5.10.08

Samarcanda: el rostre més bell...

“De vegades, a Samarcanda, al capvespre d'un dia lent i trist, els ciutadans ociosos van a passejar per l'atzucac de les dues tavernes, prop del mercat dels pebres, no per a degustar el vi d’herbes de Sogdián, sinó per espiar anades i vingudes o fer la guitza a algun bevedor un xic alegre, al que arrossegaran per la pols, cobriran d'insults i condemnaran a un infern el foc del qual li recordarà fins a la fi dels segles el reflex vermell del temptador vi.

D'un incident semblant naixerà el manuscrit de les Rubaiyyat a l'estiu de 1072. Omar Jayyam té vint-i-quatre anys i fa poc temps que va arribar a Samarcanda...

Aquest sublim relat de l'escriptor libanès Amin Maalouf m'havia portat fins a Samarcanda. Feia poques hores de la meva arribada, i la primera impressió era propera a la decepció al no trobar ni un laberint de foscos carrerons ni tavernes plenes de vida..."

Amb aquests mots comença el meu relat "Samarcanda: el rostre més bell", el segon capítol de la sèrie "Uzbekistan: Compta la llegenda", que podeu trobar al número d'octubre de la Revista Fronteras de Papel. Espero que us agradi...

Aquesta revista de viatges - de ben segur, la millor de les que es troben a la xarxa - és un apassionat projecte de dos grans viatgers: la Mercè Criado i en Joan Biosca que, mes a mes, ens descobreixen la bellesa d'arreu del món. Us recomano fer una bona ullada (quines grans imatges !!!) i una bona lectura als més de quaranta reportatges publicats des del seu primer número. Ja em direu que us ha semblat...

Entrades relacionades:

3 comentaris:

Mercè Salomó ha dit...

Hola Eduard!!

He caigut al teu bloc des d'altres.
El proper any pensem fer la zona d'Àsia central, així que ens vindrà molt bé els teus relats.

Per no perdre't de vista posaré el teu bloc entre els meus de viatgers.

Salutacions!!

Eduard ha dit...

Hola Mª Mercè!!!

Benvinguda a l'Amu Daria, espero que gaudeixis molt i resto a la teva disposició per qualsevol cosa... fem un te quan vulguis i petem la xerradeta sobre l'Àsia Central...

Una forta abraçada !!!

Anònim ha dit...

Acabo de descobrir gràcies al teu post aquesta revista de "Fronteras de Papel". De veritat és molt bona, l'aniré seguint. Gràcies.