"La cultura del l’Uzbekistan i del Tadjikistan estaven originalment compartides fins que a l’època soviètica es van crear les diferents repúbliques autònomes (RSS de la URSS) que van imposar fronteres artificials i unes noves nocions territorials. En aquest repartició a Uzbekistan van restar les mítiques ciutats de Samarcanda i Bukharà (en gran part d’ètnia tadjik) i la ciutat de Khivà, totes tres importants etapes, plenes d’història i cultura, de la Ruta de la Seda.
Es pot dir que la cultura uzbek és de les més interessants de tota Àsia destacant la música, la dansa, l’arquitectura, la pintura, la gastronomia i els teixits de l’Uzbekistan, un reflex de la riquesa històrica i humana del país i que té la millor representació en les ciutats imperials esmentades:
Samarcanda és la ciutat més mítica de tota la Ruta de la Seda, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, amb un passat gloriós de 2.750 anys d’antiguitat cantat per poetes, lletrats i músics amb epítets com: “Jardí de l’ànima”, ”Mirall del món”, “Pedra preciosa de l’Islam”, “Centre de l’Univers” o “Perla d’Orient”....Entrades relacionades:
Bukharà, la lenta sorra del rellotge
Samarcanda, el rostre més bell
Khivà, un oasi entre deserts
El príncep astrònom de Samarcanda
Sharh-i-zinda, la tomba del Rei Vivent
1 comentari:
Les lletres han visitat el teu amor per la llum d'Àsia i, mira quanta bellesa en aquest bloc!
Sònia
Publica un comentari a l'entrada