Shabnam Surayo i la música afganesa

Com en altres ocasions i en el marc de l'acord establert amb el Óscar Carrasco autor del bloc Turkestania Club (Música e intérpretes del Asia Central) us oferim aquest nou article publicat originalment al març de l'any 2008:

Poc després d'inaugurar el seu bloc Turkestania Club va dedicar una interessant entrada a Shabnam (o Shabnami) Surayo (Шабнами Сурайё / شبنم ثریا), cantant nascuda a Tadjikistan. L'Oscar ens explicava en aquell moment que Shabnam Surayo era molt popular no només a la seva terra natal, sinó també a l'Afganistan.

L'Afganistan és un Estat multiètnic, on més de la quarta part de la població està composta per tadjiks (Font: CIA Worldfactbook 2008). Ara bé, a diferència d'altres pobles d'Àsia Central, que parlen llengües turqueses (uzbek, kazakh, kirguís, uigur o turcman), els tadjiks parlen persa, en distintes variants, segons el país.

A la variant parlada a Tadjikistan se l'anomena tadjik, mentre que la variant feta servir a l'Afganistan rep el nom de dari (llengua oficial del país juntament amb el paixtu). De fet, la presència, des de fa segles, de la cultura persa en la regió va deixar establert un important llaç cultural entre ambdós països.

Al llarg de la seva carrera, la cantant Shabnam Surayo ha realitzat "versions" d'algunes cançons composades i interpretades per cantautors afganesos. Aquí tenim la primera, "Az kudumi safar", composta i cantada originalment per Amir Jan Sabori:

La següent canço es diu "To turo didam":

Per acabar, un duet amb el cantant tadjik Jonibek, que ens canten "Shishta bosham", original de Farhad Darya:

Entrades relacionades:

Un tímid somriure

La música del dilluns

La música celestial: Tengir-Too

Erkin Abdulla, ritmes flamencs des de Xinjiang

Rayhon, romanticisme des de l'Uzbekistan

En el marc de l'acord establert amb el Óscar Carrasco autor del bloc Turkestania Club (Música e intérpretes del Asia Central) us oferim aquest nou article publicat originalment al maig de l'any 2008:

Rayhon Ganiyeva, coneguda en el món artístic com a Rayhon (de vegades escrit també com a Rayhona), va néixer en una família d'artistes. Filla dels actors Otabek Ganiyev i Tamara Sharikova, Rayhon va iniciar la seva relació amb la música als sis anys d'edat, quan va demanar a la seva mare la compra d'un piano. Es va consagrar a estudiar música amb aplicada dedicació, preferint quedar-se a casa que sortir a jugar amb altres infants. Durant la seva adolescència es va convertir en una declarada fan de Michael Jackson. Després de graduar-se en l'Escola d'Art Musical de la República, va seguir l'especialitat de Filologia Anglesa a la Universitat Estatal Uzbeka de Llengües del Món. El 1999 va integrar el duet Hayol, que es va dissoldre un any després.

Llavors va començar la seva reeixida carrera com solista, i des de llavors ha gravat set àlbums. És considerada com una cantant essencialment romàntica, encara que, com ella mateixa ho recorda en una entrevista, el seu repertori és variat, i no comprèn solament cançons romàntiques o tristes. La cançó "Sog'indim", que podem escoltar a continuació, pertany a l'àlbum del mateix nom llançat a l'any 2007:

El nom de la següent cançó "Yodingdami ?" és també el títol de l'àlbum aparegut en el 2006:

I per acabar, tenim la cançó "Doimo" que dóna títol al seu més recent àlbum:

Entrades relacionades:

La melangia dels maqâm

Una nit a la disco...

La música celestial: Tengir-Too

Erkin Abdulla, ritmes flamencs des de Xinjiang

Erkin Abdulla, ritmes flamencs des de Xinjiang

En el marc de l'acord establert amb el bloc Turkestania Club (Música e intérpretes del Asia Central) iniciem aquesta col.laboració amb l'article "Erkin Abdulla, ritmes flamencs des de Xinjiang" publicat originalment al febrer de l'any 2008:

Xinjiang, també coneguda com el Turquestan Oriental o el Uiguristan, és una regió autònoma de la República Popular de la Xina habitada en la seva major part per diversos pobles túrquics. De tots ells, el més nombrós està constituït pels uigurs. El poble uigur té una rica tradició cultural i artística; l'idioma uigur, pertanyent a la família de llengües turqueses o túrquiques, és molt similar a l’uzbek i s'escriu utilitzant una versió modificada de l'alfabet àrab.

Erkin Abdulla (en uigur: ئەركىن ئابدۇللا, i en xinès: 艾尔肯·阿布杜拉) és un músic d’aquesta ètnia nascut a la ciutat de Qarghiliq (Ruoqiang). La seva passió per la música es va iniciar als onze anys quan el seu pare va dur una guitarra a casa. Va començar tocant-la d'oïda, escoltant melodies de diversos països. Tot i estudiant en la universitat de Beijing es va unir a un club de guitarra i poc després va formar un grup musical. Després de graduar-se, va retornar a Xinjiang on, després de treballar un temps com funcionari, va resoldre dedicar-se professionalment a la música.

El treball d’Abdulla es nodreix de la tradició musical uigur; no obstant això incorpora en les seves composicions elements provinents d'altres grups ètnics de la regió, així com de l'estranger. Una particular fascinació pel flamenc li ha donat un estil especial a moltes de les seves composicions. En aquest videoclip, on Abdulla interpreta la cançó "Salam Dostlar", es pot apreciar clarament la influència flamenca:

En aquesta composició instrumental, "La cova dels mil Budes", podem gaudir d’un interessant i molt assolit treball de fusió:

I per acabar, la balada "Abide" d'aquest mateix autor:

Entrades relacionades:

L'esmolet d'Id Kah a Kashgar

Un poble a tocar de la pagoda Mor

La música celestial: Tengir-Too

La música del dilluns

Noves caravanes de paraules...

