Concurs de relats de viatges Mikel Essery 2009

El dia 2 de juliol del 2007 al costat del temple de Mahram Bilgis - la mítica reina de Saba - a prop de Marib, al Iemen, un kamikaze, presumpte activista d'Al Qaeda, va envestir el seu vehicle ple d'explosius contra un comboi de turistes estrangers. Van morir un total d'onze persones; Mikel Essery, el guia del grup, era una d'elles. La notícia va provocar un gran impacte.

No vaig tenir la sort de conèixer en Mikel. Les seves amistats diuen que era una d'aquestes persones que allà on anava deixava empremta, no passava desapercebuda: bon conversador, atent a escoltar, aliè a la indiferència, popular, socialment compromès, provocador i conciliador, faranduler, universal, conscient de la brevetat de la vida.

Una persona fascinada per la diversitat dels indrets d'aquest món, per la seva gent, els paisatges, els colors, les albades, les aromes... els relatava amb entusiasme, reflectint-los en les seves notes i petits relats, en les seves cartes, els seus dibuixos, en les fotografies i els petits objectes que portava dels seus viatges.

Per tot això i en record seu, fa uns mesos es va convocar la primera edició del Concurs de Relats de Viatge Mikel Essery 2009 a la qual em vaig presentar amb un seguit d'escrits publicats en aquest bloc i sota el títol: “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d'amor”.

La setmana passada va tenir lloc a Donostia el veredicte del jurat, essent el guanyador un relat de la nord-americana Jann Huizenga titulat Keeper of the keys (L'encarregada de les claus - us deixo també un enllaç a la traducció al castellà-) que es situa a l'Albània convulsa dels anys posteriors a la dictadura de Enver Hoxha i havent quedat entre els finalistes el meu relat conjuntament amb d'altres d'Urtzi Urrutikoetxea, Jorge Napal i Juan Gorostidi Berrondo. Aprofito aquestes línies per agraïr la feina (i l'ànima) dels organitzadors i del Jurat i i felicitar de tot cor a la guanyadora i a totes i tots els participants...

A més de la decisió del concurs, es va presentar el llibre Mambo Poa -una salutació en swahili que Essery utilitzava amb els seus alumnes-, que recull una selecció de 24 d'aquests relats de viatge en diferents idiomes que són una representació dels 122 treballs rebuts en aquesta edició del concurs, dels quals 16 han estat en euskera, 78 en castellà, 15 en català i 13 en anglès.

Tot just ara s'ha presentat la segona edició d'aquest concurs i aprofito per encoratjar-vos a participar, bona sort...

Noves caravanes de paraules...

En aquell temps, segons que explica una antiga llegenda xinesa, un deixeble va preguntar al profeta: «Mestre, quina diferència hi ha entre el cel i l’infern?» I el profeta va respondre:

«És molt petita, tot i que de grans conseqüències. Hi havia un munt d’arròs cuit i preparat per ser un bon aliment. Al seu voltant hi havia molts homes afamats, gairebé a punt de morir. No podien acostar-se a l’arròs, però tenien a les mans uns palets de dos i, fins i tot, tres metres de llargària. És veritat que, gràcies als palets, podien agafar l’arròs, però no aconseguien fer-se’l arribar a la boca perquè eren massa llargs. D‘aquesta manera, afamats i moribunds, junts però solitaris, estaven patint una fam eterna davant d’una abundància inesgotable. I això és l’infern.

També hi havia un altre munt d’arròs cuit i preparat per ser un bon aliment. Al seu voltant hi havia molts homes, afamats però plens de vitalitat. No podien apropar-s’hi però tenien a les mans palets de dos i tres metres de llargària. Arribaven a l‘arròs però no aconseguien fer-se‘l arribar a la pròpia boca perquè els palets eren massa llargs. Però amb els seus palets llargs, en lloc de dirigir-los a la pròpia boca, es peixien l’arròs els uns als altres. I així esmorteïen la fam insaciable en una gran comunió fraterna, junts i solidaris; gaudint a mans plenes dels homes i de les coses, amb el Tao. I així era el cel. »

Anònim

Unes noves caravanes de paraules comencen amb el nou any i us presento algunes novetats i algunes alegries (tanmateix, les novetats també son alegres) que fan referència a aquest bloc.

La primera novetat té relació amb la proposta, acceptada amablement, que vaig fer fa unes setmanes a la “Revista Seda de Estudios Asiáticos” per tal de poder publicar alguns dels seus articles traduïts al català.

Aprofitant aquest suport us la volia presentar: La revista va néixer l’octubre de l’any 2006 a l’Argentina i el seu descobriment a la xarxa internauta és una petita joia per tots els amants i curiosos d’Àsia. Amb cada número, mensual o bimensual, fan bullir una poció màgica que ens alimenta d’història, cultura, literatura, tradicions i espiritualitat. Tant el seu director, Damián Blas, com els equips de redacció i disseny i els col·laboradors com en Martín Lo Coco, en Darío Seb, na Irene Lo Coco, na Candelaria Quesada, en Jeremías Lynch i d’altres, dediquen inspiracions literàries, reflexions i il·lusions per fer una revista molt interessant i de gran qualitat la lectura de la qual voldria compartir amb tots vosaltres.

Així a partir de març començaré a publicar periòdicament alguns dels seus articles i, en concret, el primer serà “La pràctica mèdica i la concepció de la naturalesa en l'Antiga Xina” d’Hernán Groba, Beatriz Nobúa Behrmann i Natalia Vespa publicat l'agost de l'any 2007 en el número 10 de la revista.

