ganiyev i Tamara Sharikova, Rayhon va iniciar la seva relació amb la música als sis anys d'edat, quan va demanar a la seva mare la compra d'un piano. Es va consagrar a estudiar música amb aplicada dedicació, preferint quedar-se a casa que sortir a jugar amb altres infants. Durant la seva adolescència es va convertir en una declarada fan de Michael Jackson. Després de graduar-se en l'Escola d'Art Musical de la República, va seguir l'especialitat de Filologia Anglesa a la Universitat Estatal Uzbeka de Llengües del Món. El 1999 va integrar el duet Hayol, que es va dissoldre un any després.

Llavors va començar la seva reeixida carrera com solista, i des de llavors ha gravat set àlbums. És considerada com una cantant essencialment romàntica, encara que, com ella mateixa ho recorda en una entrevista, el seu repertori és variat, i no comprèn solament cançons romàntiques o tristes. La cançó "Sog'indim", que podem escoltar a continuació, pertany a l'àlbum del mateix nom llançat a l'any 2007:



El nom de la següent cançó "Yodingdami ?" és també el títol de l'àlbum aparegut en el 2006:



I per acabar, tenim la cançó "Doimo" que dóna títol al seu més recent àlbum:



Entrades relacionades:

5.7.09

Retorn al mont Song


"A les prades llunyanes, cristal·lí, el riu s'allarga
el cotxe de cavalls s'allunya en la gran pau
mentre s'esmuny, diríeu que té pensaments l'aigua
per anar a jóc s'apleguen els ocells, cap al tard
hi ha el vell embarcador i enfront una ciutat abandonada
el Sol ponent s'aboca en serres de tardor
de lluny, dessota els cims del mont Song ara arribo
i tanco bé la porta al meu retorn.”

Poema "Retorn al mont Song"de Wang Wei publicat en el llibre de poemes "Vell país natal" (Ed. Empuries, Barcelona, 1986), traducció de Marià Manent i M. Dolors Folch.

Entrades relacionades:
Li Bai: En una nit tranquil·la
Li Bai i l'agulla de ferro
El llibre imprès més antic del món: El Sutra del Diamant

2.7.09

Xerrada "Àsia en autoestop"

En el marc de la Mostra de Turisme de Montcada i Reixac, que es celebra des del del 19 de juny al 24 de juliol, avui, dijous 2 de juliol a les 18h, a l'Espai Jove Can Tauler d'aquesta ciutat i, organitzada per Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, té lloc la xerrada "Àsia en autoestop" on comentaré un resum de les millors històries, imatges i anècdotes d'un viatge de vuit mesos per l'Àsia Central i la Ruta de la Seda en autoestop, tren, camell, bus o a peu, descobrint indrets plens de tradicions, cultura i bellesa com Samarcanda, Tash Rabat, Osh, Khiva, Naryn, Bukhara, Karakol, Cholpon-Ata...

Us esperem a totes i tots !!!!

Entrades relacionades:

28.6.09

Imatges de la xerrada "Descobreix Mongòlia"

Ja fa uns dies que volia penjar aquestes imatges de la xerrada del mes de juny "Descobreix Mongòlia" que va tenir lloc a Can Fabra. Xerrada que m'han dit que va anar molt bé (al final, no vaig poder assistir-hi) i aprofito per felicitar i agrair en Xavi Tarafa i l’Undarmaa Bayanbat per tot l'entusiasme dedicat a fer-nos gaudir i descobrir una mica més Mongòlia.

I volia recordar que el proper divendres 3 de juliol a les 19h. al Centre Cultural Can Fabra (c/ Segre, 24-32) en el districte de Sant Andreu de Barcelona, té lloc una nova xerrada de "Coneguem el Món" aquest cop dedicada a "Descobreix Cuba" i amb la participació de: Sandra Carreras, que tot just ha tornat d’un viatge a Cuba i ens portarà amb tota l’actualitat d’aquesta illa caribenya, i Ania Liste Aguiar, periodista i articulista cubana resident a Barcelona.

La jornada s’acompanyarà de productes tradicionals cubans i de l'Exposició de fotografies de Cuba de la Valentina Faenza, metgessa amant de l’art, que es trobarà des del dilluns 29 de juny al passadís de la biblioteca de Can Fabra. I per acabar, el dia de la xerrada, podrem gaudir d'uns refrescants mojitos! Us esperem a totes i tots !!!

24.6.09

La Ruta de la Seda arriba a Montcada i Reixac

L'Ajuntament de Montcada i Reixac organitza del 19 de juny al 24 de juliol la seva Mostra de Turisme (podeu consultar el pdf de la Revista d'Estiu) que té lloc a l'Espai Jove Can Tauler: Durant aquestes setmanes es pot trobar informació de tota mena sobre viatges: webs, mapes, guies, literatura, assessorament, tallers, exposicions i xerrades.

Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, participa aquest any en l'organització de dues activitats:

La primera, l'exposició "Mirades de la Ruta de la Seda" que es pot visitar a la planta baixa de l'Espai Jove Can Tauler des del dia 19 de juny i fins el 3 de juliol: "Unes imatges que volen mostrar expressions, sentiments i emocions de persones d'altres cultures, identitats i religions. Persones tadjiks, uigurs, kirguises, han, de la vall d’Hunza o del Pamir es barregen en aquesta exposició amb la voluntat de crear un pont de coneixement i respecte envers la diferència...."

I la segona, la xerrada "Àsia en auto-stop" a càrrec d'Eduard Balsebre que tindrà lloc el proper dijous 2 de juliol a les 18h en aquest mateix equipament: "Un resum de les millors històries, imatges i anècdotes d'un viatge per l'Àsia Central i la Ruta de la Seda en auto-stop, tren, camell o a peu..."

