"... Els meus amfitrions, un pare i els seus dos fills que acabaven d'arribar de treballar del camp, em cantussejaven aquests versos de Rudaki (858-941) -el gran geni i fundador de la literatura persa, poeta oficial de la cort de Bukhara que lloava amb els seus cants a la naturalesa, a la noblesa i als ideals del ser humà-, mentre degustàvem amb profund plaure un abundant i saborós plov, el plat nacional d'Uzbekistan. La versió culinària típica en les cases de Bukhara és el Mayizli Plov on trobem arròs, pastanagues grogues, cebes, passes, comí, all, pebre o safrà i al que, ocasionalment, se li pot afegir carn d'anyell o de vaca...."
Amb mots com aquests comença el meu relat "Bukhara, la lenta sorra del rellotge", el tercer i darrer capítol de la sèrie "Uzbekistan: Compta la llegenda", que podeu trobar al número de febrer de la Revista Fronteras de Papel. Espero que us agradi...
Aquesta revista de viatges - de la que ja us he parlat positivament en altres ocasions- és un apassionat i interesant projecte de dos grans viatgers: la Mercè Criado i en Joan Biosca que, mes a mes, ens descobreixen la bellesa d'arreu del món.
Us recomano fer una bona ullada i una bona lectura als seus reportatges. Estic segur que us agradaran...
Entrades relacionades:
.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image/*)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
3 comentaris:
M'ha encantat el teu text sobre Bukhara i, una vegada més, la delicadesa de les teves paraules m'ha transportat a la calor sota els raigs de sol i al caliu de la conversa. Gairebé m'he begut el te que et van donar!
Felicitats!
Ostres Eduard, quina meravella de fotos i relats, he quedat així com subjugada...em fas una petita/gran i sana enveja....
Gràcies... ara només resta anar a Bukhara i gaudir tots plegats d'aquest te... una forta abraçada !!!
Publica un comentari a l'entrada