En aquell temps, segons que explica una antiga llegenda xinesa, un deixeble va preguntar al profeta: «Mestre, quina diferència hi ha entre el cel i l’infern?» I el profeta va respondre:

«És molt petita, tot i que de grans conseqüències. Hi havia un munt d’arròs cuit i preparat per ser un bon aliment. Al seu voltant hi havia molts homes afamats, gairebé a punt de morir. No podien acostar-se a l’arròs, però tenien a les mans uns palets de dos i, fins i tot, tres metres de llargària. És veritat que, gràcies als palets, podien agafar l’arròs, però no aconseguien fer-se’l arribar a la boca perquè eren massa llargs. D‘aquesta manera, afamats i moribunds, junts però solitaris, estaven patint una fam eterna davant d’una abundància inesgotable. I això és l’infern.

També hi havia un altre munt d’arròs cuit i preparat per ser un bon aliment. Al seu voltant hi havia molts homes, afamats però plens de vitalitat. No podien apropar-s’hi però tenien a les mans palets de dos i tres metres de llargària. Arribaven a l‘arròs però no aconseguien fer-se‘l arribar a la pròpia boca perquè els palets eren massa llargs. Però amb els seus palets llargs, en lloc de dirigir-los a la pròpia boca, es peixien l’arròs els uns als altres. I així esmorteïen la fam insaciable en una gran comunió fraterna, junts i solidaris; gaudint a mans plenes dels homes i de les coses, amb el Tao. I així era el cel. »

Anònim

Unes noves caravanes de paraules comencen amb el nou any i us presento algunes novetats i algunes alegries (tanmateix, les novetats també son alegres) que fan referència a aquest bloc.

La primera novetat té relació amb la proposta, acceptada amablement, que vaig fer fa unes setmanes a la “Revista Seda de Estudios Asiáticos” per tal de poder publicar alguns dels seus articles traduïts al català.

Aprofitant aquest suport us la volia presentar: La revista va néixer l’octubre de l’any 2006 a l’Argentina i el seu descobriment a la xarxa internauta és una petita joia per tots els amants i curiosos d’Àsia. Amb cada número, mensual o bimensual, fan bullir una poció màgica que ens alimenta d’història, cultura, literatura, tradicions i espiritualitat. Tant el seu director, Damián Blas, com els equips de redacció i disseny i els col·laboradors com en Martín Lo Coco, en Darío Seb, na Irene Lo Coco, na Candelaria Quesada, en Jeremías Lynch i d’altres, dediquen inspiracions literàries, reflexions i il·lusions per fer una revista molt interessant i de gran qualitat la lectura de la qual voldria compartir amb tots vosaltres.

Així a partir de març començaré a publicar periòdicament alguns dels seus articles i, en concret, el primer serà “La pràctica mèdica i la concepció de la naturalesa en l'Antiga Xina” d’Hernán Groba, Beatriz Nobúa Behrmann i Natalia Vespa publicat l'agost de l'any 2007 en el número 10 de la revista.

La segona novetat, fa referència amb un bloc del qual ja us vaig parlar fa mesos: “Turkestania Club”, un dels millors espais que es poden trobar dedicat a les músiques d’Àsia Central on amb cada nova entrada se’ns presenten grups i cantants uigurs, uzbeks, afgans o kirguís tant de música tradicional com moderna. Seguint el model anterior, li he proposat a l’Oscar Carrasco -el seu apassionat autor, a més d’un actiu blocaire peruà com podeu comprovar amb la lectura dels seus altres blocs: La Plazuela o Lengua de Oc- poder publicar traduïdes al català algunes de les seves entrades, cosa que ha acceptat amablement.

A partir del mes d’abril, iniciarem aquesta col.laboració amb l’article dedicat a “Erkin Abdulla, ritmes flamencs des de Xinjiang” publicat el mes de febrer de l’any passat i, de moment, us deixo amb un vídeo de la cançó Abide del músic esmentat.

I de les alegries, encara que amb una mica de retard, vull agrair el premi “Blog Dorado” que el mes de desembre passat em va atorgar una de les blocaires que llegeixo habitualment i que em fa gaudir de grans estones, Mar Romera i el seu bloc “Mar Nahar. La búsqueda constante de la esencia”. En aquest espai he descobert la Deessa de l’amor Inanna, he tastat la millor adafina i m’he adormit amb els bons pensaments, les bones paraules i els bons fets del zoroastrisme... us el recomano de tot cor...

Continuant amb les celebracions, volia compartir una bona notícia, la Núria Borràs, - coautora amb en Lluís Bono de la web viatgera Més enllà, on es poden trobar informacions, consells, anècdotes i bons relats sobre les seves experiències al Nepal, Xina, Marroc, Turquia, Vietnam, Sikkim o Nyanmar-, ha publicat un interessant article "La generosidad de los kirguises" a la revista Altaïr. Podeu gaudir de la seva lectura així com del relat del viatge pel Kirguizistan i la Xina al seu vital i apassionat bloc “Pels camins del món”.

I per acabar, El Blocs dels Viatges celebra el seu relat número 505 i com en anteriors ocasions hi ha una sorpresa... espero que us agradi...

Entrades relacionades:

Caravanes de paraules