18.1.09

La cova 465 de Mogao

Des de les muntanyes de sorra que envolten el verd oasi de Dunhuang la mirada no arriba a distingir les formes en la immensitat d’un dels deserts més mítics del món, el desert del Gobi. La ciutat de Dunhuang, sempre limitada per la frontera natural d'aquestes dunes, és l’agradable etapa que ens reserva interessants sorpreses: Yueyaquan (el llac de la mitja lluna) i la pagoda xinesa, Mingsha Shan i, especialment, les Coves del Mogao.

Les Coves de Mogao (莫高窟) conegudes també amb el nom de Coves dels 1.000 Budes o Coves de Dunhuang, es troben a menys de 25 km d’aquesta ciutat i destaquen per la increïble bellesa del seu entorn natural i de la seva ubicació.

Estan formades per un sistema de 492 coves on els pelegrins budistes de la Ruta de la Seda van entallar més de tres mil escultures, van pintar més de vint-i-cinc mil metres quadrats de mosaics i van deixar escrits desenes de milers de documents entre els segles IV i XIV dC. Les coves tenen tota mena de mides i característiques i es troben excavades en un increïble penya-segat de gres. Normalment es començava a excavar per dalt i es feia la cavitat desitjada, després es cobria amb una teulada de fusta i es recobria tot amb estuc i palla. Era llavors quan els pintors i els artistes feien la tasca més delicada de pintar o esculpir les figures dels budes, de representar les principals escenes de la seva tradició religiosa, de recollir altres imatges provinents de cultures orientals properes (hinduistes, tibetanes, etc.) i de mostrar la vida de fa més de mil anys.

Les diferents dinasties xineses van condicionar l’estil artístic de les coves i així, les coves excavades i pintades durant la dinastia Wei destaquen per la influència hinduista, les construïdes durant la dinastia Sui són les que conserven obres més realistes i les de la dinastia Tang destaquen pels seus paisatges i per la quantitat abundant de personatges.

Entre les diferents coves que es poden visitar (la majoria no estan obertes al públic) en destaca una, la qual resta habitualment tancada, però que amb certa insistència es pot arribar a visitar: la cova 465.

Durant la dinastia mongol dels Yuan (1271-1368) i poc abans que les coves fossin abandonades les figures de l’art esotèric tibetà tingueren gran influència, així diferents coves com les número 2, 3, 462, 463 o 477 disposen, a més d’un altar central, d’una gran riquesa gràfica en les seves parets, sostres i passadissos amb representacions de mandales, lames o imatges tàntriques.

És en aquest darrer estil on destaca la cova 465 (datada entre els anys 1308 i 1311). A l’entrada en direcció oest trobem la imatge d’un bodhisattva, envoltat per representacions pictòriques de pagodes, núvols i de flors de peònia amb què s’embelleixen les parets i el sostre.

En l’espai principal, descobrim la representació de les Cinc qualitats de Buda amb la imatge central de Vairocana (la personificació de la saviesa, del sol, de la llum), anomenat en tibetà “Nammang” (l’il·luminador) que resta acompanyat a l’est per Akṣobhya, al sud per Ratnasambhava, a l’oest per Amitābha (en tibetà “Ö-pa-me”) i al nord per Amoghasiddhi.

A més, aquesta cova destaca per unes figures proporcionades de línies refinades, d’un realista efecte tridimensional, i de colors vius que representen un grup de "devas" (deïtats) en apassionades i alegres posicions clarament sexuals mentre que al seu voltant els Vidyarajas, sense amagar unes mirades ferotges i seductores, mostren els seus cossos nus a la recerca de la reintegració en la consciència pura (Sivá, la font original), i en accions sexuals que, malgrat allò que des d’Occident puguem interpretar, són exemples d’autocontrol del desig segons la doctrina clàssica del tantrisme. És a través de les tècniques iòguiques i de les pràctiques sexuals que utilitza el sadhaka o adepte que podrà transcendir la seva pròpia naturalesa i assolir l’alliberació a través de la via de l’èxtasi.

Ateses aquestes representacions tàntriques la cova 465 es considera com a un cas únic entre totes les expressions artístiques de la Xina.

(veure mapa de la zona)

Entrades relacionades:
El llibre imprès més antic del món: El Sutra del Diamant
Yueyaquan, el llac de la mitja lluna
Islam Akhun, el buscador de tresors de Khotan

11.1.09

Cap a la visibilitat blocaire...

Amigues i amics...

Un cop finalitzada l’edició del Blocaire invisible 2008 us proposo que gaudiu de la lectura de totes i cadascuna de les enginyoses, divertides i belles entrades-regals; a continuació trobareu el llistat... però abans volia agrair fervorosament a en Robertinhos la seva entrada (que m’ha encantat !!! es mereix un quilo de trufes de te...) i felicitar El Veí de Dalt i l’Anna Tarambana, per la seva iniciativa contagiosa i el bon humor, i a tothom per la il•lusió i la imaginació posada... apa, que gaudiu de les lectures:

Tarambana a la Violette Moulin
Violette Moulin a Vilapou
Vilapou a Té la mà Maria
Té la mà Maria a en Tibau
Tibau a Too much strong ma non tropo
Too much strong... a Amu Daria
Amu Daria a Clint
Clint a Viu i llegeix
Viu i llegeix a Coses Petites
Coses Petites a Tondo Rotondo
Tondo Rotondo a Filant Pirm
Filant Prim a Vilafestuc
Vilafestuc a La Garrofa de Montroig
La garrofa a Xarel10
Xarel10 a Abogada en Barcelona
Abogada en Barcelona a Transparència
Transparència a La rateta Miquey
La rateta a Kapintana 24
Kapitana a Prosopopeia
Prosopopeia a Tirai
Tirai a Bibliosfera
Bibliosfera a Saragatona
Saragatona La chica de los recados
La chica de los recados a Caliope
Caliope a Somriu
Somriu... a Neopoeta
Neopoeta a Bocins de lluna
Bocins de lluna a Assumpta
Assumpta a Lucrècia
Lucrècia a Laie
Laie al Veí
Elveidedalt a Helena Batlle
Helena Batlle a Garbí24
Garbí24 a Júlia Costa
Júlia Costa a Joana
Joana a Zel
Zel a Skorbuto
Skorbuto a Xurri
Xurri a The Silver Blue
The Silver Blue a Zincpiritione
Zincpiritione a Natàlia
Natàlia a Alatrencada
Alatrencada a Sol Solet
Sol Solet a Neus Arqués
Neus Arqués a Trina
Trina a L’Avi
L’Avi a Chamb
Chamb a Frannia
Frannia Inia
Inia Annna
Annna a Jordi i Marta
Jordi i Marta a Carme Rosanas
Carme Rosanas a Núria Aupí
Núria Aupi a Albanta
Albanta a Anna
Anna a Patillades
Patillades a Rita
Rita a Nàufrag
Nàufragiobrer a VersióBeta
VersióBeta 19.57 a Arare
Arare a Menxu
Menxu a Khalina
Khalina a Striper
Striper a Anna Tarambana

6.1.09

Blocaire invisible 2008: A tot bloc !!!

Estimat Clint !!!!

Sí, Sí, Sí !!!! sóc el teu blocaire invisible.... espero que t’agradi... durant dies i dies he estat donant voltes al llit esperant aquesta nit, em llevava tot preocupat i no podia deixar de recórrer el passadís de banda a banda, ara cap la finestra i ara cap l’estudi, i ara cap a l’estudi i ara cap a la finestra, i tot d’una torna a començar... i què li puc regalar a aquest bon home, anava pensant...

He consultat amics, amigues, veïns i veïnes, tant és així que en l’àpat de cap d’any fou tema recorrent de conversa on es van proposar alegrement tota mena d’excentricitats de múltiples colors i mides: potser el darrer casset de Camilo Sesto va comentar na L al xarrupar sensualment el seu segon “cosmopolitan”, no, no, no va intervenir la bella S, tinc una cosa molt millor: una bufanda de barrufet mentre s’empassava el quart “negroni”. Vaaaaaa... remugà en P des del sofà intentat aixecar-se pesadament mentre el seu vuitè “gimlet” regalimava jersei avall: “el que el Clinz aquetz demana a crits éz una ezpremedora de kiwiz, iiips...”.

Tot concentrat i serè me’ls mirava pacientment però no hi havia res que pogués il·luminar la transcendència del regal... Per últim, van sorgir dues noves propostes tant o més brillants que les anteriors: Heu vist aquests bolígrafs que tenen vuit mines de diferents colors? son “xulus” eeeehhh... va aportar M, mentre es treia les grenyes rosses de davant de la cara, mirant absorta la coctelera buida i mentre al seu costat en T repetia rítmicament: criss, cross, crash... criss, cross, crash... criss, cross, crash, és la pista més ràpida i surt per televisió...

No fou fins unes llargues hores després quan se’m va encendre el llum i vaig tenir clar quin havia d’ésser el regal: una cosa original, simpàtica, pràctica... Tachaaaaaaaaaannnnnn !!!!

Per tot això tinc l’immens plaer de fer-te a mans el millor regal que podies esperar: Les teves Super-bambes amb un petit retoc !!!!

Què et sembla...? oi que és ben maco...? original i simpàtic, veritat...? eaaaah... que ja t’ho han regalat, hosti... també tinc mala sort... ho sento... i ara què.... ummmm.... a veure... ummmm... potser una cosa pràctica, que hi tinc més traça. Doncs, el bolígraf de vuit colors... però potser ja el tens, i la bufanda del barrufet... ufff... potser també... i l'espremedora... uffff... em sembla Clint, que tens de tot...

He visitat el teu bloc... i he trobat mil i unes coses, senzilles meravelles que m'han emocionat... hi ha de tot i més: vida, amor, passió, alegria, sentiment, desig, música i poesia... i molt, molt bon rotllo...

Llavors he pensat que em quedaven dues coses a regalar-te: un poema...

"Quan les coses van malament i no aconsegueixes canviar-les,
malgrat fas el millor que es troba a les teves mans,
quan tot al teu voltant és negre com la nit,
l'única solució es troba en una pinta de cervesa stout".
Flann O'Brien, 1939


I una nova coneixença: Què et sembla una guinness d’aquí a deu dies en el Michael Collins...?


MOLTES FELICITATS !!!! i FELIÇ ANY NOU !!!!

(Aaahh... i of course a la guinness tothom serà benvingut...)