15.3.08

Un te verd a l'ombra del Dao

En Pere i jo descansàvem d'un llarg dia de visites i caminades en un santuari daoista: el Temple dels vuit Immortals a Xi'an, l'antiga capital xinesa de la Ruta de la Seda, i preníem tranquil.lament un te verd acompanyats per la brisa que portava el jardí i per les mans expertes d'un home que dibuixava les seves cal.ligrafies davant d'un parell de curiosos com nosaltres.

L'escalfor de la tassa i el seu suau flaire ens va transportar cinc mil anys enrere: Diu la llegenda xinesa, que l’emperador i erudit Shen Nung va descobrir les propietats beneficioses del te. Durant el seu regnat, una de les sàvies normes en vigor obligava a què tota l’aigua destinada al consum humà fos bullida prèviament per tal d'evitar així moltes malalties i desgràcies.

Un dia de l’any 2737 aC quan Shen Nung descansava al costat d’un arbret de te silvestre, una lleugera brisa va agitar les rames amb tanta bona fortuna que algunes fulles van parar a l’aigua acabada de bullir. La tissana que em va resultà li va semblar deliciosament refrescant i reconstituent.

Així és com va descobrir la infusió i va néixer la cultura del te, un dels elements indissolubles de la filosofia i les tradicions d'aquesta civilització com comprovem en saber que es considera una de les set necessitats bàsiques de l'ésser humà conjuntament amb la llenya, l’arròs, l’oli, la sal, la salsa de soja i el vinagre.

Deixem passar els darrers instants del dia i marxem tot comentant una dita: "Quan es fullegen els cinc mil anys d’història de la nació xinesa es nota en gairebé cada pàgina el perfum del te..."

Entrades relacionades:

2 comentaris:

Aitor Bernal ha dit...

Quan llegeixo aquestes línies, tinc la sensació de relax i pau. Malgrat tot, entro en una profunda contradicció al pensar en aquesta cultura y l'actual revolta del Tibet i els problemes que té actualment la cultura budista, especialment en Dalai Lama. Ja no n'hi ha pau ni al Tibet... És una llàstima que tot quedi contaminat amb els interessos polítics...

Eduard Balsebre ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules... i esperem que algun dia el respecte als drets humans, a les llibertats col.lectives i a la pau siguin més importants que els guanys econòmics, l'egoisme i la violència...