El Kirguizistan viu aquests dies un dels episodis més crítics des de la seva independència. Per tal de fer conèixer el Kirguizistan i la naturalesa del conflicte que actualment desestabilitza no només el país sinó tota la regió centreasiàtica l'Observatori d'Àsia Central ha organitzat la conferència "El Kirguizistan 2010" que comptarà amb la presència de dos experts que ens faran una presentació general del país i ens donaran la seva opinió sobre el present i el futur del país centreasiàtic. Aquesta conferència tindrà lloc el proper dilluns 12 de juliol de 2010, de 19.30 h a 21.00 h a la Casa Àsia · Sala Samarcanda (Av. Diagonal, 373 · Barcelona) i amb la presència de:
I el passat divendres 18 de Juny va tenir lloc la xerrada “DESCOBREIX LA RUTA DE LA SEDA, un viatge a través dels camins del coneixement“, a càrrec de Germán Aguilar, autor del bloc El último bazar (podeu veure aquest resum de la seva ruta en aquest vídeo) i de Victor Molero, autor de l’exposició Sensacions de Seda, organitzada per deConeguem el Món i amb el suport d’Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda i del Barcelistan...
Una xerrada molt i molt interessant on van assistir prop de setanta persones que vam gaudir dels records, les informacions, els comentaris i les anècdotes del Victor i el Germán i de la qual podeu veure unes primeres imatges (també en el facebook d'Amu Daria Associació podeu trobar un àlbum de fotos):
Com en altres ocasions em plau convidar-vos a una nova xerrada de Coneguem el Mónque amb el suport d'Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, estarà dedicada a "DESCOBREIX LA RUTA DE LA SEDA, un viatge a través dels camins del coneixement" i tindrà lloc el divendres 18 de juny a les 19h. al Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu de Barcelona.
Per tal de descobrir aquest viatge estarem acompanyats per Germán Aguilar, autor del bloc El último bazar (per cert, us recomano fer una bona ullada a aquest video) i de Victor Molero, autor de l'exposició Sensacions de Seda; tots dos viatgers i amants de la història i el present d'aquesta fascinant ruta...
Us volia convidar a la lectura dels diferents articles i noticies aparegudes sobre el Kirguizistan en aquestes darreres setmanes. Podeu trobar molta informació a a la web de l'associació hispano-kirguís Sumalak, ala pàgina d'actualitat de la web www.larutadelaseda.cat o a la pàgina de noticíes de l'Observatori d'Àsia Central (OAC).
"Por la mañana, Bakíev se resistía aún a ceder ante el gobierno provisional dirigido por Rosa Otunbáyeva e intentó en vano reforzar su posición en un mitin en la localidad de Osh [...] donde sus simpatizantes, contrariamente a lo que esperaba, estaban en minoría en relación a los partidarios del gobierno provisional dispuestos a boicotear el mitin a bastonazos. La escolta presidencial tuvo que intervenir disparando al aire y el presidente huyó en un jeep, perseguido por las piedras que le lanzaban los manifestantes [...]
Por la tarde, tras negociar con los funcionarios amotinados y firmar un documento con ellos por el que cede el poder, Bakíev abandonó Kirguizistán desde el aeropuerto de Dzhalal-Abad con destino a Taraz, en Kazajistán." En aquest video podem veure les imatges d'Osh:
I per últim, i especialment, podeu llegir aquest article publicat el passat 9 d'abril perNicolás de Pedro, investigador del CIDOB, que ens fa interessants reflexions sociopolítiques sobre el present i futur del país:
"Kirguizistán, segundo asalto: ¿una esperanza democrática?"
Por segunda vez, una revuelta popular violenta ha derrocado el Gobierno en Kirguizstán. Con el paso de las horas el espectro de una guerra civil se disipa, pero la evolución de los acontecimientos en las principales zonas del sur, tradicional feudo del huido presidente Bakíyev y desde donde amenaza con volver, sigue incierta. De momento, informaciones de primera mano indican que la situación en Osh y Jalalabad permanece en calma, pero aún deben tomar posesión de sus cargos las nuevas autoridades provinciales nombradas por el Gobierno provisional. La respuesta de los gobernadores dimitidos y otros hombres fuertes de la zona así como la incógnita del apoyo real que tiene Bakíyev en la región podrían todavía cambiar la correlación de fuerzas en los próximos días. La situación pues permanece abierta.
