28.3.09

La pràctica mèdica i la concepció de la naturalesa en l'Antiga Xina (1)

En el marc de l'acord establert amb la Revista Seda de Estudios Asiaticos iniciem aquesta col.laboració amb l'article "La pràctica mèdica i la concepció de la naturalesa en l'antiga Xina" d'Hernán Groba, Beatriz Nobúa Behrmann i Natalia Vespa publicat a l'agost de l'any 2007 en el número 10 de la revista, per la seva extensió dividim l'article en dues parts presentant en aquesta entrada la primera:

"Els sistemes de creences determinen el nostre accionar. Anàlogament, la concepció que l'home posseeix del seu rol en l'Univers, de la seva relació amb la naturalesa, explica les arts i ciències per aquest desenvolupades. El present treball, ofereix al lector una primera aproximació, entretinguda i interessant, a la medicina xinesa. Ho fa, a més, des de l’abordatge correcte: prenent com punt de partida el paradigma - bressol, la cosmovisió que li va donar origen. Va Ser realitzat per un grup d'estudiants de la Facultat de Ciències Exactes de l'U.B.A (Universidad de Buenos Aires – Argentina). per a la càtedra “Historia de les Ciències”. Provenint d'una carrera d'esperit netament occidental, van decidir no obstant això indagar respecte de la forma xinesa d'exercir la medicina. Sota quina motivació? Aquella que, en la humil opinió de qui realitzem la Revista Seda, hauria d'existir en tot intent de comprensió de pobles diferents i antagònics: la necessitat i sentit de realitzar un moviment especular".

Introducció

La medicina actual occidental sol prendre a l'individu com un conjunt de símptomes. A l'estar dividida en nombroses disciplines especialitzades, separa cada òrgan o conjunt d'òrgans i els analitza en forma independent. Més que prendre a l'individu (al pacient) com una unitat en si, el considera com un conjunt de sistemes que han de ser tractats independentment (“el tot com la suma de les parts”). Aquesta concepció reduccionista de l'individu és llegat de la visió mecanicista nascuda i desenvolupada en el segle XVII.

Contràriament, la Medicina Tradicional Xinesa (中醫學 MTX) acostuma a tractar al pacient com un tot en si mateix. El cos, la ment i l'entorn estan íntimament relacionats, i han de ser tinguts en compte en el seu conjunt a l'hora de tractar una malaltia. Aquesta concepció més holística considera l'home immers en la natura i fent-hi un tot. Es considera al cos humà com un microcosmos que ha de vibrar harmònicament amb el macrocosmos on viu. Un desgavell energètic, o una manca d’harmonia, deriva en una malaltia. Quan el cos està harmònic amb l'interior i l'exterior, és quan està en la freqüència que anomenem habitualment com a salut.

La medicina (igual que la resta de les ciències) manté una estreta relació amb les creences filosòfiques i religioses de cada societat, en correspondència amb el propi moment històric. Així, és necessari conèixer la forma de concebre al progrés científic en la Xina antiga, per a comprendre el desenvolupament de la seva medicina. De la mateixa manera, també és important tenir present quina era la comprensió de la natura i llur relació amb l'home i el seu paper a la societat.

Ens proposem com objectiu caracteritzar a la pràctica mèdica en la Xinesa antiga relacionant-la amb els sistemes filosòfics predominants en aquesta cultura. En particular, ens interessa mostrar com influeix en la medicina la interpretació que tenen els xinesos sobre la relació entre l'home i la naturalesa.

Context social i filosòfic

La civilització xinesa sorgeix en el curs mig del riu Groc -Huang He- (a l'est del desert de Mongòlia) fa més de 5.000 anys. Aquest riu és anomenat de vegades “El dolor de Xina” a causa de la seva tendència a canviar de curs en les grans planes costaneres. Si bé el seu sòl és molt fèrtil quan es donen les condicions per un bon reg, aquesta conca presenta un clima molt desfavorable per a l'agricultura. Té hiverns llargs, freds i secs, i pluges d'estiu escasses i irregulars.

