11.4.08

Una nit a la disco...

Després de tot un dia de caminar entre museus, parcs i mesquites, els vespres a Tashkent, la capital de l’Uzbekistan, eren dedicats a la conversa relaxada i a un àpat suau abans d’anar a descansar. Tanmateix, un dia un amic uzbek, en Habid, em va proposar d'anar a una discoteca i fou una sort acceptar la invitació i gaudir d’aquella nit.

Perquè Tashkent, a més de trobar-se enmig d’Àsia Central, és també una gran ciutat de quatre milions d’habitants on es barregen modernitat i tradicions i especialment, els estils asiàtic i islàmic amb el comunista i l'europeu.

La música va ser indubtablement el més interessant de la vetllada, tant podíem ballar amb peces de música tecno occidentals (malgrat les paraules en rus que hi apareixien esporàdicament) com amb melodies que em semblaven una barreja entre uzbek i rus, com ens trobàvem dansant amb melodies exòtiques que em recordaven la música oriental i els balls d’increïble sensualitat de les "hurís" en el paradís islàmic. A més, com que feia mesos que no ballava, vaig experimentar intensament la gran descàrrega d’energia i la barreja de sensacions i d'estímuls... Era màgic sentir la llibertat del meu cos entre les notes i els ritmes, observar els cossos de les dones i dels homes que m’envoltaven i compartir aquesta intensitat amb tants desconeguts d’unes altres cultures i llengues.

Fou la nit on vaig descobrir les cançons de Se Tanho, un trio femení de synthpop amb arrels espirituals; de Shahzoda i de Ziyoda, totes dues destacades representants del pop comercial o d’Abduvali Rajabov, un cantant melòdic que crea càlids ambients.

Em vaig deixar seduir pels moviments de Feruza i vaig sentir per primer cop la música del grup rus Ruki Vverh i el seu Aj, Aj, Aj que em va acompanyar (i se'm va repetir insofriblement) durant tot el viatge per Àsia Central, una melodia que encara conservo a la meva ment i que em transporta a les imatges d’aquella nit...

Pd. Aquesta entrada està dedicada a en Kim que tot just acabar d'arribar de la seva Ruta de la Seda i compartim la passió per la música uzbeka. I per a qui estigui interessat per la música d'Àsia Central els recomano el Turkestania Club.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Muchas gracias por los links, Eduard. Para mí ha sido una agradable sorpresa conocer tu blog. Hay una gran cantidad de información sobre el Asia Central y, lo mejor de todo, escrita por alguien que ha viajado a la región.

Suerte en todo. Saludos desde Lima.

Eduard ha dit...

Muchas gracias Inti Hyperion !!!

Realmente tienes un blog que es una maravilla !!! estoy seguro que es el mejor que se puede encontrar en castellano sobre la música de Asia Central... para mí ha sido un gran descubrimiento y espero seguir mucho tiempo disfrutando de él...

Pienso que es muy interesante poder compartir informaciones sobre la cultura, la lengua, la música o las religiones de Asia Central más allá de las noticias que puntualmente (y desde una visión "negativa") aparecen en la "mass-media".

Por cierto, en que momento te nace esta pasión por la música de Asia Central...?

Ya me dirás... y de nuevo gracias y felicidades !!! Un fuerte abrazo desde Barcelona !!!

Unknown ha dit...

No hi ha res com anar de festa a altres racons del món amb la gent de la terra per trencar la barrera que separa al viatger de la gent del lloc on se troba, a més és un graó més en la coneixença d'una cultura.

Eduard ha dit...

quina gran veritat !!! aquests són alguns dels instants on podem compartir d'una manera més "real" el ritme d'una societat ( i no parlo de ritme en el sentit musical...)

A més, són les estones que ens acosten a l'actualitat de molts dels indrets visitats més enllà de conèixer monuments, esglesies o museus.

Quantes vegades hom té la sensació que el viatjar és visitar allò "turístic" en lloc de descobrir allò "real"...