La segona novetat, fa referència amb un bloc del qual ja us vaig parlar fa mesos: “Turkestania Club”, un dels millors espais que es poden trobar dedicat a les músiques d’Àsia Central on amb cada nova entrada se’ns presenten grups i cantants uigurs, uzbeks, afgans o kirguís tant de música tradicional com moderna. Seguint el model anterior, li he proposat a l’Oscar Carrasco -el seu apassionat autor, a més d’un actiu blocaire peruà com podeu comprovar amb la lectura dels seus altres blocs: La Plazuela o Lengua de Oc- poder publicar traduïdes al català algunes de les seves entrades, cosa que ha acceptat amablement.

A partir del mes d’abril, iniciarem aquesta col.laboració amb l’article dedicat a “Erkin Abdulla, ritmes flamencs des de Xinjiang” publicat el mes de febrer de l’any passat i, de moment, us deixo amb un vídeo de la cançó Abide del músic esmentat.

I de les alegries, encara que amb una mica de retard, vull agrair el premi “Blog Dorado” que el mes de desembre passat em va atorgar una de les blocaires que llegeixo habitualment i que em fa gaudir de grans estones, Mar Romera i el seu bloc “Mar Nahar. La búsqueda constante de la esencia”. En aquest espai he descobert la Deessa de l’amor Inanna, he tastat la millor adafina i m’he adormit amb els bons pensaments, les bones paraules i els bons fets del zoroastrisme... us el recomano de tot cor...

Continuant amb les celebracions, volia compartir una bona notícia, la Núria Borràs, - coautora amb en Lluís Bono de la web viatgera Més enllà, on es poden trobar informacions, consells, anècdotes i bons relats sobre les seves experiències al Nepal, Xina, Marroc, Turquia, Vietnam, Sikkim o Nyanmar-, ha publicat un interessant article "La generosidad de los kirguises" a la revista Altaïr. Podeu gaudir de la seva lectura així com del relat del viatge pel Kirguizistan i la Xina al seu vital i apassionat bloc “Pels camins del món”.

I per acabar, El Blocs dels Viatges celebra el seu relat número 505 i com en anteriors ocasions hi ha una sorpresa... espero que us agradi...

Entrades relacionades:

Caravanes de paraules

Premi Blog Solidari

Fa pocs dies, dues persones: un amic, l'Oriol, autor de "Transitant", i Bala perduda, autora de "Verba Volant, Scripta Manent" van guardonar Amu Daria amb el Premi Blog Solidari... Moltes gràcies !!!

Aquest premi destinat a destacar blocs amb els quals es comparteixen opinions o valors el vaig rebre també fa uns dies per un altre bloc: El bloc dels viatges i voldria afegir una petita modificació a les normes de la cadena...

Més que destacar un bloc per sobre d'altres (podeu llegir els nominats per El bloc dels viatges), moltes vegades descobreixo entrades d'una bellesa única, que em va fan sentir quelcom especial, o que m'emocionen... Per això, en lloc d'uns blocs en genèric voldria nominar i premiar set posts i així, proposar-vos gaudir tots plegats del plaer de la seva íntima lectura:

- LLibres secrets del bloc El Llibreter que s'inicia amb aquests mots: "Han passat tres mesos i no se n’ha venut cap. Tres mesos d’espera lenta i infructuosa sobre la taula de novetats. Alguns lectors han fullejat els títols que hi ha a tocar, i n’han comprat alguns. A aquest llibre secret, com a molt, algú li ha dedicat uns segons per tornar-lo a lloc gairebé immediatament després d’haver llegit d’esma la contraportada o la solapa..."

- Uldz del bloc El transsiberià (entre altres coses), que diu: "Sota el portàtil des d'on escric hi tinc una alfombreta gegant pel ratolí, comprada a l'Altaïr, on hi ha un mapamundi dibuixat. Vaig pensar: busca alguna ciutat que diguin, preguntat com deu ser i busca'n fotos. A Mongòlia (país que cada cop m'agrada més) hi ha cinc ciutats dibuixades:Ulan Bator (la capital), Darhan, Erdenet, Hovd i Uldz..."

- La joventut queda enrere del bloc La mà de la valencianeta del meu estimat Francesc Nolla que comença així: "Mainada, em faig gran. Sí, de veritat, noto que ja no sóc jove. No parlo de l'ànima o l'esperit, ni de divagacions etèries sobre l'eterna joventut. No, cada dia veig més clar que fa un temps vaig passar alguna ratlla..."

- El pueblo manda y el gobierno obedece... del bloc Fotografies i escrits que comença tot dient:
"- Senyor- li digué-, ...us demano perdó de preguntar-vos...
- Et mano que em preguntis- s'apressà a contestar el rei.
- Senyor, on és que regneu vós?
- Pertot- respongué el rei amb gran senzillesa.
- Pertot?..."

- Sobre les sirenes, en l'apartat dels contes del bloc Les llunes de Miranda, i que fa així: "Si es dóna el cas inaudit i extraordinari d’entrar en contacte amb una sirena és important saber que elles guarden en la part més fosca del seu inconscient aquàtic una antiga remor de terra ferma, de quan tenien peus i cames. És per això que valoren especialment els éssers de peus calents ..."

- La mà d'Amélie del bloc Eva i les coses petites que diu: "Avui ens expliquen les notícies que ha arribat a destí una carta que fou escrita al 1915 per un soldat britànic a la seva estimada des del front, durant la Gran Guerra..."

- Les mirades de l'Índia del bloc De l'Índia a l'eternitat, i ens mostra els seus secrets i fa així: "...són una finestra a la magia i la tendresa que et captiva, són el tresor i el poder que et pren a trossets el cor..."

Espero que en gaudiu força...