I, sense dir res, es posà a fumar...

"De sobte els cavalls van alçar el cap i van redreçar les orelles. Després es van calmar i van tornar a dormitar. Primerament, no vam parar-hi atenció i vam continuar parlant. Van passar uns quants minuts. Vaig fer una pregunta a Oléntiev i, com que no em va respondre, vaig tombar-me cap a seva banda. Estava dret, a l’aguait, i mirava a una banda mentre es tapava amb les mans la llum de la foguera.

—Què passa? —vaig preguntar-li.

—Algú baixa de la muntanya —va respondre, xiuxiuejant.

Tots dos vam parar bé l'orella, però hi havia silenci, un silenci com el que només hi ha a les fredes nits de tardor al bosc. De cop van rodolar unes pedretes.

—Deu ser un ós —va dir Oléntiev, i va agafar el fusell.

—Dispari no cal! Meu sigui persona! se sentí una veu des de la foscúria i, al cap d’uns instants, arribà un home al costat del nostre foc.

Portava una jaqueta i uns pantalons fets de pell de cérvol. Al cap hi duia una mena de bena i, als peus, calçava mocassins siberians. Carregava una motxilla molt grossa a l'esquena i a les mans duia un suport i una carrabina vella i llargaruda.

—Hola, capità va dir el nouvingut. adreçant-se a mi. Després va recolzar el fusell a l'arbre, es va treure la motxilla de l'esquena, es va eixugar la suor de la cara amb la màniga i es va asseure prop del foc. Ara podia examinar—lo bé. Devia tenir uns quaranta-cinc anys. Era més aviat baixet i rabassut i semblava que havia de tenir molta força física. Tenia el pit prominent, les mans fortes i musculades i les cames una mica garrelles. La seva cara morena era típica d'un indígena: els pòmuls prominents. el nas petit, els ulls amb el plec mongol a les parpelles i la boca ampla, amb les dents fortes. Un petit bigoti rossenc li ribetejava el llavi superior i una barbeta mig pèl-roja li decorava el barbó. Però el més remarcable de tot eren els seus ulls. De color gris fosc, no castanys, miraven amb tranquillitat i un punt d'ingenuïtat. Traspuaven decisió, rectitud i bondat de caràcter.

El desconegut no ens mirava de la mateixa manera que nosaltres ens el miràvem a ell. Va treure's del pit una petaca de tabac, va omplir-se'n la pipa i. sense dir res, es posà a fumar..."

Extracte del llibre "Dersú Uzalà" de Vladímir Arséniev de la col.lecció Viatges i viatgers de Símbol Editors (2007)