17.4.09

El viatge de Ruy González de Clavijo

La idea que imperava a l'Europa de principis del segle XV era detenir l'avenç dels otomans, i amb aquesta finalitat es considerava necessari entaular relacions amb l'imperi turcomongol d'Amir Timur (Tamerlà) que estenia les seves fronteres pels actuals Iran, Àsia Central, l’extrem de l’Índia, Síria, Anatòlia, Geòrgia, Iraq, Afganistan, Pakistan i el Xinjiang xinès. Al 1402 la derrota otomana de Cubukovasi (a prop d’Ankara) a mans de les tropes d'Amir Timur va semblar confirmar aquestes esperances.

Així, el diplomàtic Ruy González de Clavijo emprengué, entre 1403 i 1406 per ordre del rei Enric III de Castella, un llarg viatge amb l'objectiu d'estrènyer relacions entre la corona castellana i l'emirat tamerlà contra l'enemic comú, l'imperi otomà.

El relat d'aquesta ambaixada a la cort de Tamerlà a Samarcanda va fer néixer un text de riquíssim contingut, una joia de la literatura medieval castellana, amb el títol de "Embajada a Tamorlán".

Fa pocs dies l’Olivier Soriano, autor del bloc La Ruta de la Seda, em va alegrar la vista i els altres sentits amb un breu documental sobre aquesta història i ara us volia convidar a compartir aquesta bona estona:



Entrades relacionades:
Ambaixada a Tamerlà
El príncep astrònom de Samarcanda
Sharh-i-zinda, la tomba del Rei Vivent

3 comentaris:

Josep M. Ferrer ha dit...

Una història molt interessant. És increïble que un esdeveniment com aquest hagi marcat tan la ciutat de samarcanda com per posar-li un nom a un carrer i el haver pintat quadres que recreen el moment. Cal anar a Samarcanda algun dia!!!

Corpi ha dit...

L'any passat vaig llegir el llibre de l'embaixada a Tamerlán, molt interessant. El que més crida l'atenció són les dificultats en que es viatjava en aquells llunyans temps.

Eduard Balsebre ha dit...

Realment fou un viatge molt interessant i val la pena llegir el llibre. En el bloc de l'Olivier http://silkroadlegend-es.blogspot.com/ podeu llegir més detalls sobre el barri anomenat Madrid i altres aspectes del viatge...

Per cert, Josep Maria, mil gràcies per tots els teus darrers comentaris !!!