27.8.08

Els dos amics

“Diu una llegenda àrab que dos amics que viatjaven pel desert van discutir en un moment donat del viatge. Un va acabar donant una forta bufetada a l'altre. L'ofès, sense dir res, es va ajupir i va escriure amb el dit a la sorra:

"Avui el meu millor amic m'ha donat una forta bufetada"

Van continuar el trajecte i van arribar a un oasi on van decidir banyar-se. El que havia estat bufetejat i ofès va començar a ofegar-se. L'altre es va tirar a l'aigua per salvar-lo i va evitar que perdés la vida.

Un cop recuperat de l'ofec, l'home va agafar un daga i va començar a gravar unes paraules en una enorme pedra. En acabar s'hi podia llegir:

"Avui el meu millor amic m'ha salvat la vida"

Intrigat, el seu amic li va preguntar:

-Per què quan et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara escrius en una roca?

Somrient l'altre va respondre:

-Quan un gran amic ens ofèn hem d'escriure l'ofensa a la sorra on el vent de l'oblit i el perdó s'encarregarà d'esborrar-la i oblidar-la. En canvi, quan un gran amic ens ajuda o ens succeeix quelcom grandiós, cal gravar-ho a la pedra de la memòria del cor, on mai cap vent de cap part del món pugui esborrar-ho.”

Entrades relacionades:
El búfal i el iac
El conte de les sorres
La fugida del pintor Notxa

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Eduard,

Felicitats pel teu blog !!!

He llegit els darrers comentaris i aprofitant volia fer-te una pregunta a veure si em pots ajudar: Saps d'ONG's que treballin a Àsia Central ? Per avançat, moltes gràcies !

Laura V.

Anònim ha dit...

Quina raó tenen les llegendes...

Petonetsss

mmmhhhhhhh ha dit...

Sr. Balsebre,

Ha estat vostè llegit, amb gran plaer, des de les vores del llac Tahoe, entre Califòrnia i Nevada.

Eduard Balsebre ha dit...

Hola Laura,

Gràcies per les felicitacions...

Doncs, la veritat és que a nivell de Catalunya o de l'Estat no coneixo cap ong que treballi amb Àsia Central (això no vol dir que no existeixin però no és una zona on hi hagi gaire comunicació ni història comuna..).

Tanmateix a nivell d'Europa he conegut en directa dos ong's que treballen en aquesta zona:

L'ong suïssa ACTED (http://www.acted.org/) que treballa a l'Uzbekistan, el Kirguizistan, l'Afganistan, el Pakistan i el Tadjikistan, i en concret, vaig conèixer la feina i els projectes que desenvolupen en aquest darrer país i directament "The Yak House" a la població de Murghab al Pamir tadjik (http://ns28301.ovh.net/wp-content/uploads/2008/08/acted-tajikistan.pdf). Em va semblar un projecte molt interessant i sòlid, i una gent molt seriosa i implicada...

La segona ong és també suïssa i es diu Helvetas (http://www.helvetas.kg/en/) i treballa ens tota mena de projectes : rurals, de desenvolupament ecològic, d'artesania o de turisme responsable. Considero que també son molt interessants...

A través d'Helvetas vaig conèixer una ong kirguís que treballa molt bé el turisme sostenible que es diu Kyrgyz Community Based Tourism Association -KCBTA-(http://www.cbtkyrgyzstan.kg/) i tenen projectes molt interessants com el " Shepherd's Life" que vaig gaudir a Naryn i a d'altres indrets. Darrerament han ampliat la seva filosofia de treball i han creat organitzacions germanes al Tadjikistan, al Kazakhstan i al Turkmenistan...

Espero que com a primera orientació et vagi bé, si vols més informació sobre aquests dos projectes em pots escriure a l'e-mail ebalsebreo@yahoo.es i quedem un dia i et comento més detalls...

Una forta abraçada i fins aviat...

Eduard Balsebre ha dit...

Sr. Nolla,

Com sempre, el plaer és meu en saber que en les llunyanes fronteres de l'oest hi ha temps per compartir les emocions i els viatges... Una abraçada !!!

Eduard Balsebre ha dit...

Més Petonetsssssss

Marali ha dit...

Sr. Balsebre; he estat dirigida al seu blog per un amic blocaire a qui li ha agradat la seva història dels 2 amics i ha pensat que a mi també m'agradaria. Tenia raó, és una bonica història que m'ha agradat molt i és cert les ofenses s'han d'escriure a la sorra per a que el vent de l'oblit les esborri.

Veig que és un gran viatger, l'aniré seguint si no li sap greu.

Salut.

Carminera ha dit...

Prenc nota. Sempre he estat ràpida a l'hora de perdonar, però mai no he sabut explicar a qui no entenia el per què. Aquest conte m'ajudarà.

Gràcies per tot el que comparteixes, és molt bonic poder aprendre de gent tan generosa.

Una abraçada.