Els xinesos primitius van haver d'adaptar-se a les condicions del mitjà per a poder sobreviure. Els habitants de la vall del riu Groc es veien a si mateixos com part d'un gran ordre d'éssers vivents, amb els processos dels quals havien de buscar una relació harmoniosa. Aquest profund sentit de la reciprocitat es posa de manifest en l'antiga teoria del yin-yang, un concepte bàsic de la mentalitat xinesa. La pau i la prosperitat de la humanitat depenen del delicat equilibri entre aquestes dues forces complementàries i amb mútua dependència. Yin (阴) i yang (阳) es refereixen a les dues categories bàsiques de l'univers: normalment, el yin s'associa a característiques estàtiques, negatives, fosques, fredes i femenines, mentre que el yang es relaciona amb característiques dinàmiques, positives, brillants, càlides i masculines. A més, ying-yang es refereix a la forma en que aquestes característiques es transformen en el temps i l'espai. El yin i el yang de cada element individual es troba constantment en un equilibri dinàmic condicionat per aquest ambient fluctuant.

Com veiem, aquesta relació entre l'home i la natura és un factor important que influeix en la seva filosofia i per tant, en la seva pràctica mèdica. El cos humà i les seves funcions també estan governats pel principi del yin i del yang. Mantenir-se saludable requereix conservar el balanç entre el yin i el yang en el cos. Quan hi ha desequilibri l'individu cau malalt. Aquest és el principi bàsic de la Medicina Tradicional Xinesa i la seva aplicació determina la diagnosi, el tractament i l'explicació de les malalties. Per exemple: un pacient amb febre alta, encesor a les galtes, llavis secs, inquiet i amb un pols ràpid, presenta símptomes yang. La diagnosi seria una deficiència del yin o un desequilibri produït per un excés de yang. El desajust entre el yin i el yang pot ser causat tant per factors exògens (clima, ferides traumàtiques, paràsits, etc.), com per factors endògens (canvis emocionals extrems, dieta anormal, fatiga, etc.). Així, per restablir l’harmonia perduda el tractament seria, per exemple, usar herbes yin per esvair la calor interna i la resta de símptomes yang.

La idea de forces o aspectes complementaris es veu reflectida també en la teoria dels cinc elements (Wu xing 五行), que defineix un sistema de cinc fases per a descriure el canvi. Cada fase correspon a un dels cinc elements: terra (土), aigua (水), fusta(木), metall (金) i foc (火), i són emprades per a classificar els elements d'acord a les seves propietats i relacions amb altres elements.

Els Wu xing no són independents entre ells ja que tenen lleis i relacions de mútua transformació. Hi ha dues relacions bàsiques: el “foment mutu” i la “submissió mútua”. El principi del foment mutu diu que els Wu xing poden generar-se, activar-se i mantenir-se entre ells. La seqüència de foment és la següent:

fusta – foc – terra - metall – aigua - fusta

Aquesta seqüència neix de l'observació de la natura: el foc es crea quan la fusta s'encén; després de cremar-se, queden les cendres (terra); el metall surt de la terra i es fon (aigua) amb la calor; mentre que l'aigua és indispensable per al creixement dels arbres i la vegetació (fusta). El principi de submissió mútua implica relacions de restricció, control i subordinació que mantenen el balanç entre els Wu xing. La seqüència en aquest cas seria:

fusta - terra – aigua – foc – metall - fusta

I també fou observat pels antics xinesos en la natura: els arbres creixen en la terra, empobrint el sòl; per a prevenir inundacions es construeixen canals i dics amb terra; l'aigua apaga el foc; els metalls s'ablaneixen i fonen amb el foc; i l'espasa i el destral, fetes de metall, són usades per a talar els arbres.

La classificació en les cinc categories és usada en la diagnosi i tractament de malalties. Així, aquells elements que pertanyen a la mateixa categoria (més informació en l'escrit original) estan relacionades entre ells i tenen la mateixa relació mútua amb els objectes de les categories veïnes. Per exemple: una malaltia en el fetge pot reflectir-se en els ulls, els tendons, i en un sentiment d'enuig. Un gran enuig és considerat molt perjudicial per al fetge. Com el fetge pertany a la fusta, i la fusta brolla a la primavera, llavors les malalties en aquest òrgan tendeixen a manifestar-se a la primavera. Segons els principis de foment mutu i submissió mútua, la malaltia en un òrgan no està aïllada dels altres òrgans. Una malaltia en el fetge (fusta) probablement es producte a una deficiència en el funcionament del ronyó (aigua), per la qual cosa el tractament no únicament ha d'estar dirigit al fetge, sinó també a afavorir les funcions dels altres òrgans. (Continuarà...)

Entrades relacionades:
Daodejing: El llibre del "dao" i del "de"
El savi mai no fa coses grans
Els quatre dracs

21.3.09

I, sense dir res, es posà a fumar...

"De sobte els cavalls van alçar el cap i van redreçar les orelles. Després es van calmar i van tornar a dormitar. Primerament, no vam parar-hi atenció i vam continuar parlant. Van passar uns quants minuts. Vaig fer una pregunta a Oléntiev i, com que no em va respondre, vaig tombar-me cap a seva banda. Estava dret, a l’aguait, i mirava a una banda mentre es tapava amb les mans la llum de la foguera.

—Què passa? —vaig preguntar-li.

—Algú baixa de la muntanya —va respondre, xiuxiuejant.

Tots dos vam parar bé l'orella, però hi havia silenci, un silenci com el que només hi ha a les fredes nits de tardor al bosc. De cop van rodolar unes pedretes.

—Deu ser un ós —va dir Oléntiev, i va agafar el fusell.

—Dispari no cal! Meu sigui persona! se sentí una veu des de la foscúria i, al cap d’uns instants, arribà un home al costat del nostre foc.

Portava una jaqueta i uns pantalons fets de pell de cérvol. Al cap hi duia una mena de bena i, als peus, calçava mocassins siberians. Carregava una motxilla molt grossa a l'esquena i a les mans duia un suport i una carrabina vella i llargaruda.

—Hola, capità va dir el nouvingut. adreçant-se a mi. Després va recolzar el fusell a l'arbre, es va treure la motxilla de l'esquena, es va eixugar la suor de la cara amb la màniga i es va asseure prop del foc. Ara podia examinar—lo bé. Devia tenir uns quaranta-cinc anys. Era més aviat baixet i rabassut i semblava que havia de tenir molta força física. Tenia el pit prominent, les mans fortes i musculades i les cames una mica garrelles. La seva cara morena era típica d'un indígena: els pòmuls prominents. el nas petit, els ulls amb el plec mongol a les parpelles i la boca ampla, amb les dents fortes. Un petit bigoti rossenc li ribetejava el llavi superior i una barbeta mig pèl-roja li decorava el barbó. Però el més remarcable de tot eren els seus ulls. De color gris fosc, no castanys, miraven amb tranquillitat i un punt d'ingenuïtat. Traspuaven decisió, rectitud i bondat de caràcter.

El desconegut no ens mirava de la mateixa manera que nosaltres ens el miràvem a ell. Va treure's del pit una petaca de tabac, va omplir-se'n la pipa i. sense dir res, es posà a fumar..."

Extracte del llibre "Dersú Uzalà" de Vladímir Arséniev de la col.lecció Viatges i viatgers de Símbol Editors (2007)

16.3.09

Allò que es doblega romandrà íntegre

“Allò que es doblega romandrà íntegre. Allò que és tort esdevindrà recte. Allò que és buit esdevindrà ple. Allò que és usat esdevindrà nou. Qui té poc tindrà molt. Qui té molt serà perplex.

Per això el savi abraça l'u i d’aquesta manera esdevé un model per al món. No es deixa veure i per això llueix; no sobergueja i per això és il.lustre; no lluita i per això obté mèrit; no es glorieja i per això es converteix en cabdill. Perquè no mou brega, no hi ha ningú al món que pugui lluitar contra ell.

L’antiga sentència que diu que allò que es doblega romandrà íntegre no són paraules vanes; certament, el qui la segueix es preservarà fins al final."

Fragment 22 del Daodejing (道德經) de Laozi (老子)
(traducció de Seán Golden & Marisa Presas, UAB/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2000).