El nuevo Gobierno provisional está encabezado por una conocida opositora, Roza Otunbáyeva, que como el presidente depuesto proviene también del Sur del país. Otunbáyeva, una personalidad de reconocido prestigio en su país y con buenos contactos internacionales, fue a principios de los noventa embajadora en varios países occidentales, entre ellos Estados Unidos. La nueva líder ha prometido la implementación de reformas democráticas y la convocatoria de elecciones para dentro de seis meses. Sin embargo, los últimos años de promesas de democratización reiteradamente incumplidas en Kirguizstán obligan a la cautela también ahora. En esto precisamente radica el origen de los disturbios de esta semana: el ahora ex presidente Bakíyev defraudó muy pronto las esperanzas de democratización y regeneración del país que encarnó brevemente cuando accedió al poder tras la revuelta de marzo de 2005, conocida como la “revolución de los tulipanes”. Y lo cierto es que los cinco años transcurridos desde entonces sólo han significado un empeoramiento de la situación política y económica del país. De las promesas de establecer un sistema parlamentario democrático se ha pasado al intento de consolidación de un régimen presidencialista autoritario, a través de ingenierías constitucionales y políticas, como el establecimiento de un Parlamento a medida del presidente, por medio de varias elecciones fraudulentas y graves restricciones a las libertades públicas.
La situación económica será sin lugar a duda una de las cuestiones prioritarias que deberá afrontar el Gobierno interino si consigue mantenerse en el poder y si aspira a tener alguna oportunidad en los comicios anunciados. No en vano, es el deterioro de las condiciones de vida, asociado en buena medida a la corrupción de Bakíyev y su camarilla, lo que ha generalizado el hartazgo y detonado la violenta respuesta de estos días. En las últimas semanas, Bakíyev trató de hacerse con el control de algunos de los escasos activos económicos estratégicos de los que dispone el país como son las centrales hidroeléctricas y térmicas por medio de privatizaciones en favor de alguno de sus familiares. Esto se sumaba a un aumento desproporcionado de las tarifas de gas y electricidad que han duplicado y cuadriplicado su precio, generando malestar e indignación entre la población. No obstante, el temor a los saqueadores y criminales que pululan estos días por las calles, junto con la desconfianza existente con respecto a la clase política, oposición incluida, impulsa a muchos ciudadanos a permanecer en sus casas y a albergar expectativas moderadas sobre las posibles mejoras.
Si bien los sucesos en Kirguizstán se explican y desarrollan en clave interna, las repercusiones geopolíticas pueden ser importantes también a nivel regional. La república kirguiza es objeto de rivalidad entre Rusia y EEUU desde hace varios años. Ambos utilizan sendas bases próximas a Bishkek. Moscú, con la connivencia de Beijing, ha dado reiteradas muestras de su deseo de que las autoridades kirguizas pongan fin a la presencia estadounidense en su territorio. De hecho, el depuesto Bakíyev accedió a proceder a su expulsión ante la oferta rusa de inversiones y créditos blandos durante su visita a Moscú en febrero de 2009. Pero, a pesar del desagrado ruso, no pudo resistirse al cheque que acabó extendiendo Estado Unidos y que triplicaba el monto del alquiler anual de las instalaciones.
El jueves 8 de abril, el primer ministro ruso Vladimir Putin contactó telefónicamente con Roza Otunbáyeva en su calidad de presidenta en funciones, lo cual puede interpretarse como un primer signo de un potencial reconocimiento. A esto se une el rápido desplazamiento del vicepresidente en funciones, Almazbek Atambáyev, a Moscú para entablar conversaciones sobre posibles ayudas económicas rusas. Todo ello, además de alimentar teorías conspirativas entre los partidarios de Bakíyev acerca de la intervención de una potencia extranjera en los acontecimientos, ha situado de nuevo en un primer lugar de la agenda el destino de la presencia estadounidense en el país, que forma parte del despliegue en Afganistán. Lo cierto es que los nuevos dirigentes kirguizos han enviado mensajes contradictorios. Por un lado, Otunbáyeva ha afirmado que el Gobierno interino no prevé ningún cambio respecto al uso de la base de Manas por parte de EEUU. Pero, por otro lado, en unas declaraciones recogidas por la agencia Reuters, Omurbek Tekeváyev, el líder opositor más activo en las protestas del último mes que desembocaron en la caída del Gobierno, ha indicado que una reducción de la duración de la presencia estadounidense es “altamente probable”.
Pero la onda expansiva de mayor calado que podrían gestar los acontecimientos de Kirguizstán en el contexto regional está en el hecho que se vuelve a abrir la tenue esperanza de una perspectiva de futuro democrático para el país. La fragilidad y dificultad de este horizonte -como lo demuestra la experiencia ucraniana- no disminuyen la fuerza del aviso que se manda a los dirigentes tanto de Asia central como de todo el espacio postsoviético: tarde o temprano, llega el momento en que la falta de responsabilidad ante los ciudadanos sí pasa factura.
El passat dissabte 20 de març a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig del barri del Poble Nou de Barcelona va tenir lloc el sopar de celebració del Nooruz (cap d'any) que té lloc en les cultures d'Àsia Central i de l'antiga Persia amb l'arribada de la primavera... aquí teniu unes primeres imatges d'aquesta activitat organitzada per Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, en el marc de la segona trobada del Barcelistan:
I de nou, com en el primer Barcelistan, estic encantat... i content... vaig tenir la sort de compartir quatre o cinc hores amb un munt de gent (prop de seixanta persones de Catalunya, Uzbekistan, Rússia, Tartaristan, Itàlia...) parlant de mil i un temes: viatges, música, gastronomia, art, cultura...
Moltes gràcies a tothom per l'alegria, il·lusió i bon humor que va acompanyar tota la vetllada... i FELIÇ NOORUZ !!!
Ja tenim a punt tots els aspectes bàsics per celebrar l’any nou i l’arribada de la primavera... El sopar tindrà lloc el proper dissabte 20 de març a les 20.30 h a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195 - entre el c. Llacuna i el Ptge. Bori -) al barri del Poble Nou de Barcelona.
A on, i gràcies a les mans d'un cuiner uzbek i l’experiència culinària d’alguns companys/es de l’associació, disposarem d'una autèntic àpat amb els següents plats de la tradició persa i d’Àsia Central:
Entrants: Kashk-i badenjun (puré d'albergínia), Mast-o-khiar (salsa persa amb iogurt i cogombre) i Navruz (amanida d'Àsia Central).
Primer plat:Shurpa Kaytnama (Sopa de verdures amb anyell).
Segon Plat: Plov (l’arròs amb carn més tradicional d’Orient).
Postres:Baklava (Pastissets elaborats a base de pasta de nous).
Begudes: Te i/o aigua (Nota – Si es desitja consumir qualsevol altra tipus de beguda, es pot comprar en el Bar de l'Ateneu o bé portar des de casa sense cap tipus de problema).
El preu del sopar és de 17 Euros per persona. Les parades de transport públic més properes són: Metro (Estacions Llacuna i Poble Nou, línia 4), Bus (6, 26, 36, 71 i 141) i Bicing (Estació 165 - Carrer del Doctor Trueta).
Si us sembla suggeridora la proposta, us demanem que CONFIRMEU L'ASSISTÈNCIA ABANS DEL DIJOUS, indicant un telèfon de contacte al correu info@larutadelaseda.cat, així com que ens especifiqueu quantes persones vindran al sopar amb vosaltres i ens indiqueu el nom o els noms d'aquestes persones...
I seguint aquests resultats us volem proposar la propera activitat del Barcelistan, en concret, i ja que s’acosta l’arribada de la primavera i per tant el Nooruz,FER UN SOPAR EL DISSABTE 20 de MARÇ a Barcelona. com ho veieu…?
La idea és trobar-nos, conèixer i celebrar el nooruz (”nouruz” o “no ruz”, nou dia – l’any nou que es celebra en l'equinocci de primavera a Iran, Àsia Central, algunes zones de Turquia, l’Azerbaijan, l’Afganistan i altres zones d’Àsia- ), compartir tradicions: menjar fruites seques, gaudir dels set elements (vida, salut, bellesa, amor, felicitat, fertilitat i prosperitat), estrenar roba, i donar la benvinguda a la primavera…
En aquest moment estem acabant de concretar el lloc (un local o restaurant on per un preu al voltant de 15 € – més o menys-puguem estar la mar de bé) però necessitem saber quanta gent pot estar interessada, per la qual cosa us demanem que ens escriviu a info@larutadelaseda.cat i us apunteu prèviament al sopar, per poder calcular la logística de l’espai.
De moment res més, si us plau feu difussió entre amics/gues i coneguts/des, esperem les vostres inscripcions…. i FELIÇ NOORUZ !!!
I per començar a escoltar una mica de música a l'espera del BARCELISTAN del dijous, us convido a gaudir d'aquesta canço, que particularment m'agrada molt... i per cert, si alguna persona em pot donar informació sobre el tema de la lletra estaré molt agraït...
Ja fa un temps que molta gent em comenta de fer un mapa amb els viatges per l'orient de la Ruta de la Seda que vaig fer fa uns anys a la recerca de les mítiques ciutats de Shangri-La, Xanadu i Samarcanda i que són el motiu central d'aquest bloc i dels seus relats, anècdotes, imatges i comentaris... avui m'he animat i us presento finalment aquest mapa:
De nou, us volia convidar a visitar la web www.larutadelaseda.cat d'Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, i avui us volia presentar una de les seves pàgines, la dedicada a un dels paísos d'Àsia Central amb més encant , el Kirguizistan, on trobar informació de geografia, cultura, llengua, música, història, política, tràmits i visats, turisme responsable, cooperació internacional, enllaços d'interès, imatges, etc.:
"El Kirguizistan té set províncies, anomenades “oblast”. País muntanyós, tot el territori es troba per damunt dels 500 metres sobre el nivell del mar, més de la meitat a altures de 1.000 a 3.000 m, i aproximadament una tercera part del país es troba a altures entre 3.000 i 4.000 m.
A l’est, a la frontera amb la Xina, el pic Jengish Chokusu és l’altura màxima (7.439 m). Aquesta regió es troba al cor del sistema muntanyós de Tian-Shan (en kirguís, Tengir-Too), d’on, des de la Xina, surten diverses serralades que en direcció oest penetren a gran part del territori del Kirguizistan. L’àrea de les neus perpètues supera els 6 000 km2, i inclou part de la glacera d’Inchylek, que s’endinsa al llarg de 59 km al Kazakhstan. A la frontera sud hi ha les serralades de Kokshal-Tau, Alay i Zaalay, aquesta pertanyent al Pamir. En el nord est hi ha el segon llac de muntanya més gran del món, l’Issyk Kul..."
Fa pocs dies l'interessant programa NYDIA de Televisió de Catalunya, dedicat a la música i la dansa, ens va oferir el programa que podreu veure a continuació... En el seu tram final, en concret a partir del minut 17’ 25”, podem assistir a una sessió de musicoteràpia amb el mestre sufí Oruç Güvenç, descobrir les qualitats curatives de la música i gaudir d’uns instants que de ben segur ens alimentaran l’ànima...
En el marc de la Mostra de Turisme de Montcada i Reixac, que es celebra des del del 19 de juny al 24 de juliol, avui, dijous 2 de juliol a les 18h, a l'Espai Jove Can Tauler d'aquesta ciutat i, organitzada per Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, té lloc la xerrada "Àsia en autoestop" on comentaré un resum de les millors històries, imatges i anècdotes d'un viatge de vuit mesos per l'Àsia Central i la Ruta de la Seda en autoestop, tren, camell, bus o a peu, descobrint indrets plens de tradicions, cultura i bellesa com Samarcanda, Tash Rabat, Osh, Khiva, Naryn, Bukhara, Karakol, Cholpon-Ata...
Us presentem les primeres imatges de l'acte "Descobreix el Kirguizistan" que va tenir lloc el passat divendres 8 de maig a Can Fabra... Primer de tot, des de Coneguem el Món i des d'Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, volem agrair a les més de setanta persones que van venir a l'acte la seva presència i el seu interès, així com a l'equip de Can Fabra, especialment a la Mar, pel suport en l’organització...
Personalment, vaig gaudir d’una vetllada amb encant: per la bona energia, per les moltes preguntes i comentaris, per la presència de bones amigues i amics (alguns d’antics, d'altres de nous), per poder “visualitzar” (conèixer en persona) altres blocaires, per recordar els bons moments del viatge, pel conte de “La Bella de la Lluna” que va explicar l’Asyl, per redescobrir la bellesa del Kirguizistan, per poder compartir emocions i reflexions, per...
En resum, va estar un petit plaer... tant és així, que el proper 5 de juny a les 19h. volem repetir l’experiència amb una nova xerrada, aquest cop, amb “Descobreix Mongòlia”... de nou, moltes gràcies i us hi esperem !!!
Un grup d’enamorats del món que ens agrada viatjar, conèixer i compartir ens hem unit en el projecte "Coneguem el món" per organitzar cada primer divendres de mes una xerrada al Centre Cultural Can Fabra (c/ Segre, 24-32) en el districte de Sant Andreu de Barcelona.
Comencem el proper divendres 8 de maig a les 19h. amb la xerrada “Descobreix el Kirguizistan”, una aproximació a la cultura, la història, les tradicions i els indrets més destacats d’aquest país de l’Àsia Central, a càrrec d’Asyl Ryskulova, de nacionalitat kirguís i una enamorada de la seva cultura i tradicions, i jo mateix, l’Eduard Balsebre, president de l’associació Amu Dariadedicada a la promoció cultural de la Ruta de la Seda.
Aquesta xerrada estarà acompanyada des del dia 4 i fins el 10 de maig de l'exposició "Mirades de la Ruta de la Seda" i el mateix dia de l'acte hi haurà un petit refrigeri amb productes del Kirguizistan. Us esperem a totes i a tots...
Durant la segona quinzena del mes de febrer en l'Espai 210(c/ Padilla, 210 baixos, en el barri de la Sagrada Família a Barcelona) tenen lloc diferents activitats de divulgació de la història, la cultura i les tradicions de la Ruta de Seda: Cinema, xerrades, imatges, gastronomia... Us volia convidar i presentar-vos el seu programa:
Dimarts 17 de febrer a les 19.00h.
Passi d’un capítol de la sèrie “La Ruta de la Seda” (50 minuts, sèrie deTV), 1980.
Aquesta és una sèrie mítica entre els amants dels viatges i de la Ruta de la Seda. Filmada en coproducció entre les televisions públiques xinesa i japonesa de 1980 i que va ser emesa per TVE 2 a principis dels anys 80; era el primer cop que una televisió estrangera entrava a Xina des de la creació de la República Popular.
Es passarà el capítol 1 “Esplendor de la Antigua Changang” dedicat a explicar la Ruta de la Seda, el descobriment dels guerrers de terracota i la que fou un dels extrems de la Ruta, Xi’an, capital històrica de la Xina.
Un cop finalitzada la sessió de cinema hi ha una xerrada amb l’Olivier Soriano, autor del blocs “La Ruta de la Seda”, “De Bukhara a Tashkent en bicicleta” i “Rutas legendarias” que acompanyat pel Behzod Sultanov de l'Uzbekistan ens parlaran de la bellesa de ciutats com Samarcanda i Bukhara.
Posteriorment, podem visitar l’Exposició “Mirades de la Ruta de la Seda” d’Eduard Balsebre (imatges del seu viatge de vuit mesos per l’Àsia Central i la Xina) que hi haurà al vestíbul.
I per acabar, podem prendre un petit refrigeri amb productes del Kirguizistan, acompanyats per l’Asyl Ryskulova que ens descobrirà alguns dels secrets d’aquesta cuina: amanides, arròs, formatge, pastes de mel, te i d’altres...
Divendres 20 de febrer a les 19.00h.
Passi pel·lícula “El Silencio (Sokout)” (76 minuts), 1998. Iran – Tadjikistan – França / Direcció i guió: Mohsen Makhmalbaf. Premi CinemAvvenire, menció especial Sergio Trasatti i medalla d’or de la Presidència del Senat Italià en el Festival de Venècia 1998.
Per al nen Jorshid, escoltar és vital atès que és cec. El Jorshid no només escolta música sinó que és afinador d’instruments musicals. Per poder subsistir sense la vista, ha après a escoltar la música de tot el que l’envolta.
Un cop finalitzada la sessió de cinema hi ha una xerrada amb el Xavier Tarafa, autor dels blocs TransTadjik (relat de la seva ruta en bicicleta per la Pamir Highway) i Els viatges del Xavi que ens descobrirà la vida a les muntanyes del Pamir, el sostre del món.
Dimarts 24 de febrer a les 19.00h.
Passi pel·lícula “El camino a casa (Wo de fu qin mu qin)” (95 minuts), 1999. Xina / Direcció: Zhang Yimou / Premiada amb l’Ós de plata i el Premi del jurat del Festival de Berlín 1999.
La pel·lícula Wo de fu qin mu qin de Zhang Yimou és una altra petita mostra de les delícies del cinema asiàtic.
L’inici de la història, filmat en blanc i negre, comença amb el retorn del fill que un dia marxà a la ciutat i que des d’aleshores no havia tingut mai temps per tornar a casa, fins ara, que el seu pare ha mort. El nucli fonamental de la pel·lícula,filmat en color, comença en el moment en què el fill recorda la història d’amor de la seva mare i del seu pare, cosa que el permetrà entendre l’abast i el valor que tenen els records i la tradició per la seva mare i, tot i que no n’era conscient, per ell mateix.
Un cop finalitzada la sessió de cinema es preveu fer una xerrada amb el Kim Herrero que durant l’any 2007 va fer la Ruta de la Seda des d’Istambul a Xi’an i podrà mostrar-nos el rostre més humà d’aquesta mítica Ruta.
Divendres 27 de febrer a les 19.00h.
Passi pel·lícula “La historia del camello que llora” (90 minuts), 2003. Alemanya – Mongòlia / Direcció; Byambasuren Davaa i Luigi Falorni / Nominada a l’Oscar com a Millor Documental curt 2005, Premi de la Crítica Internacional en el Festival de San Francisco 2004 i Premi del Públic en el Festival de Karlovy Vary 2004.
En el desert del Gobi (es troba entre Xina i Mongòlia) encara es conserven tradicions ancestrals. Aquesta pel·lícula és un meravellós documental d’un d’aquests esdeveniments: el naixement d’una cria de camell, el rebuig per part de la mare del nounat i la solució que aquesta cultura mil·lenària ofereix a aquesta situació.
En finalitzar la sessió de cinema, tindrà lloc una xerrada amb els viatgers i autors de la web Més Enllài el bloc Literatura viatgera, el Lluís Bono i la Núria Borràs (també autora del bloc Pels camins del món) que ens relataran la seva ruta per l’hospitalitat del Kirguizistan, els basars de Xinjiang i l'ànima de la Xina.
I per tancar el cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda” realitzarem un petit àpat (pica-pica) amb productes de la Ruta de la Seda acompanyats per l’Asyl Ryskulova que ens oferirà un bon grapat d’anècdotes i comentaris sobre la gastronomia d’aquestes terres.
Espero que us agradi la proposta i ens veiem aquests dies...
En aquell temps, segons que explica una antiga llegenda xinesa, un deixeble va preguntar al profeta: «Mestre, quina diferència hi ha entre el cel i l’infern?» I el profeta va respondre:
«És molt petita, tot i que de grans conseqüències. Hi havia un munt d’arròs cuit i preparat per ser un bon aliment. Al seu voltant hi havia molts homes afamats, gairebé a punt de morir. No podien acostar-se a l’arròs, però tenien a les mans uns palets de dos i, fins i tot, tres metres de llargària. És veritat que, gràcies als palets, podien agafar l’arròs, però no aconseguien fer-se’l arribar a la boca perquè eren massa llargs. D‘aquesta manera, afamats i moribunds, junts però solitaris, estaven patint una fam eterna davant d’una abundància inesgotable. I això és l’infern.
També hi havia un altre munt d’arròs cuit i preparat per ser un bon aliment. Al seu voltant hi havia molts homes, afamats però plens de vitalitat. No podien apropar-s’hi però tenien a les mans palets de dos i tres metres de llargària. Arribaven a l‘arròs però no aconseguien fer-se‘l arribar a la pròpia boca perquè els palets eren massa llargs. Però amb els seus palets llargs, en lloc de dirigir-los a la pròpia boca, es peixien l’arròs els uns als altres. I així esmorteïen la fam insaciable en una gran comunió fraterna, junts i solidaris; gaudint a mans plenes dels homes i de les coses, amb el Tao. I així era el cel. »
Anònim
Unes noves caravanes de paraules comencen amb el nou any i us presento algunes novetats i algunes alegries (tanmateix, les novetats també son alegres) que fan referència a aquest bloc.
La primera novetat té relació amb la proposta, acceptada amablement, que vaig fer fa unes setmanes a la “Revista Seda de Estudios Asiáticos” per tal de poder publicar alguns dels seus articles traduïts al català.
Aprofitant aquest suport us la volia presentar: La revista va néixer l’octubre de l’any 2006 a l’Argentina i el seu descobriment a la xarxa internauta és una petita joia per tots els amants i curiosos d’Àsia. Amb cada número, mensual o bimensual, fan bullir una poció màgica que ens alimenta d’història, cultura, literatura, tradicions i espiritualitat. Tant el seu director, Damián Blas, com els equips de redacció i disseny i els col·laboradors com en Martín Lo Coco, en Darío Seb, na Irene Lo Coco, na Candelaria Quesada, en Jeremías Lynch i d’altres, dediquen inspiracions literàries, reflexions i il·lusions per fer una revista molt interessant i de gran qualitat la lectura de la qual voldria compartir amb tots vosaltres.
La segona novetat, fa referència amb un bloc del qual ja us vaig parlar fa mesos: “Turkestania Club”, un dels millors espais que es poden trobar dedicat a les músiques d’Àsia Central on amb cada nova entrada se’ns presenten grups i cantants uigurs, uzbeks, afgans o kirguís tant de música tradicional com moderna. Seguint el model anterior, li he proposat a l’Oscar Carrasco -el seu apassionat autor, a més d’un actiu blocaire peruà com podeu comprovar amb la lectura dels seus altres blocs: La Plazuelao Lengua de Oc- poder publicar traduïdes al català algunes de les seves entrades, cosa que ha acceptat amablement.
A partir del mes d’abril, iniciarem aquesta col.laboració amb l’article dedicat a “Erkin Abdulla, ritmes flamencs des de Xinjiang” publicat el mes de febrer de l’any passat i, de moment, us deixo amb un vídeo de la cançó Abide del músic esmentat.
I de les alegries, encara que amb una mica de retard, vull agrair el premi “Blog Dorado” que el mes de desembre passat em va atorgar una de les blocaires que llegeixo habitualment i que em fa gaudir de grans estones, Mar Romera i el seu bloc “Mar Nahar. La búsqueda constante de la esencia”. En aquest espai he descobert la Deessa de l’amor Inanna, he tastat la millor adafina i m’he adormit amb els bons pensaments, les bones paraules i els bons fets del zoroastrisme... us el recomano de tot cor...
Continuant amb les celebracions, volia compartir una bona notícia, la Núria Borràs, - coautora amb en Lluís Bono de la web viatgera Més enllà, on es poden trobar informacions, consells, anècdotes i bons relats sobre les seves experiències al Nepal, Xina, Marroc, Turquia, Vietnam, Sikkim o Nyanmar-, ha publicat un interessant article "La generosidad de los kirguises" a la revista Altaïr. Podeu gaudir de la seva lectura així com del relat del viatge pel Kirguizistan i la Xina al seu vital i apassionat bloc “Pels camins del món”.
I per acabar, El Blocs dels Viatges celebra el seu relat número 505 i com en anteriors ocasions hi ha una sorpresa... espero que us agradi...
El som (en kirguís: сом) és la moneda oficial del Kirguizistan i aquest mot, com a l'Uzbekistan o el Kazakhstan, vol dir "pur" i fa referència al concepte d'or pur.
Representació de diferents instruments tradicionals del país (komuz, kyl kyyak) i al fons l'edifici de l'Orquestra Filarmònica de Bishkek.
Imatge de la gran ballarina Bubusara Beyshenalieva-en kirguís Бубусара Бейшеналиева- (1926-1973).
Imatge de l'acadèmic, poeta, lingüista (fou un dels creadors de la gramàtica i l'alfabet kirguís) i polític Kasym Tynystanov -en kirguís: Касым Тыныстанов- (1901-1938).
Imatge del reconegut manaschi Sayakbay Karalaev- en kirguís: Саяакбай Каралаев- (1894-1971).
Imatge de Yusuf Balasaghuni- en kirguís: Жусуп Баласагын- escriptor del segle XI autor d'una de les obres més importants de la cultura d'Àsia Central, el clàssic Kutadgu Bilig.
El canvi actualitzat d'aquesta moneda es pot consultar a Cambio de Divisas
Àsia Central ha estat durant mil·lennis un gresol de cultures en el qual s'han aplegat diversos pobles per tal de crear importants civilitzacions. Totes les èpoques i totes les dinasties han deixat proves d'una vida artística refinada, particularment pel que fa a la música i a la dansa.
És en aquesta rica tradició on s'ha format la música de l'Uzbekistan. En totes les cultures de l'Àsia Central la música clàssica i religiosa no s'ha transmès per mitjà de partitures escrites sinó que s'ha heretat per transmissió oral de pares a fills, de mestres a alumnes. Durant més de cinc segles, fins a la revolució soviètica, les corts de Bukhara i de Khiva van brillar per la seva activitat musical, i aquesta música s'ha conservat durant segles perquè mai no s'ha deixat de tocar: a través de les generacions, ha estat una música viva que no ha calgut rescatar de l'oblit.
L'herència clàssica d'aquestes tradicions musicals consisteix en un conjunt de col·leccions, denominades "maqâm", que són cançons i peces instrumentals que els intèrprets (coneguts com bastekâr) poden reproduir tot afegint-hi el seu toc personal. No obstant això, també es pot construir, sobre aquestes peces, noves composicions que, si tenen èxit, esdevindran part d'una "nova" tradició.
Travessant la Vall de Fergana, un oasi fèrtil a l'est de l'Uzbekistan, hom escolta música pertot arreu, les cançons i la tradició han conservat els seus maqâm autòctons. I en aquestes terres va néixer l'any 1960 en una granja col.lectivitzada de cotó (les granges creades amb l'aigua dels rius Amu Daria i Syr Daria que s'abocava al Mar d'Aral) una de les intèrprets més reconegudes de tot el país: Munadjat Yulchieva.
Als seus inicis cantava tot escoltant la ràdio i la televisió i aviat es van evidenciar les seves extraordinàries qualitats. Avui en dia pertany a la gran tradició clàssica d'Uzbekistan, amb un repertori centrat en el maqâm uzbek, poemes i cançons dels segles XIII, XIV i XV, als que ha incorporat les bases d’un nou estil. La seva reputació, avui en dia sòlidament establerta, es basa en un timbre i una tessitura d’entonació àmplia i potent que utilitza els colors i ombres, les cadències de la seva veu per a expressar un subtil dolor íntim. Els seus alts vellutats, plens de matisos, acompanyen el to malenconiós dels seus poemes.
Escoltar a Munadjat Yulchieva és embriagar-se d'una melangia plena de bellesa...
Premis Blocs Catalunya: us convido a votar tant ElBloc dels Viatges en la categoria de Literatura (a aquest enllaç) com el bloc Amu Daria en la categoria de Personals (a aquest enllaç).
Tengir-Too és el nom en kirguís de la serralada que en mandarí diem Tian-Shan - que traduïm per "Muntanyes celestials"- que uneix el Kirguizistan i la Xina i dóna nom a un dels grups de música més interessants del Kirguizistan.
Els músics de Tengir-Too recuperen l’antiga tradició musicaldels nòmades encapçalats per les investigacions del seu líder Nurlanbek Nyshavnov que ha recorregut el Kirguizistan a la recerca de les melodies, els testimoniatges i els manaschis (els narradors orals de l’epopeia de Manas, el gran heroi nacional) per tal de donar vida a la música que parla de les muntanyes, dels déus, de les tempestes, dels herois o dels llacs.
En una barreja de virtuosisme tècnic (amb l’ús d’instruments tradicionals com el dombra, el komuz -paraula que es tradueix senzillament per "instrument"-, el kil-kiyak i el temir-komuz entre d’altres), d’expressió narrativa i d’implicació mística se’ns expliquen històries mil.lenàries.
Potser, els primers minuts de les seves actuacions no ens copsaran i tindrem una barreja de sorpresa i estranyesa... Tanmateix, l'execució de les seves melodies ens crearan paisatges sonors de diàfans ecos i ressonàncies que de ben segur no oblidarem amb facilitat i que ens transportaran al verd de les muntanyes, al blanc de les neus eternes i al blau dels llacs alpins.
Menys el sostre, tota la sala era de marbre blanc: el terra, les columnes de l'entrada, les escales que portaven al pis superior o al terrat, les parets, i les estàtues que es trobaven al fons de la sala, enfront de l'entrada. Unes imatges clàssiques d'un home i d'una dona que ens rebien directament en entrar al recinte; ell, vestit d'obrer i ella, de camperola, tots dos amb una posició de força i lleugeresa, aixecant el seu cos i la seva mirada cap al cel.
La mà esquerra de l'home duia un martell, la mà dreta de la dona duia una falç i totes dues mans es trobaven endavant i per sobre dels seus caps en direcció a un cel infinit i a un nou futur. Una imatge plena de plasticitat i de bellesa. Els seus llavis restaven muts com si sabessim que cap dels passavolants tenia esma per escoltar la seva història, la història del Kirguizistan i de la Unió Soviètica.
Em trobava en el mercat de la carn. De nou, vaig perdre la meva mirada en el marbre lluent, amb aquell toc farinós eixamplat per la llum dels fanals, i que reflectia tots els matisos del vermell. Hi havia els vermells foscos, els escarlates, els marrons vermellosos i les tonalitats del carmesí, fins i tot, hi havia un vermell emboirat. Mai no hagués pensat que podien donar-se en un únic espai tantes tonalitats de vermell.
Observava amb curiositat la gent que creuava, una munió de persones recorrien els carrerons que s'havien creat al voltant de les parades, i l'olor a carn omplia tot el palau. Sí, aquell recinte semblava un palau reconvertit en un escorxador, però sabia que no era així, senzillament era un més dels edificis d'arquitectura soviètica creats per a ús públic: un mercat amb una construcció sorprenent per la meva mirada occidental. Un exemple del realisme socialista.
Durant la resta del matí, vaig visitar altres edificis com aquell. A fora, la sensació era diferent, la llum del dia, la barreja d'olors, el meravellós caos dels mercats de fruites i verdures on innombrables parades mostraven apassionadament els seus productes: melons, síndries, préssecs, pomes i peres, fruites seques, llavors de carbassa, arrossos, pastes... Vaig comprar fruita en alguna d'aquestes parades i mentre la tastava passejava seduït pels vius colors i eixamplava la respiració amb la suau i freda brisa de les muntanyes nevades.
Quin contrast en un mateix mercat ! Ordre i caos, llum i foscor, present i passat. A Bishkek, la capital del Kirguizistan, existeixen molts mercats, i el que més em va impressionar, fou aquest: Osh Bazaar.
Des de l'any 2007 i fins el 2020 he estat l'autor de El Bloc dels Viatges, la "Catosfera viatgera", on he publicat 1.683 diaris, blocs, webs, activitats i llibres de viatge en català i he rebut 1.100.000 visites...
M'encanten els contes i les llegendes, viatjar, gaudir d'un te verd a l'ombra dels arbres i somriure en veure l'horitzó.
Als anys vuitanta i noranta, vaig viatjar per tota Europa, el nord d'Àfrica i el continent americà. Posteriorment, vaig visitar per primer cop la Xina, i els anys 2004 i 2005, vaig viatjar durant deu mesos per la Ruta de la Seda, Àsia Central i Mongòlia.
Podeu saber més de mi al bloc "Viatge a l'Orient" on trobareu els meus quaderns i escrits de viatges i els contes i llegendes que m'apassionen de l'Orient.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Imatge de .jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_tNPTcpBw2v9iP5Zx6eIlxxe13ocBn3xVwCkgsHixwu4fco-Opmq7jrn6Gq_Qz7wzQW2XcQlJQoLIQ-x7GaCQgLNTAD7UXTOdBzElTueaU=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
