30.9.09

Parlem del Pamir...

Fa pocs dies us convidava a visitar la web www.larutadelaseda.cat d'Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, i avui us volia presentar una de les seves pàgines, la dedicada a les muntanyes del Pamir, el sostre del món, on trobar informació de geografia, cultura, llengua, música, religions, història, política, tràmits i visats, turisme responsable, cooperació internacional, enllaços d'interès, imatges, etc.:

"Les muntanyes el Pamir, conegudes com "El sostre del món", es troben situades a l'Àsia Central, formant una altiplà de prop de 100.000 km² i d'uns 3.000 a 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar. Estan formades per la unió de les imponents serralades del Tian Shan, Karakorum, Kunlun, i Hindu Kush. La regió del Pamir està principalment situada en el Tadjikistan, a la regió que actualment reb el nom de Gorno-Badakhshan, tanmateix aquest altiplà es troba també en zones del Kirguizistan, la Xina, el Pakistan i l'Afganistan.


Mapa de les muntanyes del Pamir
cliqueu a sobre del mapa per ampliar la imatge
Mapa GBAO  (Tadjikistan)
cliqueu a sobre del mapa per ampliar la imatge

Les muntanyes més altes són el Pic Ismail Samani (conegut des del 1932 al 1962 com a pic Stalin, i del 1962 al 1998 com a Pic Comunisme), de 7.495 m sobre el nivell del mar, el Pic Ibn Sina (conegut fins l'any 2006 com a Pic Lenin) de 7.134 m i el Pic Korzhenevskaya de 7.105 m tots tres al Tadjikistan, mentre que a la província xinesa de Xinjiang podem trobar el Pic Kongur Tagh de 7.649 m i el Pic Muztagh Ata de 7.546 m. Existeixen forces glaceres a les muntanyes del Pamir, incloent-hi la glacera Fedchenko, de 72 km de longitud, la més llarga de l'antiga URSS i la més llarga fora de la regió polar.

El llac més alt dels Pamir, i el segon més alt del món, és el Kara-Kul que es troba situat a 3900 m. sobre el nivell del mar (al Tadjikistan), rodejat de muntanyes de neu permanent, i que té 25 Km. de diàmetre. S'ha pogut deduir a partir d'imatges fetes des de l'espai que aquest llac es troba assentat dins un forat creat per l'impacte d'un meteorit fa 5 milions d'anys.

Al límit sud-est de la regió del Pamir, en la frontera dels territoris xinès i pakistanès, es troba la carretera més alta del món: la Karakorum Highway, que connecta aquests dos països. La Pamir Highway, la segona més alta del món, va des de Duixanbe, capital del Tadjikistan, a Sary Tash o a Osh (Kirguizistan) a través de la Regió o Província Autònoma de Gorno-Badakhshan, essent la principal via d'aprovisionament d'aquesta aïllada regió.

Les principals poblacions de la Província Autònoma de Gorno-Badakhshan (GBAO – Gorno-Badakhshan Autonomous Oblast) del Tadjikistan són Khorog (28 mil habitants), la seva capital administrativa que disposa d'aeroport, universitat i centre de salut (essent un dels extrems de la Pamir Highway), Murghab (4 mil habitants. al nord en direcció a Kirguizistan) i Ishkashim (6 mil habitants, pas fronterer a l'Afganistan).

HISTÒRIA I POLÍTICA:

El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amu Daria, on neix el riu Pandj. Modernament està dividit entre el Tadjikistan (el Pamir que forma la província autònoma de Gorno-Badakhshan -GBAO-) i l'Afganistan (Província de Badakhshan i districte annexe de Wakhan).

El 1876 va començar la penetració russa al Badakhshan i el 1885 es va fundar Fort Pamirskii a la riba del Murghab; el 1891-92 després d'un xoc armat amb els afganesos a Yeshil-Kul, els russos es van apoderar del Pamir oriental que va esdevenir un districte de l'oblast de Fergana sota administració del comandant del destacament militar. El 11 de març del 1895 un intercanvi de notes amb els britànics va determinar les fronteres al Pamir entre l'Afganistan, quasi protectorat britànic, i el khanat de Bukharà, protectorat rus. El Badakhshan propi va quedar en mans dels afganesos mentre la resta del Pamir (la part occidental) va passar a Bukharà. A partir del 1917 no va tardar a establir-se el poder soviètic a Bukharà, i la regió del Pamir va ser objecte de lluites contra els basmatxis que van resistir fins el 1925..."

Per continuar llegint...

Entrades relacionades:

22.9.09

Què us sembla el web www.larutadelaseda.cat ?

Avui, us volia parlar d'una iniciativa que estem fent realitat un grup d'amigues i amics:

AMU DARIA, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda
,
va néixer a Barcelona l’any 2007 per fomentar l’intercanvi cultural entre Catalunya i els països d’aquesta Ruta i especialment amb Àsia Central.

Som un grup de persones viatgeres o de persones nascudes a l’Àsia Central o als països de la Ruta de la Seda, interessades per la història i l’art, apassionades per la fotografia, enamorades dels relats de viatges, de les llegendes i de les tradicions… i sobre tot, persones amb ganes de descobrir, compartir i aprendre dels pobles i cultures de la Ruta de la Seda: Turquia, Pròxim Orient, Caucas, Iran, Turkmenistan, Uzbekistan, Kirguizistan, Kazakhstan, Tadjikistan, Pakistan, Xinjiang, Tibet, Mongòlia i Xina.

Ens dediquem a donar a conèixer aquesta realitat a travès de xerrades, exposicions, activitats d’oci, documentals, cinema, etc… i a promoure projectes de cooperació internacional i cultural amb aquests països.

Actualment, estem treballant en la nostra web www.larutadelaseda.cat (encara ens queda força feina, però ja comença a tenir forma: podeu visitar les pàgines de l'Uzbekistan, el Kirguizistan, el Tadjikistan o el Pamir, o les seccions de Proverbis i contes, Amistats, Activitats o LLibres) i us voliem convidar a fer-li una primera ullada i a compartir les vostres opinions i suggeriments sobre la mateixa (ens podeu escriure a: amu.daria@yahoo.es -moltes gràcies!- o la mateixa web en la secció d'Actualitat -on es poden fer comentaris-).

I per últim, comentar-vos que en pocs dies començarem les activitats d'aquest nou curs: una mica de cinema, un viatge errant, un bon tast d'Àsia, alguna xerrada... fins aviat...

16.9.09

De Kashgar a Xi'an per la Ruta de la Seda

“China es superlativa. Con un territorio de más de 9,5 millones de kilómetros cuadrados, 14 países vecinos, unas 50 minorías étnicas y más de 1.330 millones de bocas que alimentar, China crece en cifras a una velocidad de vértigo. Ahora que está de moda y que las aerolineas ofertan precios interesantes -un billete a Beijing puede salir por 540 euros- ¡Nos vamos a China!

Decidir qué parte del país visitar, ante un mapa casero compuesto por tres fotocopias Din A-3 pegadas con celo, no fue tan fácil: desde las frías estepas de la Baja Mongolia hasta la subtropical y exótica Yunnán, pasando por el modernizado este, con la Gran Muralla y un Beijing Olímpico, la popular Yangshuo, las megalópolis futuristas de Shanghai y Hong Kong, la siempre ansiada altiplanície del Tíbet…

'Te propongo un viaje diferente' –me dijo mi compañero- 'Un viaje a una de las regiones menos visitadas de China, donde las costumbres no se han alterado con el paso de los siglos y el turismo aún no ha llegado'. Se incorporó de un salto, buscó en la librería, volvió con Patrimonios de la Humanidad, Bernard Ollivier, el Atlas Mundial y Marco Polo; buscó el mapa y señaló una línea que atravesaba toda China. 'Te propongo un viaje a través de la Ruta de la Seda, desde Kashgar hasta Xi’an, siguiendo los pasos de las antiguas caravanas, de mercaderes, guerreros, exploradores, peregrinos, filósofos, bandidos…”.

Amb aquestes paraules comença el meravellós relat “De Kashgar a Xi’an per la Ruta de la Seda” de la Núria Borràs publicat a l’últim número de la revista de viatges digital Dviag dedicat a la Xina i amb el suggerent títol de “El despertar de la Gran China“. La Núria Borràs és, a més, col·laboradora de la revista de viatges Altaïr, de la revista de viatges Fronteras de Papel, autora del bloc “Pels camins del món” i autora (amb en Lluís Bono) de la web “Més Enllà” on trobar moltes i interessants recomanacions i informacions sobre països i cultures d’arreu del món. Avui volia compartir la màgia de les seves paraules...

I per cert també us volia convidar a llegir sobre el seu proper viatge que comença en tres setmanes des d'Istanbul a Mashad, seguint les passes de les caravanes a través de l'Anatòlia Central, Dogubeyazid, el Mar Caspi i Mashad i continuant per la ruta sud d'Iran, visitant les ciutats del desert, Persèpolis i Isfahan, de qui diuen que és "la meitat del món".