El darrer dia de mil dos-cents quaranta-set dies de la vida d'un bloc...

Pròleg

Amigues i amics, avui escric els darrers mots d'aquest bloc...

Ja fa uns mesos que seguint els ensenyaments d'un vell proverbi sufí: “Quan hagis d’escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s’equivoca” em plantejava tancar aquest espai... però un cop decidit el dia, me n’adono que aquest ha arribat un xic massa aviat, és avui...

Em llevo estrany, ja fa dies que vaig fullejant el text definitiu sense acabar de trobar aquella entonació que hom considera necessària... i una idea es fa forta en el meu cervell:

- Estic tancant el bloc Amu Daria... fa més de tres anys (exactament mil dos-cents quaranta-set dies) que escric setmana rere setmana aquest bloc...

I sorneguera una altra idea brolla:

- En el darrer any no és gaire exacte aquesta afirmació... i somric internament...

Estiro les cames assegut davant l'ordinador veient les guspires de colors de les plantes de la terrassa i flairo més enllà el mar i la muntanya... això em fa pensar com aquest bloc va néixer en ruta pel desert, com es va fer al recer d'una acollidora i fosca habitació i com s'acaba a tocar d'un cel blau...

Em trobo en els retocs finals del darrer post (o millor dit, entrada, com m’he entossudit a anomenar-la fins al dia d'avui), penjo una foto aquí, moc l'altra més avall, repasso les faltes, de ben segur que alguna se m'escaparà..., llegeixo les darreres paraules, i em pregunto en veu alta si són prou adequades... és això el que vull dir...? què em deixo...?

Bé... s'acaba el temps... aturo la mirada en el darrer punt i apart... Suo una mica potser per la calor de l'agost potser pel moment, i mentre un lleuger somriure es dibuixa en el meu rostre em descobreixo amb una sensació un xic estranya. Sense adonar-me’n em ressegueixo amb la llengua els llavis i amb plaer veig com un núvol de tristor (potser avançada melangia) s'allunya per la finestra en direcció al mar...

Ara sí, em crec a punt... per darrera vegada observo detingudament els tons carbassa del botó "publica un missatge" mentre el cursor esdevé fletxa fugissera que travessa la pantalla en una maldestra diagonal... se sent el clic... s’acompanya d’un silenci... acabo de publicar l’entrada:

"Fou en un llunyà 26 de març de l'any 2007, i després d'un viatge de vuit mesos per l'orient de la Ruta de la Seda, que vaig escriure unes primeres paraules:

No recordo quin va estar el primer cop que em vaig deixar seduir per noms com Kashgar, la Ruta de la Seda o les “muntanyes celestials”, potser, en alguns vespres abans de sopar, a l’habitació de la meva infantesa concentrat, amb tots els sentits, en històries d’aventures al sostre del món o en paradisos perduts com Shangri-La. De ben segur, la meva imaginació, de nen de ciutat, devia volar els dilluns a les danses orientals de “Les mil i una nits” amb donzelles absolutament delicioses i malvats terriblement dolents, i els dimarts a les riques caravanes de camells que, amb inimaginables penúries, travessaven els deserts més àrids i les muntanyes més altes amb pics que tocaven el blau cel...

I ara tot d'una, ja han passat més de tres anys on s’han esdevingut més de 150 entrades (aquelles seductores “Caravanes de paraules”), on s’han subscrit prop de 325 persones, on s’han escrit més de 300 comentaris, on s’han rebut més de 115.000 visites...

I tot plegat acompanyat per un munt d'experiències vitals nascudes i compartides gràcies a aquest bloc, com l'associació Amu Daria, les xerrades de Coneguem el Món, El Bloc dels Viatges, el portal de viatges Narinant.cat, La Catosfera, el fòrum Viatgem Plegats, els Barcelistan, el recull “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d'amor” finalista del Primer Concurs de relats de Viatges Mikel Essery i publicat al llibre Mambo Poa, els Premis Bloc Solidari, Arte y Pico o Blog Dorado, el fet d’haver participat en el "Blog Action Day" en les edicions dels anys 2008 i 2009, el relat "Osh, l'obertura Larsen" publicat al llibre La Catosfera Literària, la participació en el Blocaire Invisible, l'experiència a l'INTO 2009 a Mallorca, els acords amb la Revista Seda o Turkestania Club, els articles a les revistes Fronteras de Papel o Lonely Planet...

I a més, he estat afortunat amb noves amistats amb qui compartir aquests sentiments i experiències (de ben segur me’n deixo molts, però...): Núria, Lluís, Nàdia, Jordi, Olivier, Victor, Germán, Asyl, Manu, Elmira, Xavi, Kim, Bezhod, Luís, Alty, Francesc, Fernando, Mercè, Joan, Susana, Gemma, Javi, Tuba, Jordi, Mar, Laura, Ferran, Toni, Oscar, Hernán, Yolanda, Bel, Salvador, Mercè, Xevi, Gabriel, Oriol, Humbert, Miranda, Teresa, Cristina, Laura, Trini, Antonio, Núria, Eduard, Marta, Eva, Aurèlia,Toni, Josep Maria, Anne-Laure, Guillem, Lucía, Anna, Robertinhos, Clint, Veí, Gabriel i molts més... gràcies per acompanyar-me !!!

I no puc estar-me de mostrar el meu amor i el meu agraïment a la Sònia, companya d’alegries, de somnis i de descobriments, que ha fet possible els millors anys de la meva vida i aquest bloc (amb un munt de paciència, comentaris i correccions...).

Ben aviat, naixerà un nou projecte, potser una nova web, potser un nou bloc, qui sap...?, on continuar escrivint històries i experiències i on continuar compartint sentiments... espero tenir la sort i el plaer de retrobar-nos... i ja us avanço que allà podreu trobar un gran nombre dels relats que han estat publicats en aquest bloc, per exemple "La música del dilluns" que fou l'entrada més comentada i una de les que va tenir més visites en aquests anys... o algunes de les meves entrades preferides com "Quaderns de viatges", "Encanteri gastronòmic", "El camí del te", "Osh: L'obertura Larsen" o "Gràcies".

I acabo, Moltes gràcies a tots i totes per acompanyar-me en aquest petit viatge... Molts petons i fins la propera !!!!.”

Postdata

Però abans d'acomiadar-me definitivament us volia convidar a visitar aquestes pàgines viatgeres que de ben segur us encantaran:

Per tal de saber molt més sobre la Ruta de la Seda (informacions sobre cada país, activitats - exposicions, tallers, conferències, viatges, música, contes, gastronomia, etc.- i un munt de projectes) podeu visitar la web d'AMU DARIA, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda
Per tenir més informació sobre viatges (allotjaments, vols, transports, agències, literatura, blocs, l'oratge, mapes, etc...) podeu visitar el portal de viatges en català NARINANT.CAT


No us oblideu de visitar el web de CONEGUEM EL MÓN on trobar l'actualitat viatgera i on cada mes podeu trobar la informació d'una xerrada a Barcelona sobre destinacions d'arreu del món.
Si voleu ajuda i compartir informacions i idees sobre el món viatger podeu participar en el fòrum VIATGEM PLEGATS


I per últim, en EL BLOC DELS VIATGES trobareu prop de mil relats i blocs de viatges en català d'arreu del món... el millor lloc per conèixer les experiències i consells d'un munt de viatgers...

Concurs de relats de viatges Mikel Essery 2009

El dia 2 de juliol del 2007 al costat del temple de Mahram Bilgis - la mítica reina de Saba - a prop de Marib, al Iemen, un kamikaze, presumpte activista d'Al Qaeda, va envestir el seu vehicle ple d'explosius contra un comboi de turistes estrangers. Van morir un total d'onze persones; Mikel Essery, el guia del grup, era una d'elles. La notícia va provocar un gran impacte.

No vaig tenir la sort de conèixer en Mikel. Les seves amistats diuen que era una d'aquestes persones que allà on anava deixava empremta, no passava desapercebuda: bon conversador, atent a escoltar, aliè a la indiferència, popular, socialment compromès, provocador i conciliador, faranduler, universal, conscient de la brevetat de la vida.

Una persona fascinada per la diversitat dels indrets d'aquest món, per la seva gent, els paisatges, els colors, les albades, les aromes... els relatava amb entusiasme, reflectint-los en les seves notes i petits relats, en les seves cartes, els seus dibuixos, en les fotografies i els petits objectes que portava dels seus viatges.

Per tot això i en record seu, fa uns mesos es va convocar la primera edició del Concurs de Relats de Viatge Mikel Essery 2009 a la qual em vaig presentar amb un seguit d'escrits publicats en aquest bloc i sota el títol: “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d'amor”.

La setmana passada va tenir lloc a Donostia el veredicte del jurat, essent el guanyador un relat de la nord-americana Jann Huizenga titulat Keeper of the keys (L'encarregada de les claus - us deixo també un enllaç a la traducció al castellà-) que es situa a l'Albània convulsa dels anys posteriors a la dictadura de Enver Hoxha i havent quedat entre els finalistes el meu relat conjuntament amb d'altres d'Urtzi Urrutikoetxea, Jorge Napal i Juan Gorostidi Berrondo. Aprofito aquestes línies per agraïr la feina (i l'ànima) dels organitzadors i del Jurat i i felicitar de tot cor a la guanyadora i a totes i tots els participants...

A més de la decisió del concurs, es va presentar el llibre Mambo Poa -una salutació en swahili que Essery utilitzava amb els seus alumnes-, que recull una selecció de 24 d'aquests relats de viatge en diferents idiomes que són una representació dels 122 treballs rebuts en aquesta edició del concurs, dels quals 16 han estat en euskera, 78 en castellà, 15 en català i 13 en anglès.

Tot just ara s'ha presentat la segona edició d'aquest concurs i aprofito per encoratjar-vos a participar, bona sort...

Quaderns de viatges...

Les nits no eren completes sense dedicar uns quants minuts - a vegades, fins i tot hores - a escriure pausadament, ajagut sobre uns vells llençols o acaronat entre coixins en una cadira de jonc. Tornar a viure en silenci i harmonia els instants experimentats durant aquella mateixa jornada o en dies anteriors, era un immens plaer que se’m feia difícil compartir i, en part, era també un dels motius pels quals viatjava en solitud.

De cadascun dels indrets visitats recordo amb cura l’escena, tants cops repetida, dels mots dibuixant-se en el quadern tot i acompanyant les lletres escrites amb imatges, emocions i olors que han quedat així gravades en algun recòndit racó de la memòria.

Recordo aquella nit estelada en una humil “chid”, casa tradicional pamiri, mentre em distreia amb la lluna fugissera i escrivia, recolzat en un dels batents de la finestra, sobre la jornada passada a l’espera d’un transport en una deserta carretera del Pamir.

Recordo amb intensitat tant les hores passades fumant relaxadament en una hamaca polsosa en el llogaret de Muang Ngoy Kao, a la vora del riu Nam Ou, com la vella i atrotinada taula de l’acollidora cabana on més tard escriuria il•luminat per la càlida llum de les espelmes.

O recordo aquells “dostarkhans”, llargs bancs de fusta, al Labi-Hauz de Bukhara on compartia lectura, conversa i un llarg te verd amb la brisa del desert i els passavolants tadjiks, mentre dibuixava en el quadern el perfil de la madrassa de Kukeldash.

A cada pàgina es poden trobar sentiments contradictoris: uns mots parlen de llibertat, d’altres són un reflex d’alegria, i dues línies més avall es relaten algunes pors vergonyants. S’avancen uns quants paràgrafs i tot el text esdevé una pluja de dolça melangia... i, una línia a sota, de sobte, apareix la llegenda kirguís de Manas, un tram de la Ruta de la Seda, una paràbola de Nasrudin o un conte tibetà de iacs i búfals.

Imatges, colors, emocions, noves paraules i nous descobriments dansen en irònica intimitat creant el record d’allò tot just viscut.

Els fulls dels quaderns de viatge són un càlid, agradable i familiar retrobament amb els somnis, els aprenentatges i les experiències... són, potser, unes de les més meravelloses i suaus guspires de vida...

Entrades relacionades:

Un tímid somriure

Capvespre a Khiva

El valor dels gestos

Els albercocs de la llarga vida

La música del dilluns

Jelandy: el cor del Pamir

Noves caravanes de paraules...

En aquell temps, segons que explica una antiga llegenda xinesa, un deixeble va preguntar al profeta: «Mestre, quina diferència hi ha entre el cel i l’infern?» I el profeta va respondre:

«És molt petita, tot i que de grans conseqüències. Hi havia un munt d’arròs cuit i preparat per ser un bon aliment. Al seu voltant hi havia molts homes afamats, gairebé a punt de morir. No podien acostar-se a l’arròs, però tenien a les mans uns palets de dos i, fins i tot, tres metres de llargària. És veritat que, gràcies als palets, podien agafar l’arròs, però no aconseguien fer-se’l arribar a la boca perquè eren massa llargs. D‘aquesta manera, afamats i moribunds, junts però solitaris, estaven patint una fam eterna davant d’una abundància inesgotable. I això és l’infern.

També hi havia un altre munt d’arròs cuit i preparat per ser un bon aliment. Al seu voltant hi havia molts homes, afamats però plens de vitalitat. No podien apropar-s’hi però tenien a les mans palets de dos i tres metres de llargària. Arribaven a l‘arròs però no aconseguien fer-se‘l arribar a la pròpia boca perquè els palets eren massa llargs. Però amb els seus palets llargs, en lloc de dirigir-los a la pròpia boca, es peixien l’arròs els uns als altres. I així esmorteïen la fam insaciable en una gran comunió fraterna, junts i solidaris; gaudint a mans plenes dels homes i de les coses, amb el Tao. I així era el cel. »

Anònim

Unes noves caravanes de paraules comencen amb el nou any i us presento algunes novetats i algunes alegries (tanmateix, les novetats també son alegres) que fan referència a aquest bloc.

La primera novetat té relació amb la proposta, acceptada amablement, que vaig fer fa unes setmanes a la “Revista Seda de Estudios Asiáticos” per tal de poder publicar alguns dels seus articles traduïts al català.

Aprofitant aquest suport us la volia presentar: La revista va néixer l’octubre de l’any 2006 a l’Argentina i el seu descobriment a la xarxa internauta és una petita joia per tots els amants i curiosos d’Àsia. Amb cada número, mensual o bimensual, fan bullir una poció màgica que ens alimenta d’història, cultura, literatura, tradicions i espiritualitat. Tant el seu director, Damián Blas, com els equips de redacció i disseny i els col·laboradors com en Martín Lo Coco, en Darío Seb, na Irene Lo Coco, na Candelaria Quesada, en Jeremías Lynch i d’altres, dediquen inspiracions literàries, reflexions i il·lusions per fer una revista molt interessant i de gran qualitat la lectura de la qual voldria compartir amb tots vosaltres.

Així a partir de març començaré a publicar periòdicament alguns dels seus articles i, en concret, el primer serà “La pràctica mèdica i la concepció de la naturalesa en l'Antiga Xina” d’Hernán Groba, Beatriz Nobúa Behrmann i Natalia Vespa publicat l'agost de l'any 2007 en el número 10 de la revista.

La segona novetat, fa referència amb un bloc del qual ja us vaig parlar fa mesos: “Turkestania Club”, un dels millors espais que es poden trobar dedicat a les músiques d’Àsia Central on amb cada nova entrada se’ns presenten grups i cantants uigurs, uzbeks, afgans o kirguís tant de música tradicional com moderna. Seguint el model anterior, li he proposat a l’Oscar Carrasco -el seu apassionat autor, a més d’un actiu blocaire peruà com podeu comprovar amb la lectura dels seus altres blocs: La Plazuela o Lengua de Oc- poder publicar traduïdes al català algunes de les seves entrades, cosa que ha acceptat amablement.

A partir del mes d’abril, iniciarem aquesta col.laboració amb l’article dedicat a “Erkin Abdulla, ritmes flamencs des de Xinjiang” publicat el mes de febrer de l’any passat i, de moment, us deixo amb un vídeo de la cançó Abide del músic esmentat.

I de les alegries, encara que amb una mica de retard, vull agrair el premi “Blog Dorado” que el mes de desembre passat em va atorgar una de les blocaires que llegeixo habitualment i que em fa gaudir de grans estones, Mar Romera i el seu bloc “Mar Nahar. La búsqueda constante de la esencia”. En aquest espai he descobert la Deessa de l’amor Inanna, he tastat la millor adafina i m’he adormit amb els bons pensaments, les bones paraules i els bons fets del zoroastrisme... us el recomano de tot cor...

Continuant amb les celebracions, volia compartir una bona notícia, la Núria Borràs, - coautora amb en Lluís Bono de la web viatgera Més enllà, on es poden trobar informacions, consells, anècdotes i bons relats sobre les seves experiències al Nepal, Xina, Marroc, Turquia, Vietnam, Sikkim o Nyanmar-, ha publicat un interessant article "La generosidad de los kirguises" a la revista Altaïr. Podeu gaudir de la seva lectura així com del relat del viatge pel Kirguizistan i la Xina al seu vital i apassionat bloc “Pels camins del món”.

I per acabar, El Blocs dels Viatges celebra el seu relat número 505 i com en anteriors ocasions hi ha una sorpresa... espero que us agradi...

Entrades relacionades:

Caravanes de paraules

Cap a la visibilitat blocaire...

Amigues i amics...

Un cop finalitzada l’edició del Blocaire invisible 2008 us proposo que gaudiu de la lectura de totes i cadascuna de les enginyoses, divertides i belles entrades-regals; a continuació trobareu el llistat... però abans volia agrair fervorosament a en Robertinhos la seva entrada (que m’ha encantat !!! es mereix un quilo de trufes de te...) i felicitar El Veí de Dalt i l’Anna Tarambana, per la seva iniciativa contagiosa i el bon humor, i a tothom per la il•lusió i la imaginació posada... apa, que gaudiu de les lectures:

Tarambana a la Violette Moulin
Violette Moulin a Vilapou
Vilapou a Té la mà Maria
Té la mà Maria a en Tibau
Tibau a Too much strong ma non tropo
Too much strong... a Amu Daria
Amu Daria a Clint
Clint a Viu i llegeix
Viu i llegeix a Coses Petites
Coses Petites a Tondo Rotondo
Tondo Rotondo a Filant Pirm
Filant Prim a Vilafestuc
Vilafestuc a La Garrofa de Montroig
La garrofa a Xarel10
Xarel10 a Abogada en Barcelona
Abogada en Barcelona a Transparència
Transparència a La rateta Miquey
La rateta a Kapintana 24
Kapitana a Prosopopeia
Prosopopeia a Tirai
Tirai a Bibliosfera
Bibliosfera a Saragatona
Saragatona La chica de los recados
La chica de los recados a Caliope
Caliope a Somriu
Somriu... a Neopoeta
Neopoeta a Bocins de lluna
Bocins de lluna a Assumpta
Assumpta a Lucrècia
Lucrècia a Laie
Laie al Veí
Elveidedalt a Helena Batlle
Helena Batlle a Garbí24
Garbí24 a Júlia Costa
Júlia Costa a Joana
Joana a Zel
Zel a Skorbuto
Skorbuto a Xurri
Xurri a The Silver Blue
The Silver Blue a Zincpiritione
Zincpiritione a Natàlia
Natàlia a Alatrencada
Alatrencada a Sol Solet
Sol Solet a Neus Arqués
Neus Arqués a Trina
Trina a L’Avi
L’Avi a Chamb
Chamb a Frannia
Frannia Inia
Inia Annna
Annna a Jordi i Marta
Jordi i Marta a Carme Rosanas
Carme Rosanas a Núria Aupí
Núria Aupi a Albanta
Albanta a Anna
Anna a Patillades
Patillades a Rita
Rita a Nàufrag
Nàufragiobrer a VersióBeta
VersióBeta 19.57 a Arare
Arare a Menxu
Menxu a Khalina
Khalina a Striper
Striper a Anna Tarambana

Blocaire invisible 2008: A tot bloc !!!

Estimat Clint !!!!

Sí, Sí, Sí !!!! sóc el teu blocaire invisible.... espero que t’agradi... durant dies i dies he estat donant voltes al llit esperant aquesta nit, em llevava tot preocupat i no podia deixar de recórrer el passadís de banda a banda, ara cap la finestra i ara cap l’estudi, i ara cap a l’estudi i ara cap a la finestra, i tot d’una torna a començar... i què li puc regalar a aquest bon home, anava pensant...

He consultat amics, amigues, veïns i veïnes, tant és així que en l’àpat de cap d’any fou tema recorrent de conversa on es van proposar alegrement tota mena d’excentricitats de múltiples colors i mides: potser el darrer casset de Camilo Sesto va comentar na L al xarrupar sensualment el seu segon “cosmopolitan”, no, no, no va intervenir la bella S, tinc una cosa molt millor: una bufanda de barrufet mentre s’empassava el quart “negroni”. Vaaaaaa... remugà en P des del sofà intentat aixecar-se pesadament mentre el seu vuitè “gimlet” regalimava jersei avall: “el que el Clinz aquetz demana a crits éz una ezpremedora de kiwiz, iiips...”.

Tot concentrat i serè me’ls mirava pacientment però no hi havia res que pogués il·luminar la transcendència del regal... Per últim, van sorgir dues noves propostes tant o més brillants que les anteriors: Heu vist aquests bolígrafs que tenen vuit mines de diferents colors? son “xulus” eeeehhh... va aportar M, mentre es treia les grenyes rosses de davant de la cara, mirant absorta la coctelera buida i mentre al seu costat en T repetia rítmicament: criss, cross, crash... criss, cross, crash... criss, cross, crash, és la pista més ràpida i surt per televisió...

No fou fins unes llargues hores després quan se’m va encendre el llum i vaig tenir clar quin havia d’ésser el regal: una cosa original, simpàtica, pràctica... Tachaaaaaaaaaannnnnn !!!!

Per tot això tinc l’immens plaer de fer-te a mans el millor regal que podies esperar: Les teves Super-bambes amb un petit retoc !!!!

Què et sembla...? oi que és ben maco...? original i simpàtic, veritat...? eaaaah... que ja t’ho han regalat, hosti... també tinc mala sort... ho sento... i ara què.... ummmm.... a veure... ummmm... potser una cosa pràctica, que hi tinc més traça. Doncs, el bolígraf de vuit colors... però potser ja el tens, i la bufanda del barrufet... ufff... potser també... i l'espremedora... uffff... em sembla Clint, que tens de tot...

He visitat el teu bloc... i he trobat mil i unes coses, senzilles meravelles que m'han emocionat... hi ha de tot i més: vida, amor, passió, alegria, sentiment, desig, música i poesia... i molt, molt bon rotllo...

Llavors he pensat que em quedaven dues coses a regalar-te: un poema...

"Quan les coses van malament i no aconsegueixes canviar-les,
malgrat fas el millor que es troba a les teves mans,
quan tot al teu voltant és negre com la nit,
l'única solució es troba en una pinta de cervesa stout".
Flann O'Brien, 1939

I una nova coneixença: Què et sembla una guinness d’aquí a deu dies en el Michael Collins...?

MOLTES FELICITATS !!!! i FELIÇ ANY NOU !!!!

(Aaahh... i of course a la guinness tothom serà benvingut...)

Blocaire Invisible

Dies enrere vaig assabentar-me d’una iniciativa molt interessant a la Catosfera: el o la Blocaire Invisible. Vaig fer una primera ullada, em vaig deixar portar per la il·lusió i ja em veieu inscrit en aquest joc...

El funcionament és ben senzill, el proper 5 de gener, coincidint amb la Nit de Reis, cada blocaire inscrit rebrà un regal en forma d’entrada per part d’un/a altre/a blocaire, aquell que gràcies a la sort s’ha convertit en el seu o la seva “Blocaire Invisible”... Així jo he de fer un regal i se me’n farà un altre... Qualsevol regal és bo i benvingut, i si es fa una ullada als regals d’anteriors convocatòries podreu trobar petits tresors...

En aquesta edició s’han inscrit uns seixanta blocaires i ara ve la part més interessant: jugar a endevinar abans del dia cinc quin és el teu...

De moment el meu Blocaire Invisible m’han deixat un parell de missatges i vaig més embolicat que els cordills d’unes bambes, així que aquests dies de vacances començaré a cercar pistes i més pistes per tots els blocs inscrits... qui sap, potser m’enduré alguna sorpresa...

I en l’altre direcció del joc, he gosat fer una primera incursió en el bloc de la persona que m’ha tocat fer-li el regal... i ara, aquí va la seva segona pista... i aquesta és més fàcil:

Primer de tot, dir que mai l’havia visitat i que no el coneixia, i amb això ja m’elimino com amic, familiar, conegut, fan o passavolant... també dir que m’ha agradat, és divertit, irònic i intel·ligent, ehhh que ja estic dient que és un home, no em direu que aquesta no és una bona pista... i per acabar, també confesso que tenim un mateix gust...

Bé, per avui acabo... però els propers dies portaran noves pistes... i qualsevol ajuda per descobrir el meu o la meva Blocaire Invisible serà benvinguda... Bones festes !!!

El Bloc dels Viatges està de celebració...

A finals del passat mes de setembre El Bloc dels Viatges (germà petit o gran, qui sap, de l'Amu Daria) va publicar la seva entrada 404 i ho celebra de dues maneres:

- Primera, regalant un exemplar en català del llibre “El Salvador, entre la naturalesa i la mà de l'home” de la col·lecció de cooperació internacional "Camino del Sur" de l'ong REDS (Red Europea de Diálogo Social)

- I segona, fent-vos partícips i encoratjant-vos a col.laborar amb el projecte "Educació és futur" de Huacal (ong de solidaritat amb El Salvador).

El llibre “El Salvador, entre la naturalesa i la mà de l’home” és una visió d’aquest país, després dels terratrèmols de l’any 2001 per part d’un equip de periodistes i reporters gràfics de mitjans de comunicació salvadorencs i catalans que comparteixen amb tot un poble, no tan sols els efectes dels sismes, sinó que també la responsabilitat dels governs en aquesta tragèdia. Per aquelles persones que no coneixen gaire aquest petit país d’Amèrica Central és una bona aproximació a la gent, a la seva vida i als seus valors.

Si voleu saber com rebre aquest llibre podeu llegir-ho a "I ja portem 404 relats de viatges..." Ara és el moment que ja s'acaben !!!

Ja tenim premiats i premiades !!!

El passat divendres 10 d'octubre va tenir lloc a Girona el lliurament de la primera edició dels Premis Blocs Catalunya. Abans de res, dono les gràcies a tots aquells i aquelles que em vau votar !!! Cal felicitar STIC.CAT per la seva organització i convocatòria i cal felicitar amb tota l’efusió del cor als guanyadors i a les guanyadores en les diferents modalitats:

- Premi al millor bloc de Cultura: El bloc de Jordi Cervera.
- Premi al millor bloc de Societat: El bloc de Joan Puig, Gazylophacium.
- Premi al millor bloc d'Actualitat: El bloc d’Albert Medran, e-Campany@ .
- Premi al millor bloc d'Educació: El bloc de Margarida Capellà, El fil de les clàssiques .
- Premi al millor bloc de TIC: El bloc de la Núria Masdéu.
- Premi especial STIC.CAT a l'acció solidària i la cohesió social: Fundació Plataforma Educativa.
- Premi especial STIC.CAT al foment del català: La Llumenera de Nova York d'en Miquel Tusón .
- Premi especial STIC.CAT a l'ús pioner dels blocs: Saül Gordillo, Bloc sense fulls.

Realment, tots són uns blocs molt i molt interessants, i a més hi ha un dels que segueixo habitualment i que era dels meus favorits: "La Llumenera de Nova York", fet que ha estat una gran alegria...

A banda de tot això, no tan sols em sumo a la proposta de l'Eduard en el seu bloc "Com gotes a l'oceà" -en el qual proposa la creació per properes edicions dels Premis Blocs Catalunya d'una categoria dedicada a la Solidaritat i l'Activisme- sinó també voldria proposar la creació d'una categoria que premiés els blocs dedicats als Viatges i a la Literatura de Viatges; qui es suma a la iniciativa...?.

Enhorabona als participants, als premiats i premiades i a l'organització i fins a la propera convocatòria...

Premis Blocs Catalunya

Avui us volia comentar un nou esdeveniment a la Catosfera: fins el proper 30 de setembre té lloc el procés de votació dels Premis Blocs Catalunya, un projecte que vol reconèixer, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa tot i donant més visibilitat a aquesta llengua a Internet.

Una iniciativa que m’ha encoratjat a presentar a aquesta votació dos dels blocs als quals dedico sentiments i il·lusions:

- El bloc Amu Daria, un espai personal dedicat a una passió: l’Àsia Central i la Ruta de la Seda, on el record de les experiències viscudes i l’agraïment per l’hospitalitat, l’estima i els ensenyaments gaudits en un viatge de vuit mesos per aquestes terres es combinen amb els contes, les llegendes, la història, la llengua o la música.

- El Bloc dels Viatges, un espai col·lectiu de literatura (i d'imatges) de viatges en català on cada dia des de fa més d’un any (la setmana vinent celebrarem l’entrada 400 amb una sorpresa...) es donen a conèixer les rutes, aventures i descobriments de viatgeres i viatgers d’arreu dels cinc continents.

En aquest sentit, si us ve de gust, us convido a votar tant el bloc Amu Daria en la categoria de Personals (a aquest enllaç) com El Bloc dels Viatges en la categoria de Literatura (a aquest enllaç) .

Per acabar, val la pena aprofitar aquests Premis per llegir altres blocs i blocaires que ens mostren i comparteixen la seva creativitat, reflexió i sentiment dia rere dia. Entre ells i elles podeu trobar algun dels que m’agraden i que us convido a votar: Núria Borràs (“Pels camins del món”), Eduard Muntaner (“Com gotes a l’oceà”), Ferran Canet (“Coses de Beirut”), Miquel Tuson (“La llumenera de Nova York”), Isabel Barriel (“PoesiaAula”), David Madueño (“Llunàtic”), Javier del Campo (“La Gran Travessa”), Guillem Espriu (“Roig i gracienc”), Daniel Closa (“Centpeus”), Xavier Peytibi (“eXaps. Partits polítics i internet”), Salvador Sorrosal (“Sorrobloc”), Judith Vives (“Espai Isidor”), Jesús M. Tibau (“Tens un racó dalt del món”), Antònia Pons (“El Sàhara, trenta anys d’exili, trenta anys d’ocupació”) o Josep M. Bové (“Té la mà Maria”).

De ben segur gaudireu de bones estones i descobrireu relats de gran qualitat... Moltes gràcies !!!

Caravanes de paraules

Avui, el bloc Amu Daria està de celebració...

Primer de tot, per l’aparició, fa unes setmanes, del llibre “Rutas perdidas, oasis de seda. El gran bazar de Asia a lomos de Silkroadologist” (Ed. Flor del Viento, 2007) d’en Fernando M. Romero Pecourt, un relat del seu viatge en solitari de 25.000 quilòmetres a cavall de la seva bicicleta per la Ruta de la Seda, des d’Istanbul i fins a Pequín per continuar per l’Índia, altres zones de la Xina, Vietnam o Pakistan. Vaig tenir la sort de compartir quatre moments del seu viatge i llavors va néixer una bona amistat que encara conservem.

És un relat emotiu, tendre, sincer, viu, honest, barreja de coneixements i de bellesa, que amb les seves paraules, plenes de sentiments i escrites des del respecte, ens porta a compartir l’amabilitat de la gent que ha conegut en els dotze països recorreguts. Una petita obra mestra dels relats viatgers d’aquest principi de segle. Imprescindible...

El segon motiu és la presentació del llibre “La Catosfera Literària” (Ed. Cossetània, 2008), una primera antologia amb cent textos procedents de blocs literaris (en sentit ampli), amb pròleg de Biel Mesquida. Fa uns mesos, en el marc de les Primeres Jornades de la Catosfera a Granollers es va fer una crida als blocaires per tal de fer un llibre pioner: un llibre coral en català amb una selecció (entre tots aquells qui es van presentar) de les cent millors entrades (posts) relacionades amb la literatura.

Tots els blocs seleccionats són ben diversos tant en temes com en procedències: pura literatura, poesia, assaig, crítica literària, activisme cultural, grans lectors i lectores, o persones que utilitzen el bloc com a espai literari, ja sigui de ficció ja sigui com a dietari.

I entre aquestes cent entrades es troba “Osh: L’obertura Larsen”, un dels meus mini-relats viatgers més estimats publicats l’octubre passat a l’Amu Daria, i és clar, em fa il·lusió.... Tinc el plaer de compartir les pàgines de “La Catosfera Literària” amb alguns/es dels meus blocaires preferits/des com El llibreter, Verba Volant Scripta Manent, Centpeus, Llum de dona i d’altres que, gràcies a aquesta iniciativa, he anat descobriment aquestes darreres setmanes. Us recomano la seva lectura... Per cert, el proper dissabte 17 es fa la presentació. Esteu convidats !!!

I el tercer motiu d’alegria és que amb aquesta entrada Amu Daria arriba a la número cinquanta. Potser no semblarà massa, però compartir el relat dels aprenentatges que vaig tenir la sort de viure a la Ruta de la Seda i a Àsia Central fa uns anys ha estat un apassionant, senzill i difícil alhora, camí viscut en aquests darrers mesos. Escriure per estimar, escriure per viure...

I a més, he tingut el plaer de descobrir blocs i blocaires amb qui compartir l’interès i l’estimació per les terres d’Orient com en Lluís i la Núria de Més enllà, com l’Olivier de Bukhara a Tashkent en bicicleta, com l’ Anne-Laure Py de La vida dels artesans d’Àsia Central, com en Carlos de La Ruta de la Seda online, com en Dan i el seu Viatge en Trabant, com en Xavi de Trans-Tadji, com en Jordi i la Sheila de Lluny.net, com el Fonamental de La gran Travessa, com la Laura de El Transsiberià, com en Joan i la Mercè de la revista Fronteras de Papel, com en Xavi de Soviet Russia, com l’Oscar de Turkestania Club, o tants d’altres que de ben segur m’oblido... Us recomano la seva lectura, imprescindibles per preparar i gaudir del viatge: són una meravella...

També el món blocaire m’ha permès gaudir i compartir les emocions o esperar delerosament les noves entrades de persones poc o molt conegudes (malgrat sentir-les properes) com l'Eva, com la Miranda, com l’Eduard, com la Teresa, com en Francesc, com l’Oriol, com l’Humbert o com en Guillem. En resum, opinions, reflexions i emocions molt i molt interessants.

Ufff... i ja acabo per avui aquesta celebració: fa uns anys un bon amic, el millor, em va descobrir una nova màgia. El secret més ben guardat. Aquell que en somnis tothom vetlla, com guardians acovardits a l’espera de la llum que ens aboqui al dia. Em va descobrir la màgia de les caravanes de paraules. Mot rere mot s’encadenen l’un rere l’altre, amb sensual harmonia, deixant-se acaronar suaument pels tons i pels ritmes... Caravanes de paraules, de camells i de tresors creuant els deserts oblidats a la recerca del desconegut. Intercanvi de colors, de somnis, de poemes, de revolucions, de riures... Avui, anys després, quan escric i recordo els viatges, recordo les seves caravanes de paraules... Celebrem-ho...

Lung-ta: els cavalls del vent

"... Deixeu que el vent s'endugui les vostres oracions. Que els cinc elements sobrevolin tot l'univers i la seva llavor es depositi al cor de tota la humanitat..."

Litang és una petita ciutat a més de 4.000 metres d'alçària a la província xinesa de Sichuan, envoltada de muntanyes nevades i de pastures plenes de ramats de nors (el nom genèric del iac - mascle- i de la dri - femella) que formava part de l'antic regne del Tibet. Aquí, la cultura tibetana gaudeix de bona salut com es pot veure pels rostres de la gent i l'idioma emprat.

Malgrat anar ben equipat som a la darreria d'octubre i tinc molt de fred, les nits són gelides i quan cada dia, en llevar-me, ho comento al meu amfitrió Tenzin el seu rostre s'omple d'incontrolables riallades: per ell, encara fa calor...

Ahir, a la tarda, vam anar tots dos fins a un dels "chorten" (estupes) que envolten la vila on em mostrà els cavalls del vent: "Lung-ta", les oracions budistes en forma de bandereta penjades a tota la serralada de l'Himalàia. Una de les més valuoses és la que té, en el centre, una imatge d’un cavall blanc muntat per tres joies en flames que representen a Budha (l'Il.luminació), el Dharma (els ensenyaments budistes) i la Sangha (la Comunitat budista) i per això, s'ha adoptat aquest nom: "cavalls del vent" per anomenar el conjunt d'aquestes oracions.

En aquestes imatges, al voltant del cavall hi ha uns “mantres” o oracions escrites en sànscrit. La tradició diu que els "cavalls del vent" s’han de penjar de manera que el vent passi per sobre de la superfície de la bandereta. D’aquesta manera l’aire es purifica i s’endú les oracions i els desitjos escampant-los per tot arreu. Els "cavalls del vent" estan fets en roba de cotó de cinc colors diferents que identifiquen als cinc elements que formen la vida: el blanc correspon a l’aire, el vermell al foc, el groc a la terra, el verd a l'aigua, i el blau a l'espai.

Les banderetes no poden tocar el terra ni es poden despenjar abans que no es desintegrin amb el vent, la pluja i el sol. Ahir, Tenzin em va mostrar unes que havia penjat i em parlava sobre els seus desitjos escampats al vent: tenir una llarga vida i força fortuna... Poca estona després, mentre es continua rient de mi, marxem ràpid cap a la seva llar ja que necessito l'escalfor del vermell on hi viu el foc...

(veure el mapa de la zona)

Pd. Aquest cap de setmana vaig assistir a les Primeres Jornades de la Catosfera a Granollers i us recomenaria la consulta del video de la taula "Blocs i Literatura" coordinada pel Toni Ibañez ja que fou molt interessant...

Entrades relacionades:

No tinc temps...

El búfal i el iac

Premi Blog Solidari

Fa pocs dies, dues persones: un amic, l'Oriol, autor de "Transitant", i Bala perduda, autora de "Verba Volant, Scripta Manent" van guardonar Amu Daria amb el Premi Blog Solidari... Moltes gràcies !!!

Aquest premi destinat a destacar blocs amb els quals es comparteixen opinions o valors el vaig rebre també fa uns dies per un altre bloc: El bloc dels viatges i voldria afegir una petita modificació a les normes de la cadena...

Més que destacar un bloc per sobre d'altres (podeu llegir els nominats per El bloc dels viatges), moltes vegades descobreixo entrades d'una bellesa única, que em va fan sentir quelcom especial, o que m'emocionen... Per això, en lloc d'uns blocs en genèric voldria nominar i premiar set posts i així, proposar-vos gaudir tots plegats del plaer de la seva íntima lectura:

- LLibres secrets del bloc El Llibreter que s'inicia amb aquests mots: "Han passat tres mesos i no se n’ha venut cap. Tres mesos d’espera lenta i infructuosa sobre la taula de novetats. Alguns lectors han fullejat els títols que hi ha a tocar, i n’han comprat alguns. A aquest llibre secret, com a molt, algú li ha dedicat uns segons per tornar-lo a lloc gairebé immediatament després d’haver llegit d’esma la contraportada o la solapa..."

- Uldz del bloc El transsiberià (entre altres coses), que diu: "Sota el portàtil des d'on escric hi tinc una alfombreta gegant pel ratolí, comprada a l'Altaïr, on hi ha un mapamundi dibuixat. Vaig pensar: busca alguna ciutat que diguin, preguntat com deu ser i busca'n fotos. A Mongòlia (país que cada cop m'agrada més) hi ha cinc ciutats dibuixades:Ulan Bator (la capital), Darhan, Erdenet, Hovd i Uldz..."

- La joventut queda enrere del bloc La mà de la valencianeta del meu estimat Francesc Nolla que comença així: "Mainada, em faig gran. Sí, de veritat, noto que ja no sóc jove. No parlo de l'ànima o l'esperit, ni de divagacions etèries sobre l'eterna joventut. No, cada dia veig més clar que fa un temps vaig passar alguna ratlla..."

- El pueblo manda y el gobierno obedece... del bloc Fotografies i escrits que comença tot dient:
"- Senyor- li digué-, ...us demano perdó de preguntar-vos...
- Et mano que em preguntis- s'apressà a contestar el rei.
- Senyor, on és que regneu vós?
- Pertot- respongué el rei amb gran senzillesa.
- Pertot?..."

- Sobre les sirenes, en l'apartat dels contes del bloc Les llunes de Miranda, i que fa així: "Si es dóna el cas inaudit i extraordinari d’entrar en contacte amb una sirena és important saber que elles guarden en la part més fosca del seu inconscient aquàtic una antiga remor de terra ferma, de quan tenien peus i cames. És per això que valoren especialment els éssers de peus calents ..."

- La mà d'Amélie del bloc Eva i les coses petites que diu: "Avui ens expliquen les notícies que ha arribat a destí una carta que fou escrita al 1915 per un soldat britànic a la seva estimada des del front, durant la Gran Guerra..."

- Les mirades de l'Índia del bloc De l'Índia a l'eternitat, i ens mostra els seus secrets i fa així: "...són una finestra a la magia i la tendresa que et captiva, són el tresor i el poder que et pren a trossets el cor..."

Espero que en gaudiu força...

"Basta con mirar..."

No recordo quin va estar el primer cop que em vaig deixar seduir per noms com Kashgar, la Ruta de la Seda o les “muntanyes celestials”, potser, en alguns vespres abans de sopar, a l’habitació de la meva infantesa concentrat, amb tots els sentits, en històries d’aventures al sostre del món o en paradisos perduts com Shangri-La.

De ben segur, la meva imaginació, de nen de ciutat, devia volar els dilluns a les danses orientals de “Les mil i una nits” amb donzelles absolutament delicioses i malvats terriblement dolents, i els dimarts a les riques caravanes de camells que, amb inimaginables penúries, travessaven els deserts més àrids i les muntanyes més altes amb pics que tocaven el blau cel...

Segurament dimecres i dijous, eren les aventures de Simbad o de Marco Polo les que em feien gaudir del present, i el divendres estava amatent a veure, acompanyat dels meus germans, alguna pel·lícula d’ambient “oriental” al cinema “Mahon” que es trobava a cent metres de casa (ara és un concessionari de cotxes). Era una altra porta per a descobrir rostres, llengües i religions que em fascinaven.

Dissabte i diumenge els dedicava, amagat entre llençols i joguines, a ésser el protagonista de les fantasies més màgiques, les quals sempre tenien final feliç...

Amb els anys, hom comença a llegir, a veure, i a viatjar i aquests noms esdevenen mirades, somriures, emocions, olors, sentiments... i la Ruta de la seda, Samarcanda, el Pamir, el Karakorum, l’Amu Daria i l’Àsia Central, en general, són una passió.. un enamorament... un plaer...

Un altre dia ja parlarem dels “mites” que em van fer viatjar fins aquests indrets, escriure planes i planes de diaris de viatges, fer milers de fotos, passar mesos en continua observació i tast, i recordar enyorat d’aquells dies... per acabar fent un bloc on poder mostrar records, il·lusions i imatges...

Un bloc que voldria ésser un espai d’intercanvi, on compartir i gaudir, perquè, si quelcom defineix aquests “paradisos perduts” és la paraula intercanvi...

Però, voldria acabar aquest primer escrit, amb uns mots d’Amin Maalouf:

“En els nostres dies, els viatgers tenen massa pressa per arribar, per arribar costi el que costi, però no s'arriba només al final del camí. A cada etapa s'arriba a algun lloc, a cada pas es pot descobrir una cara oculta del nostre planeta, n'hi ha prou amb mirar... n'hi ha prou amb desitjar... amb creure... n'hi ha prou amb estimar...”