A més hi ha d'altres activitats molt interessants com la xerrada de la Yolanda Vila i en Toni Pozo de Viatgeaddictes: "Com muntar un viatge barat?" que té lloc el dimarts 30 de juny a les 18h, l'exposició de fotos del Tibet que té lloc del 10 al 17 de juliol, la xerrada de Thubten Wangchen "Tibet, la seva història, filosofia i actualitat" del divendres 10 de juliol a les 19.30h o l'exposició de fotos del Perú de l'Àngel Peral que es pot visitar del 20 al 24 de juliol. Tot plegat, molt interessant...

Esperem que us agradin les propostes i ens veiem aquests dies a Montcada...

Entrades relacionades
Els secrets de la Ruta de la Seda

La Pamir Highway. el camí del sostre del món

20.6.09

Vicente Ferrer

«Tinc molt clar que cap acció bona no es perd en aquest món. Sempre quedarà en algun lloc.»


«Ha arribat el moment de continuar la gran tasca que Vicente va començar i de continuar difonent els seus ideals de compromís amb els més desafavorits, així com l'acció per posar remei al patiment al món.» Anna Ferrer



Una vida impressionat i una feina impressionant que cal continuar... De tot cor, gràcies...

Us convido a visitar la web de la Fundació Vicente Ferrer, l'entrevista a Vicente Ferrer del programa (S)avis de TV3 i el bloc de l'Eduard Muntaner, Com gotes a l'oceà (on he trobat la imatge que encapçala aquesta entrada).

17.6.09

Gràcies !!!

Avui tinc els peus ben escalfats: porto els meus mitjons més estimats. Malgrat que s’acosta l’estiu casa meva és un pèl humida i al vespre els peus es van refredant i la suau sensació de calor és d’agrair... i aquesta escalforeta em trasllada ben lluny de Catalunya, em trasllada a les muntanyes del Tadjikistan.

La vaig conèixer un matí. Es trobava asseguda a la vora d’un camí de sorra groguenca mentre el sol li acaronava un rostre ple d’arrugues que segurament l’envellia més enllà de la seva edat real. Una bata d’estar per casa, un barret pamiri i un mocador de vius colors rosats, blaus, verds i vermells que dibuixaven unes flors acompanyaven els ulls petits, el gran somriure i la mirada relaxada. Molts arbres, un lluent cel blau, la remor llunyana del riu i cap ànima més a la vora. Un paisatge de solitud i tranquil·litat. Senzillament la bellesa de la natura.

Ens vam mirar. Va tenir lloc una primera i cordial salutació i com era habitual la conversa es va extingir després de tres o quatre mots. Va continuar la seva tasca. Vaig somriure mirant el que feia. Ella em va tornar el somriure i em va indicar el terra. Em vaig seure al seu costat resseguint-li els dits amb la mirada mentre, amb unes agulles, s'entrellaçaven els fils. Al costat un gavadal de troques de llana de camell, de iac o potser d’ovella, qui sap. Els fils s’obrien a les gammes del blanc, del negre, del marró. Semblava que la llana fos ben rentada però no pas tintada. Dues agulles i unes mans expertes. Va continuar una bona estona i una mica avorrit em vaig acomiadar fins un altre dia i la vaig deixar amb la seva ocupació.

Una setmana després vaig tornar a vagarejar pel mateix camí; a uns tres quilòmetres hi havia una font d’aigua molt preuada per les seves condicions guaridores i era una bona excusa per fer aquella passejada plena de bellesa. De nou, era allà, es trobava asseguda a la vora del camí gaudint de la brisa i del sol mentre curosament continuava teixint. Fou llavors quan em vaig adonar de com es descobria la saviesa en els seus vells ulls.

En veure’m arribar, va regirà l’interior de la seva bossa i tragué un parell de mitjons. Vam saludar-nos amb un sincer somriure i em va acostar els mitjons. No vaig saber dir res més que gràcies !!!

Entrades relacionades:

12.6.09

Què tenen en comú dos bascos, dues bicis, dos cors immensos i la Ruta de la Seda?: Cyclotherapy

Avui us volia presentar un bloc i dues persones genials, l’Aitor i l’Iñigo de Gasteiz. Una gent compromesa, apassionada i divertida, del bo i millor del País Basc i això és dir molt...

He tingut la sort que un gran amic comú (t’estimo Markitus !!!) me’ls va presentar poques setmanes abans de començar el seu viatge en bicicleta per tota la Ruta de la Seda: una vetllada encantadora amb pa amb tomàquet, formatges, unes truites, una amanida,uns vins i unes birres, i riures i més riures... i en uns instants, ja érem al voltant d’una tauleta baixa dibuixant en un mapa acolorit rutes imaginàries (que ara ja fan realitat) i parlant de Samarcanda, dels contes sufís, del Taklamakan, de les fronteres xineses, del Colin Thubron, del metro de Tashkent, del Fernando Romero Pecourt, del cel blau, de la vida nòmada... i en acabar de l’apostasia, dels pobles desplaçats i de la política internacional...

Per tot això, ara, setmana a setmana, gaudeixo del relat de la seva ruta en bicicleta en el bloc http://www.cyclotherapy.blogspot.com/.

Us convido a compartir la seva experiència tot just ara que estan deixant enrere l’Uzbekistan, un moment ideal per conèixer de primera mà les impressions i novetats sobre Samarcanda, Tashkent o Bukhara i descobrir les seves experiències a Azerbaijan, Geòrgia, Kurdistan, Síria, Líban o Jordània.

Per cert, no puc estar-me d’incloure en aquesta entrada una imatge de la que anomenen amb bon humor “futura localització de l’ambaixada catalana a Tashkent”.

Entrades relacionades: