23.8.10

El darrer dia de mil dos-cents quaranta-set dies de la vida d'un bloc...

Pròleg

Amigues i amics, avui escric els darrers mots d'aquest bloc...

Ja fa uns mesos que seguint els ensenyaments d'un vell proverbi sufí: “Quan hagis d’escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s’equivoca” em plantejava tancar aquest espai... però un cop decidit el dia, me n’adono que aquest ha arribat un xic massa aviat, és avui...

Em llevo estrany, ja fa dies que vaig fullejant el text definitiu sense acabar de trobar aquella entonació que hom considera necessària... i una idea es fa forta en el meu cervell:

- Estic tancant el bloc Amu Daria... fa més de tres anys (exactament mil dos-cents quaranta-set dies) que escric setmana rere setmana aquest bloc...

I sorneguera una altra idea brolla:

- En el darrer any no és gaire exacte aquesta afirmació... i somric internament...

Estiro les cames assegut davant l'ordinador veient les guspires de colors de les plantes de la terrassa i flairo més enllà el mar i la muntanya... això em fa pensar com aquest bloc va néixer en ruta pel desert, com es va fer al recer d'una acollidora i fosca habitació i com s'acaba a tocar d'un cel blau...

Em trobo en els retocs finals del darrer post (o millor dit, entrada, com m’he entossudit a anomenar-la fins al dia d'avui), penjo una foto aquí, moc l'altra més avall, repasso les faltes, de ben segur que alguna se m'escaparà..., llegeixo les darreres paraules, i em pregunto en veu alta si són prou adequades... és això el que vull dir...? què em deixo...?

Bé... s'acaba el temps... aturo la mirada en el darrer punt i apart... Suo una mica potser per la calor de l'agost potser pel moment, i mentre un lleuger somriure es dibuixa en el meu rostre em descobreixo amb una sensació un xic estranya. Sense adonar-me’n em ressegueixo amb la llengua els llavis i amb plaer veig com un núvol de tristor (potser avançada melangia) s'allunya per la finestra en direcció al mar...

Ara sí, em crec a punt... per darrera vegada observo detingudament els tons carbassa del botó "publica un missatge" mentre el cursor esdevé fletxa fugissera que travessa la pantalla en una maldestra diagonal... se sent el clic... s’acompanya d’un silenci... acabo de publicar l’entrada:

"Fou en un llunyà 26 de març de l'any 2007, i després d'un viatge de vuit mesos per l'orient de la Ruta de la Seda, que vaig escriure unes primeres paraules:

No recordo quin va estar el primer cop que em vaig deixar seduir per noms com Kashgar, la Ruta de la Seda o les “muntanyes celestials”, potser, en alguns vespres abans de sopar, a l’habitació de la meva infantesa concentrat, amb tots els sentits, en històries d’aventures al sostre del món o en paradisos perduts com Shangri-La. De ben segur, la meva imaginació, de nen de ciutat, devia volar els dilluns a les danses orientals de “Les mil i una nits” amb donzelles absolutament delicioses i malvats terriblement dolents, i els dimarts a les riques caravanes de camells que, amb inimaginables penúries, travessaven els deserts més àrids i les muntanyes més altes amb pics que tocaven el blau cel...

I ara tot d'una, ja han passat més de tres anys on s’han esdevingut més de 150 entrades (aquelles seductores “Caravanes de paraules”), on s’han subscrit prop de 325 persones, on s’han escrit més de 300 comentaris, on s’han rebut més de 115.000 visites...

I tot plegat acompanyat per un munt d'experiències vitals nascudes i compartides gràcies a aquest bloc, com l'associació Amu Daria, les xerrades de Coneguem el Món, El Bloc dels Viatges, el portal de viatges Narinant.cat, La Catosfera, el fòrum Viatgem Plegats, els Barcelistan, el recull “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d'amor” finalista del Primer Concurs de relats de Viatges Mikel Essery i publicat al llibre Mambo Poa, els Premis Bloc Solidari, Arte y Pico o Blog Dorado, el fet d’haver participat en el "Blog Action Day" en les edicions dels anys 2008 i 2009, el relat "Osh, l'obertura Larsen" publicat al llibre La Catosfera Literària, la participació en el Blocaire Invisible, l'experiència a l'INTO 2009 a Mallorca, els acords amb la Revista Seda o Turkestania Club, els articles a les revistes Fronteras de Papel o Lonely Planet...

I a més, he estat afortunat amb noves amistats amb qui compartir aquests sentiments i experiències (de ben segur me’n deixo molts, però...): Núria, Lluís, Nàdia, Jordi, Olivier, Victor, Germán, Asyl, Manu, Elmira, Xavi, Kim, Bezhod, Luís, Alty, Francesc, Fernando, Mercè, Joan, Susana, Gemma, Javi, Tuba, Jordi, Mar, Laura, Ferran, Toni, Oscar, Hernán, Yolanda, Bel, Salvador, Mercè, Xevi, Gabriel, Oriol, Humbert, Miranda, Teresa, Cristina, Laura, Trini, Antonio, Núria, Eduard, Marta, Eva, Aurèlia,Toni, Josep Maria, Anne-Laure, Guillem, Lucía, Anna, Robertinhos, Clint, Veí, Gabriel i molts més... gràcies per acompanyar-me !!!

I no puc estar-me de mostrar el meu amor i el meu agraïment a la Sònia, companya d’alegries, de somnis i de descobriments, que ha fet possible els millors anys de la meva vida i aquest bloc (amb un munt de paciència, comentaris i correccions...).

Ben aviat, naixerà un nou projecte, potser una nova web, potser un nou bloc, qui sap...?, on continuar escrivint històries i experiències i on continuar compartint sentiments... espero tenir la sort i el plaer de retrobar-nos... i ja us avanço que allà podreu trobar un gran nombre dels relats que han estat publicats en aquest bloc, per exemple "La música del dilluns" que fou l'entrada més comentada i una de les que va tenir més visites en aquests anys... o algunes de les meves entrades preferides com "Quaderns de viatges", "Encanteri gastronòmic", "El camí del te", "Osh: L'obertura Larsen" o "Gràcies".

I acabo, Moltes gràcies a tots i totes per acompanyar-me en aquest petit viatge... Molts petons i fins la propera !!!!.”

Postdata

Però abans d'acomiadar-me definitivament us volia convidar a visitar aquestes pàgines viatgeres que de ben segur us encantaran:

Per tal de saber molt més sobre la Ruta de la Seda (informacions sobre cada país, activitats - exposicions, tallers, conferències, viatges, música, contes, gastronomia, etc.- i un munt de projectes) podeu visitar la web d'AMU DARIA, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda
Per tenir més informació sobre viatges (allotjaments, vols, transports, agències, literatura, blocs, l'oratge, mapes, etc...) podeu visitar el portal de viatges en català NARINANT.CAT


No us oblideu de visitar el web de CONEGUEM EL MÓN on trobar l'actualitat viatgera i on cada mes podeu trobar la informació d'una xerrada a Barcelona sobre destinacions d'arreu del món.
Si voleu ajuda i compartir informacions i idees sobre el món viatger podeu participar en el fòrum VIATGEM PLEGATS


I per últim, en EL BLOC DELS VIATGES trobareu prop de mil relats i blocs de viatges en català d'arreu del món... el millor lloc per conèixer les experiències i consells d'un munt de viatgers...

13 comentaris:

zel ha dit...

Doncs molt trist, aquest comiat...jo el trobaré a faltar, tot i que no sempre deixo res escrit, i et trobaré a faltar, perquè aquest és un espai especial amb entrades molt especials, sovint molt entranyables, sempre enriquidores, però, com diu el llibre, vés on et pori el cor, i que tinguis sort, molta sort.
Una gran abraçada, Eduard!

Mª Mercè ha dit...

Eduard, ens deixes orfes?

Part de la meva història va començar aquí. Arrel de coneixe'ns.

Bé, si has decidit que sigui el darrer día, empassaré saliva, procuraré que no em vinguin llàgrimes als ulls i et diré: Que tinguis molta sort en el nou projecte!

Saps ón sóc i sé com trobar-te. Seguim en contacte!!

Molts i molts petons!

mesenllà ha dit...

Això no és el final de la història si no el començament d'un nou camí, que segur que serà tant bonic com el de l'Amu Daria.

Ja saps que pots comptar amb nosaltres quan decideixis emprendre'l.

Escric això amb llàgrimes als ulls, aquest bloc sempre estarà al nostre cor, perquè gràcies a ell ens vam conèixer i ens vas ensenyar a estimar aquest racó de món.

Una forta abraçada.

Lluis

Salvador ha dit...

Jo també vull afegir-me a la quantitat de comentaris que plouran arran de la notícia que ens dones...
Als que ens agrada viatjar i ens agrada la natura, sentirem com una pèrdua aquest tancament. Sempre m'han encantat els noms de Samarcanda, la ruta de la seda, etc. etc. Noms ue per a mi només eren com somnis i que tu amic Eduard ens feies assequibles a través del teu bloc.
Reconec que feies una feinada impressionant i que potser vols fer un descancs, però intueixo que en alguna altra aventura et trobarem relacionat amb tot aquest món oriental que tant t'estimes.
Així, doncs, molta sort en la teva nova etapa, i aquí tens un amic i admirador. Si inicies algun blog nou o alguna web nova, no deixis de comunicar-m'ho.
Una abraçada

Corpi ha dit...

Bon vent i barca nova.

Núria Borràs ha dit...

Estimat Eduard, quina manera més preciosa de dir adéu a l'Amu Daria, aquest bloc tan entranyable que tant m'estimo i que tants bons moments ens ha donat.

Has dit adéu a l'Amu Daria amb la mateixa delicadesa amb la que has escrit cada entrada, triant les paraules més boniques com si fossin fils de seda, acaronant les frases amb l'amor del qui cus el teixit més preuat, regalant-nos dolços fragments des del caravanserrall dels teus records.

Vull donar-te molts d'ànims per als teus futurs projectes, que estaran carregats d'energia, de sorpreses i d'amor. Aquí estem per al que et calgui.

Una abraçada i fins ben aviat!
Núria.

Susana Tornero ha dit...

Ningú millor que tu per saber el que cal fer, quin camí triar en el teu viatge per la vida. Si el bloc s'acaba, és per a deixar que comencin altres coses meravelloses, on hi posaràs tot el cor, tal com has fet amb aquest bloc. Gràcies per compartir tantes petites joies, ens veiem en el proper creuament de camins, que espero sigui ben aviat. Una abraçada!

Iconoclasta (German) ha dit...

Eduard, aquesta historia no es nova a la nostra tradició occidental, ni tampoc a la oriental.

El pare que es obligat a sacrificar al seu propi fill per imposició divina com a prova de fe ha donat peu a una de les històries mes representades a l´història de l´art a occident i a les celebracions religioses de les religions del llibre. Parlo naturalment del sacrifici d´Isaac per Abraham.
Alguns historiadors hi situen l´inici de l´art modern occidental a l´episodi del concurs de les portes del Baptisteri de la catedral de Florencia. Allà els artistes havien de reproduir aquesta escena en unes tauletes de fusta. Dos artistes locals hi van concorre, Giberti i Brunelleschi.
Tot i que la tauleta de Giberti era d´una tècnica excepcional, la composició de Brunelleschi va ser del tot revolucionaria amb la disposició dels personatges i el moviment i dinamisme de la representació; tant que molts crítics en art l´han considerat el primer gran artista modern.

A orient n´expliquen una altre història tant o mes antiga que el sacrifici d´Isaac. Allà tenen una especial beneració des de fa mil.lenis per una divinitat que crea amb la destrucció.
Els temples mes impressionants que he vist a la meva vida com la cova 16 de Ellora hi son dedicats a aquest deu que ells anomenen Siva.
Ells n´estan convençuts que per que hi hagi creació i nova vida, es necesaria la destrucció previa. Per això no el temen com a destructor sino que el respecten com a creador.

L´antic blog Amudaria s´ha convertit en protagonista de les dues histories sense voler-ho. Una historia del vell occident i una història del vell orient. I es que com la Ruta de la Seda, Amudaria ha format part i continuarà formant part d´aquest vincle entre dos mons tan diferents.

D´això te que sortir un fill mes guapo, mes alt, mes aixerit i mes ben plantat, mes ros, i amb els ulls mes blaus encara...

Amudaria seguirà sent una referencia no només al mon virtual, sinó tambè al mon real dels lligams entre dos mons.

Ara ho copio a word per que no passi lo que va pasar dimarts...
NO es que no em refii de la meva inutilitat informàtica...bueno, es que no em fio!

Aventurer@ ha dit...

Apreciat Eduard! Els blogeros et trovarem a faltar! ¿Però que es la vida si no hi ha canvis per duur a terme nous projectes? Tancar una etapa significa evolució per desenvolupar altres coneixements i il.lusions, noves ideas.Et felicito per apropar-nos a la Ruta de la Seda, tan desconeguda encara per molts viatgers i et desitjo molt d'éxit en el teu nou camí...espero que sigui ple de noves experiències i satisfaccions. Una abraçada.

Eduard Balsebre ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eduard Balsebre ha dit...

Amigues i amics (i aqui afegeixo a la Marta i l'Enric que m'heu escrit per correu) de tot cor, (ufffff.... uffff.... m'heu fet emocionar)moltes i moltes gràcies per les vostres paraules !!!!

I de ben segur que ens trobarem en les mil i una aventures i aprenentatges que ens durà la vida ...

Moltes gràcies de nou !!! i fins aviat !!!

Josep M. Ferrer ha dit...

Una forma molt maca de dir adéu! La primera foto és entranyable i explica d'una forma molt gràfica les teves aventures amb la gent amb qui t'has trobat! Bona sort!!!

llum ha dit...

Eduard, em sap greu que tanquis aquest blog tan fantàstic. L'altre dia en parlàvem al Karakia. Dèiem que si planejàvem mai fer un viatge a algun país acabat en "tan", et vindriem a buscar. Moltes gràcies pel teu ajut a l'hora de connectar amb l'Elmira i en Xavi. Espero que estiguis localitzable i que la propera aventura sigui tan o més fructífera que aquesta. Una forta abraçada.

Marina Reyes