Entrades relacionades:

8.3.09

Bukhara, la lenta sorra del rellotge

"... Els meus amfitrions, un pare i els seus dos fills que acabaven d'arribar de treballar del camp, em cantussejaven aquests versos de Rudaki (858-941) -el gran geni i fundador de la literatura persa, poeta oficial de la cort de Bukhara que lloava amb els seus cants a la naturalesa, a la noblesa i als ideals del ser humà-, mentre degustàvem amb profund plaure un abundant i saborós plov, el plat nacional d'Uzbekistan. La versió culinària típica en les cases de Bukhara és el Mayizli Plov on trobem arròs, pastanagues grogues, cebes, passes, comí, all, pebre o safrà i al que, ocasionalment, se li pot afegir carn d'anyell o de vaca...."

Amb mots com aquests comença el meu relat "Bukhara, la lenta sorra del rellotge", el tercer i darrer capítol de la sèrie "Uzbekistan: Compta la llegenda", que podeu trobar al número de febrer de la Revista Fronteras de Papel. Espero que us agradi...

Aquesta revista de viatges - de la que ja us he parlat positivament en altres ocasions- és un apassionat i interesant projecte de dos grans viatgers: la Mercè Criado i en Joan Biosca que, mes a mes, ens descobreixen la bellesa d'arreu del món.

Us recomano fer una bona ullada i una bona lectura als seus reportatges. Estic segur que us agradaran...

Entrades relacionades:

2.3.09

Què s'ha dit sobre les pel.licules de "Els secrets de la Ruta de la Seda"

I els presents van opinar sobre "El silenci (Sokout)" de Mohsen Makhmalbaf:

- "La pel·lícula ens mostra, entre d'altres coses, el dia a dia de la poesia..."

- "És ben curiosa la relació que s'estableix entre la música de Beethoven, una persona sorda i el nen protagonista Jorshid, una persona cega..."

- "Inoblidable, de bellesa exquisida, amb un ritme que t'acarona..."

- "En els primers minuts m'ha enganxat una mica, però al final no m'ha acabat de fer el pes..."

- "La manera més plaent d'acostar-me a un món que desconeixia..."

i es va dir sobre "El camino a casa" de Zhang Yimou:

- "Deliciosa..."

- "La més bella i senzilla història d'amor".

- "... doncs, esta bé..."

- "L'ús del blanc i negre pel present i del color pel passat contradiu els cineastes més clàssics però al mateix temps dota d'una gran força la història d'amor"

- "Quant costa un bitllet per marxar ara mateix cap a la Xina...?"


- "No m'ho puc creure, és una història real...?"

- "M'ha encantat la bellesa de les imatges, la senzillesa de la història, la màgia de tot el relat... molt i molt bona..."

"Ja l'havia vista i no m'he volgut perdre l'oportunitat de tornar a gaudir d'aquesta història !!!".

I per acabar, en nom d'Amu Daria (Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda) agrair-vos de tot cor el suport i la participació rebuda en el cicle "Els secrets de la Ruta de la Seda" i especialment voldria esmentar a l'Olivier, el Bezhod, l'Asyl, el Manu, el Xavi, el Kim, la Núria, el Lluís, en Jordi i la Nàdia (que no s'han perdut cap dia) i d'altres persones que també han estat dia rere dia venint a totes les activitats, a la Cristina i la Laura de l'Espai 210, la Mercè i el Joan de Fronteras de Papel, en Javier del setmanari El Demà, el Dani de Sense Presses i el Roger de La Llanterna Màgica, la Yolanda i el Toni de Viatgeaddictes, el Gabriel de Nàufragiobrer, l'Oriol de Transitant -que ens va liar per organitzar el cicle- , la Karma del 3cat24, en Salvador de Sorrobloc que es va fer "visible", al somriure de la Eli, en Robertinhos (per descobrir la meva veritable vocació...), a la família, als amics i les amigues de sempre, als amics d'Espai Gràfic a Sant Andreu... i tants d'altres que han estat a prop, han participat i han gaudit amb les activitats...

Moltes gràcies !!! i fins el proper cicle...

Entrades relacionades: