12.8.08

Rudyard Kipling: If-

Joseph Rudyard Kipling (1865-1936) ha estat un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tant en prosa com en vers, a les acaballes del segle XIX i a principis del segle XX.

Nascut a l'Índia, Kipling es coneix avui dia fonamentalment pels seus llibres com El llibre de la Selva (1894), Kim (1901), L'home que va poder regnar (1888) o els seus poemes com Mandalay (1890), Gunga Din (1890) o If- (1895):

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

Aquesta versió és la traducció de Francesc Parcerisas en el llibre "Poesia anglesa i nord-americana" (Ed. 62 i «la Caixa», Barcelona, 1985).

Entrades relacionades:

9 comentaris:

Anònim ha dit...

No deixis d'escriure M--ON

Somiem una birreta?

Fes un truc....

Petonets....

M---NA

Anònim ha dit...

hola,

només et vull felicitar pel bloc!
és molt interessant.
A més, no sé com t'ho pots fer per viatjar tant!

núria

Eduard Balsebre ha dit...

Hola !!!

Moltes gràcies Núria per les felicitacions i confio que els propers relats et continuin agradant...

I a gràcies també a l'anònima M---NA, una birreta sempre és benvinguda... ens veiem aviadet...

Anònim ha dit...

hola,

no puc estar-me de fer-te aquestes dos preguntes (de les mil que tinc...):
1) no t'has interessat mai per àfrica?
2) vaig escoltar a un programa de ràdio que eres cooperant internacional. encara ho ets? o no? sempre has combinat la cooperació amb els viatges? (t'ho pregunto perquè he estudiat un postgrau sobre cooperació, i encara estic en la decisió de si dedicar-m'hi més o no... etc..)

gràcies, i ho sento per tantes preguntes!

núria

Eduard Balsebre ha dit...

Hola Núria !!!

Gràcies per l'interès... la veritat és que desconeixo moltíssim Àfrica, fa anys vaig visitar Tunisia i Algèria i malgrat em van encantar després vaig dirigir la meva mirada cap a Amèrica (on em vaig enamorar de Chiapas, Guatemala, El Salvador o Alaska) i alguns indrets d'Àsia (que d'alguna manera m'han descobert "mi lugar en el el mundo").

Així, per mi el continent africà és un gran i fascinant desconegut...

En quant a la cooperació, la veritat és que he viatjat força més vegades que les que he participat en algun projecte de cooperació... però si que ara mateix, sense moure'm de Barcelona, em dedico a històries vinculades a la cooperació i la solidaritat...

Si vols podríem quedar en alguna ocasió i petar la xerrada una estoneta... et deixo el meu e-mail: ebalsebreo@yahoo.es

Una forta abraçada i fins aviat !!!

núria ha dit...

hole,

bé, doncs gràcies per l'oferiment, però la veritat és que és difícil, ja que sóc de Lleida. Però m'ho apunto! si algun dia faig un viatge per l'estil, no m'estaré d'intentar informar-me a través de tu!

gràcies!

Eduard Balsebre ha dit...

Gràcies a tu i queda pendent la trobada, ja sigui a Lleida o a Barcelona... una forta abraçada !!!

Lluís ha dit...

"si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut"

Sempre apareix una gran satisfacció quan trobes un sentit a aquell temps que consideres perdut.

Un peto.

Eduard Balsebre ha dit...

Estimat Lluís...

Sempre hi ha un instant per un petó, fins aviat..