El darrer dia de mil dos-cents quaranta-set dies de la vida d'un bloc...

Pròleg

Amigues i amics, avui escric els darrers mots d'aquest bloc...

Ja fa uns mesos que seguint els ensenyaments d'un vell proverbi sufí: “Quan hagis d’escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s’equivoca” em plantejava tancar aquest espai... però un cop decidit el dia, me n’adono que aquest ha arribat un xic massa aviat, és avui...

Em llevo estrany, ja fa dies que vaig fullejant el text definitiu sense acabar de trobar aquella entonació que hom considera necessària... i una idea es fa forta en el meu cervell:

- Estic tancant el bloc Amu Daria... fa més de tres anys (exactament mil dos-cents quaranta-set dies) que escric setmana rere setmana aquest bloc...

I sorneguera una altra idea brolla:

- En el darrer any no és gaire exacte aquesta afirmació... i somric internament...

Estiro les cames assegut davant l'ordinador veient les guspires de colors de les plantes de la terrassa i flairo més enllà el mar i la muntanya... això em fa pensar com aquest bloc va néixer en ruta pel desert, com es va fer al recer d'una acollidora i fosca habitació i com s'acaba a tocar d'un cel blau...

Em trobo en els retocs finals del darrer post (o millor dit, entrada, com m’he entossudit a anomenar-la fins al dia d'avui), penjo una foto aquí, moc l'altra més avall, repasso les faltes, de ben segur que alguna se m'escaparà..., llegeixo les darreres paraules, i em pregunto en veu alta si són prou adequades... és això el que vull dir...? què em deixo...?

Bé... s'acaba el temps... aturo la mirada en el darrer punt i apart... Suo una mica potser per la calor de l'agost potser pel moment, i mentre un lleuger somriure es dibuixa en el meu rostre em descobreixo amb una sensació un xic estranya. Sense adonar-me’n em ressegueixo amb la llengua els llavis i amb plaer veig com un núvol de tristor (potser avançada melangia) s'allunya per la finestra en direcció al mar...

Ara sí, em crec a punt... per darrera vegada observo detingudament els tons carbassa del botó "publica un missatge" mentre el cursor esdevé fletxa fugissera que travessa la pantalla en una maldestra diagonal... se sent el clic... s’acompanya d’un silenci... acabo de publicar l’entrada:

"Fou en un llunyà 26 de març de l'any 2007, i després d'un viatge de vuit mesos per l'orient de la Ruta de la Seda, que vaig escriure unes primeres paraules:

No recordo quin va estar el primer cop que em vaig deixar seduir per noms com Kashgar, la Ruta de la Seda o les “muntanyes celestials”, potser, en alguns vespres abans de sopar, a l’habitació de la meva infantesa concentrat, amb tots els sentits, en històries d’aventures al sostre del món o en paradisos perduts com Shangri-La. De ben segur, la meva imaginació, de nen de ciutat, devia volar els dilluns a les danses orientals de “Les mil i una nits” amb donzelles absolutament delicioses i malvats terriblement dolents, i els dimarts a les riques caravanes de camells que, amb inimaginables penúries, travessaven els deserts més àrids i les muntanyes més altes amb pics que tocaven el blau cel...

I ara tot d'una, ja han passat més de tres anys on s’han esdevingut més de 150 entrades (aquelles seductores “Caravanes de paraules”), on s’han subscrit prop de 325 persones, on s’han escrit més de 300 comentaris, on s’han rebut més de 115.000 visites...

I tot plegat acompanyat per un munt d'experiències vitals nascudes i compartides gràcies a aquest bloc, com l'associació Amu Daria, les xerrades de Coneguem el Món, El Bloc dels Viatges, el portal de viatges Narinant.cat, La Catosfera, el fòrum Viatgem Plegats, els Barcelistan, el recull “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d'amor” finalista del Primer Concurs de relats de Viatges Mikel Essery i publicat al llibre Mambo Poa, els Premis Bloc Solidari, Arte y Pico o Blog Dorado, el fet d’haver participat en el "Blog Action Day" en les edicions dels anys 2008 i 2009, el relat "Osh, l'obertura Larsen" publicat al llibre La Catosfera Literària, la participació en el Blocaire Invisible, l'experiència a l'INTO 2009 a Mallorca, els acords amb la Revista Seda o Turkestania Club, els articles a les revistes Fronteras de Papel o Lonely Planet...

I a més, he estat afortunat amb noves amistats amb qui compartir aquests sentiments i experiències (de ben segur me’n deixo molts, però...): Núria, Lluís, Nàdia, Jordi, Olivier, Victor, Germán, Asyl, Manu, Elmira, Xavi, Kim, Bezhod, Luís, Alty, Francesc, Fernando, Mercè, Joan, Susana, Gemma, Javi, Tuba, Jordi, Mar, Laura, Ferran, Toni, Oscar, Hernán, Yolanda, Bel, Salvador, Mercè, Xevi, Gabriel, Oriol, Humbert, Miranda, Teresa, Cristina, Laura, Trini, Antonio, Núria, Eduard, Marta, Eva, Aurèlia,Toni, Josep Maria, Anne-Laure, Guillem, Lucía, Anna, Robertinhos, Clint, Veí, Gabriel i molts més... gràcies per acompanyar-me !!!

I no puc estar-me de mostrar el meu amor i el meu agraïment a la Sònia, companya d’alegries, de somnis i de descobriments, que ha fet possible els millors anys de la meva vida i aquest bloc (amb un munt de paciència, comentaris i correccions...).

Ben aviat, naixerà un nou projecte, potser una nova web, potser un nou bloc, qui sap...?, on continuar escrivint històries i experiències i on continuar compartint sentiments... espero tenir la sort i el plaer de retrobar-nos... i ja us avanço que allà podreu trobar un gran nombre dels relats que han estat publicats en aquest bloc, per exemple "La música del dilluns" que fou l'entrada més comentada i una de les que va tenir més visites en aquests anys... o algunes de les meves entrades preferides com "Quaderns de viatges", "Encanteri gastronòmic", "El camí del te", "Osh: L'obertura Larsen" o "Gràcies".

I acabo, Moltes gràcies a tots i totes per acompanyar-me en aquest petit viatge... Molts petons i fins la propera !!!!.”

Postdata

Però abans d'acomiadar-me definitivament us volia convidar a visitar aquestes pàgines viatgeres que de ben segur us encantaran:

Per tal de saber molt més sobre la Ruta de la Seda (informacions sobre cada país, activitats - exposicions, tallers, conferències, viatges, música, contes, gastronomia, etc.- i un munt de projectes) podeu visitar la web d'AMU DARIA, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda
Per tenir més informació sobre viatges (allotjaments, vols, transports, agències, literatura, blocs, l'oratge, mapes, etc...) podeu visitar el portal de viatges en català NARINANT.CAT


No us oblideu de visitar el web de CONEGUEM EL MÓN on trobar l'actualitat viatgera i on cada mes podeu trobar la informació d'una xerrada a Barcelona sobre destinacions d'arreu del món.
Si voleu ajuda i compartir informacions i idees sobre el món viatger podeu participar en el fòrum VIATGEM PLEGATS


I per últim, en EL BLOC DELS VIATGES trobareu prop de mil relats i blocs de viatges en català d'arreu del món... el millor lloc per conèixer les experiències i consells d'un munt de viatgers...

Conferència: "Kirguizistan 2010"

El Kirguizistan viu aquests dies un dels episodis més crítics des de la seva independència. Per tal de fer conèixer el Kirguizistan i la naturalesa del conflicte que actualment desestabilitza no només el país sinó tota la regió centreasiàtica l'Observatori d'Àsia Central ha organitzat la conferència "El Kirguizistan 2010" que comptarà amb la presència de dos experts que ens faran una presentació general del país i ens donaran la seva opinió sobre el present i el futur del país centreasiàtic. Aquesta conferència tindrà lloc el proper dilluns 12 de juliol de 2010, de 19.30 h a 21.00 h a la Casa Àsia · Sala Samarcanda (Av. Diagonal, 373 · Barcelona) i amb la presència de:

- Altishka Baibekova, presidenta de l’Associació Hispano-Kirguís “Sumalak” i

- Nicolás de Pedro, investigador del CIDOB i becari Ruy de Clavijo de Casa Àsia 2009,

i com a moderadora d'Aurèlia Mañé Estrada, directora de l’Observatori Àsia Central.

Per més informació i la confirmació de l’assistència: info@asiacentral.es · 93 368 49 09 / www.casaasia.es · www.asiacentral.es

Imatges de DESCOBREIX LA RUTA DE LA SEDA

I el passat divendres 18 de Juny va tenir lloc la xerrada “DESCOBREIX LA RUTA DE LA SEDA, un viatge a través dels camins del coneixement“, a càrrec de Germán Aguilar, autor del bloc El último bazar (podeu veure aquest resum de la seva ruta en aquest vídeo) i de Victor Molero, autor de l’exposició Sensacions de Seda, organitzada per de Coneguem el Món i amb el suport d’Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda i del Barcelistan...

Una xerrada molt i molt interessant on van assistir prop de setanta persones que vam gaudir dels records, les informacions, els comentaris i les anècdotes del Victor i el Germán i de la qual podeu veure unes primeres imatges (també en el facebook d'Amu Daria Associació podeu trobar un àlbum de fotos):



Entrades relacionades:
Xerrada "Descobreix la Ruta de la Seda"
Xerrada "Descobreix el Kirguizistan"
Xerrada "Descobreix Mongòlia"
L'encanteri del Barcelistan

Xerrada: DESCOBREIX LA RUTA DE LA SEDA

Com en altres ocasions em plau convidar-vos a una nova xerrada de Coneguem el Món que amb el suport d'Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, estarà dedicada a "DESCOBREIX LA RUTA DE LA SEDA, un viatge a través dels camins del coneixement" i tindrà lloc el divendres 18 de juny a les 19h. al Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Per tal de descobrir aquest viatge estarem acompanyats per Germán Aguilar, autor del bloc El último bazar (per cert, us recomano fer una bona ullada a aquest video) i de Victor Molero, autor de l'exposició Sensacions de Seda; tots dos viatgers i amants de la història i el present d'aquesta fascinant ruta...

US HI ESPEREM !!!

Entrades relacionades:
Xerrada "Descobreix el Kirguizistan"
Xerrada "Descobreix Mongòlia"
Sensacions d'una xerrada...
Imatges de la xerrada "Descobreix Mongòlia"

Primeres imatges dels Contes de la Ruta de la Seda

I ja tenim imatges del tercer Barcelistan dedicat als Contes de la Ruta de la Seda...



I podeu trobar més imatges d’aquesta vetllada al facebook o a la web de l'associació: www.larutadelaseda.cat

Entrades relacionades:
L'encanteri del Barcelistan
Feliç Nooruz... arriba la primavera...

El conte de les sorres
El cant del sol de Rûmî

Els tres viatgers

I el dijous 3 de juny vine als "Contes de la Ruta de la Seda"

Avui, us volem convidar a un nou Barcelistan, la trobada dels amants de les cultures d'Àsia Central...

Aquest cop serà el proper dijous 3 de juny a les 21h. al Bar Soho (c. Vallespir, 18, al costat de l’Estació de Sants de Barcelona) i està dedicat a ELS CONTES DE LA RUTA DE LA SEDA...

Estarem acompanyats de la nostra amiga Susana Tornero, una de les millors narradores orals del moment, que ja fa uns anys que es dedica a col·leccionar i contar històries d'arreu del món i que el dia 3 ens seduirà amb les narracions orals del Balutxistan, els contes d'arrel persa del Panjab o les divertides històries del mestre Nasreddín arribades des del cor de la milenària Bukharà a l'Uzbekistan...

Aquestes històries, que narra de meravella la Susana, són històries per a un públic adult... un viatge pel món, aquest cop per Àsia, a través dels seus contes com si fossin espècies que condimenten els secrets dels millors plats i acaben en una deliciosa sessió per assaborir-la en companyia del públic, que és qui dona el toc definitiu a les històries i les fa sempre noves, úniques.

US ESPEREM A TOTES I TOTS !!!

Entrades relacionades:
L'encanteri del Barcelistan
Feliç Nooruz... arriba la primavera...

El conte de les sorres

El cant del sol de Rûmî

Els tres viatgers

Ja tenim el video del Nooruz 2010...

I avui podem gaudir amb el video realitzat per en Daniel Rincón en el marc de la celebració de l'any nou, Nooruz, organitzat per Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, que va tenir lloc el passat 20 de març... ummmm...

Entrades relacionades:
Feliç Nooruz... arriba la primavera...
Barcelistan: Celebrem el nooruz
Aquest 20 de març, Feliç any nou !!!

Darreres noticies del Kirguizistan: Bakiev abandona el país...

Us volia convidar a la lectura dels diferents articles i noticies aparegudes sobre el Kirguizistan en aquestes darreres setmanes. Podeu trobar molta informació a a la web de l'associació hispano-kirguís Sumalak, a la pàgina d'actualitat de la web www.larutadelaseda.cat o a la pàgina de noticíes de l'Observatori d'Àsia Central (OAC).

Aprofito per comentar-vos que segons informa El País (i altres mitjans) fa poques hores l'ex-president Kurmanbek Bakiev ha abandonat el Kirguizistan. En aquesta crònica del diari s'expliquen els esdeveniments de les darreres hores:

"Por la mañana, Bakíev se resistía aún a ceder ante el gobierno provisional dirigido por Rosa Otunbáyeva e intentó en vano reforzar su posición en un mitin en la localidad de Osh [...] donde sus simpatizantes, contrariamente a lo que esperaba, estaban en minoría en relación a los partidarios del gobierno provisional dispuestos a boicotear el mitin a bastonazos. La escolta presidencial tuvo que intervenir disparando al aire y el presidente huyó en un jeep, perseguido por las piedras que le lanzaban los manifestantes [...]

Por la tarde, tras negociar con los funcionarios amotinados y firmar un documento con ellos por el que cede el poder, Bakíev abandonó Kirguizistán desde el aeropuerto de Dzhalal-Abad con destino a Taraz, en Kazajistán." En aquest video podem veure les imatges d'Osh:



I per últim, i especialment, podeu llegir aquest article publicat el passat 9 d'abril per Nicolás de Pedro, investigador del CIDOB, que ens fa interessants reflexions sociopolítiques sobre el present i futur del país:

"Kirguizistán, segundo asalto: ¿una esperanza democrática?"

Por segunda vez, una revuelta popular violenta ha derrocado el Gobierno en Kirguizstán. Con el paso de las horas el espectro de una guerra civil se disipa, pero la evolución de los acontecimientos en las principales zonas del sur, tradicional feudo del huido presidente Bakíyev y desde donde amenaza con volver, sigue incierta. De momento, informaciones de primera mano indican que la situación en Osh y Jalalabad permanece en calma, pero aún deben tomar posesión de sus cargos las nuevas autoridades provinciales nombradas por el Gobierno provisional. La respuesta de los gobernadores dimitidos y otros hombres fuertes de la zona así como la incógnita del apoyo real que tiene Bakíyev en la región podrían todavía cambiar la correlación de fuerzas en los próximos días. La situación pues permanece abierta.

El nuevo Gobierno provisional está encabezado por una conocida opositora, Roza Otunbáyeva, que como el presidente depuesto proviene también del Sur del país. Otunbáyeva, una personalidad de reconocido prestigio en su país y con buenos contactos internacionales, fue a principios de los noventa embajadora en varios países occidentales, entre ellos Estados Unidos. La nueva líder ha prometido la implementación de reformas democráticas y la convocatoria de elecciones para dentro de seis meses. Sin embargo, los últimos años de promesas de democratización reiteradamente incumplidas en Kirguizstán obligan a la cautela también ahora. En esto precisamente radica el origen de los disturbios de esta semana: el ahora ex presidente Bakíyev defraudó muy pronto las esperanzas de democratización y regeneración del país que encarnó brevemente cuando accedió al poder tras la revuelta de marzo de 2005, conocida como la “revolución de los tulipanes”. Y lo cierto es que los cinco años transcurridos desde entonces sólo han significado un empeoramiento de la situación política y económica del país. De las promesas de establecer un sistema parlamentario democrático se ha pasado al intento de consolidación de un régimen presidencialista autoritario, a través de ingenierías constitucionales y políticas, como el establecimiento de un Parlamento a medida del presidente, por medio de varias elecciones fraudulentas y graves restricciones a las libertades públicas.

La situación económica será sin lugar a duda una de las cuestiones prioritarias que deberá afrontar el Gobierno interino si consigue mantenerse en el poder y si aspira a tener alguna oportunidad en los comicios anunciados. No en vano, es el deterioro de las condiciones de vida, asociado en buena medida a la corrupción de Bakíyev y su camarilla, lo que ha generalizado el hartazgo y detonado la violenta respuesta de estos días. En las últimas semanas, Bakíyev trató de hacerse con el control de algunos de los escasos activos económicos estratégicos de los que dispone el país como son las centrales hidroeléctricas y térmicas por medio de privatizaciones en favor de alguno de sus familiares. Esto se sumaba a un aumento desproporcionado de las tarifas de gas y electricidad que han duplicado y cuadriplicado su precio, generando malestar e indignación entre la población. No obstante, el temor a los saqueadores y criminales que pululan estos días por las calles, junto con la desconfianza existente con respecto a la clase política, oposición incluida, impulsa a muchos ciudadanos a permanecer en sus casas y a albergar expectativas moderadas sobre las posibles mejoras.

Si bien los sucesos en Kirguizstán se explican y desarrollan en clave interna, las repercusiones geopolíticas pueden ser importantes también a nivel regional. La república kirguiza es objeto de rivalidad entre Rusia y EEUU desde hace varios años. Ambos utilizan sendas bases próximas a Bishkek. Moscú, con la connivencia de Beijing, ha dado reiteradas muestras de su deseo de que las autoridades kirguizas pongan fin a la presencia estadounidense en su territorio. De hecho, el depuesto Bakíyev accedió a proceder a su expulsión ante la oferta rusa de inversiones y créditos blandos durante su visita a Moscú en febrero de 2009. Pero, a pesar del desagrado ruso, no pudo resistirse al cheque que acabó extendiendo Estado Unidos y que triplicaba el monto del alquiler anual de las instalaciones.

El jueves 8 de abril, el primer ministro ruso Vladimir Putin contactó telefónicamente con Roza Otunbáyeva en su calidad de presidenta en funciones, lo cual puede interpretarse como un primer signo de un potencial reconocimiento. A esto se une el rápido desplazamiento del vicepresidente en funciones, Almazbek Atambáyev, a Moscú para entablar conversaciones sobre posibles ayudas económicas rusas. Todo ello, además de alimentar teorías conspirativas entre los partidarios de Bakíyev acerca de la intervención de una potencia extranjera en los acontecimientos, ha situado de nuevo en un primer lugar de la agenda el destino de la presencia estadounidense en el país, que forma parte del despliegue en Afganistán. Lo cierto es que los nuevos dirigentes kirguizos han enviado mensajes contradictorios. Por un lado, Otunbáyeva ha afirmado que el Gobierno interino no prevé ningún cambio respecto al uso de la base de Manas por parte de EEUU. Pero, por otro lado, en unas declaraciones recogidas por la agencia Reuters, Omurbek Tekeváyev, el líder opositor más activo en las protestas del último mes que desembocaron en la caída del Gobierno, ha indicado que una reducción de la duración de la presencia estadounidense es “altamente probable”.

Pero la onda expansiva de mayor calado que podrían gestar los acontecimientos de Kirguizstán en el contexto regional está en el hecho que se vuelve a abrir la tenue esperanza de una perspectiva de futuro democrático para el país. La fragilidad y dificultad de este horizonte -como lo demuestra la experiencia ucraniana- no disminuyen la fuerza del aviso que se manda a los dirigentes tanto de Asia central como de todo el espacio postsoviético: tarde o temprano, llega el momento en que la falta de responsabilidad ante los ciudadanos sí pasa factura.

Plaers del viatger

"El viatger cavalca el vent
que el porta a terres llunyanes,
com una au que emprèn el vol
sense deixar rastre en el cel."

"Plaers del viatger" de Li Bai

Aquesta versió és la traducció d'Alexandre Ferrer en el llibre "Poemes selectes de Li Bai" (Aeditors, el Perelló, 2008).

Entrades relacionades:
En una nit tranquil·la

Li Bai i l'agulla de ferro

Daodejing: el llibre del "dao" i del "de"

Els quatre dracs

Feliç Nooruz... arriba la primavera...

El passat dissabte 20 de març a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig del barri del Poble Nou de Barcelona va tenir lloc el sopar de celebració del Nooruz (cap d'any) que té lloc en les cultures d'Àsia Central i de l'antiga Persia amb l'arribada de la primavera... aquí teniu unes primeres imatges d'aquesta activitat organitzada per Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, en el marc de la segona trobada del Barcelistan:

I de nou, com en el primer Barcelistan, estic encantat... i content... vaig tenir la sort de compartir quatre o cinc hores amb un munt de gent (prop de seixanta persones de Catalunya, Uzbekistan, Rússia, Tartaristan, Itàlia...) parlant de mil i un temes: viatges, música, gastronomia, art, cultura...


Moltes gràcies a tothom per l'alegria, il·lusió i bon humor que va acompanyar tota la vetllada... i FELIÇ NOORUZ !!!

Nooruz 2010: Un petit canvi, el sopar comença a les 21.30h !!!

Tal com us vam comentar el sopar tindrà lloc demà dissabte 20 de març a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195 – entre el c. Llacuna i el Ptge. Bori -) al barri del Poble Nou de Barcelona.

Tanmateix, i degut a l’èxit de la convocatòria (ja som més de 50 persones), ens hem vist obligats a buscar una sala més gran i això ens ha significat un petit canvi en l’hora d’inici del sopar, així

Començarem a les 21.30h.

Per qualsevol consulta no dubteu en escriure’ns a info@larutadelaseda.cat i FELIÇ NOORUZ !!!!

Aquest 20 de març ... Feliç Any Nou !!!!

Ja tenim a punt tots els aspectes bàsics per celebrar l’any nou i l’arribada de la primavera... El sopar tindrà lloc el proper dissabte 20 de març a les 20.30 h a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195 - entre el c. Llacuna i el Ptge. Bori -) al barri del Poble Nou de Barcelona.

A on, i gràcies a les mans d'un cuiner uzbek i l’experiència culinària d’alguns companys/es de l’associació, disposarem d'una autèntic àpat amb els següents plats de la tradició persa i d’Àsia Central:

Entrants: Kashk-i badenjun (puré d'albergínia), Mast-o-khiar (salsa persa amb iogurt i cogombre) i Navruz (amanida d'Àsia Central).

Primer plat: Shurpa Kaytnama (Sopa de verdures amb anyell).

Segon Plat: Plov (l’arròs amb carn més tradicional d’Orient).

Postres: Baklava (Pastissets elaborats a base de pasta de nous).

Begudes: Te i/o aigua (Nota – Si es desitja consumir qualsevol altra tipus de beguda, es pot comprar en el Bar de l'Ateneu o bé portar des de casa sense cap tipus de problema).

El preu del sopar és de 17 Euros per persona. Les parades de transport públic més properes són: Metro (Estacions Llacuna i Poble Nou, línia 4), Bus (6, 26, 36, 71 i 141) i Bicing (Estació 165 - Carrer del Doctor Trueta).

Si us sembla suggeridora la proposta, us demanem que CONFIRMEU L'ASSISTÈNCIA ABANS DEL DIJOUS, indicant un telèfon de contacte al correu info@larutadelaseda.cat, així com que ens especifiqueu quantes persones vindran al sopar amb vosaltres i ens indiqueu el nom o els noms d'aquestes persones...

Esperem les vostres notícies !!!!

BARCELISTAN: Celebrem el nooruz

Amigues i amics, finalment ja hem fet la suma dels vosts rebuts aquestes dies i ja tenim un munt de propostes per les properes trobades del Barcelistan. A aquesta web www.larutadelaseda.cat podeu veure les 10 propostes més votades...

I seguint aquests resultats us volem proposar la propera activitat del Barcelistan, en concret, i ja que s’acosta l’arribada de la primavera i per tant el Nooruz, FER UN SOPAR EL DISSABTE 20 de MARÇ a Barcelona. com ho veieu…?

La idea és trobar-nos, conèixer i celebrar el nooruz (”nouruz” o “no ruz”, nou dia – l’any nou que es celebra en l'equinocci de primavera a Iran, Àsia Central, algunes zones de Turquia, l’Azerbaijan, l’Afganistan i altres zones d’Àsia- ), compartir tradicions: menjar fruites seques, gaudir dels set elements (vida, salut, bellesa, amor, felicitat, fertilitat i prosperitat), estrenar roba, i donar la benvinguda a la primavera…

En aquest moment estem acabant de concretar el lloc (un local o restaurant on per un preu al voltant de 15 € – més o menys-puguem estar la mar de bé) però necessitem saber quanta gent pot estar interessada, per la qual cosa us demanem que ens escriviu a info@larutadelaseda.cat i us apunteu prèviament al sopar, per poder calcular la logística de l’espai.

De moment res més, si us plau feu difussió entre amics/gues i coneguts/des, esperem les vostres inscripcions…. i FELIÇ NOORUZ !!!

El portal de viatges en català: Narinant.cat

Fa poques setmanes ha nascut NARINANT.CAT, el portal de viatges en català, on es poden trobar les millors ofertes de viatge (vols, vacances, hotels, apartaments, albergs, B&B, creuers, lloguer de cotxes, etc.), un ampli ventall d’agències de viatges i tota mena d’informacions (mapes, literatura de viatges, oficines de turisme, blocs, gastronomia, cursos d'idiomes, turisme responsable, l'oratge, centres catalans arreu del món, història, solidaritat, tradicions, etc.) per gaudir abans, durant i després del viatge.

Podeu trobar un munt d'informació sobre més de cinquanta països o destinacions d'arreu del món, com per exemple: Xina, Àustria, Mèxic, Turquia, Marroc, Alaska, Holanda, Grècia, Cuba, Costa Rica, Síria, Noruega, Vietnam, Portugal, Uzbekistan, Japó, Algèria, etc... a més d'altres pàgines amb informació de les agències pel tipus de viatge (ofertes, esquí, aventura, sol i platja, creuers, viatges musicals, viatges escolars, senderisme, etc.), d'hotels d'arreu del món, de vols (línies aèries, aeroports, reserves, etc.), de càmpings i autocaravanes, d'albergs, apartaments i B&B a les principals ciutats, i molt més ... i tot en català !!!

Des del bloc Amu Daria us vull convidar a visitar aquest nou portal i a sortir de viatge pel món de Narinant.cat...

Idees pels propers Barcelistan

Avui us presento el text publicat a la web de La Ruta de la Seda sobre les idees pel proper BARCELISTAN (L'ànima d'Àsia Central a Barcelona)... jo ja vaig pensant...

"Tal com vam parlar el dia (o la nit) del primer BARCELISTAN vam fer un recull, escrit i oral, de propostes i d’idees a realitzar en els properes sessions de l’esdeveniment. Avui us fem arribar el llistat de les mateixes, amb una proposta de col·laboració per tal de triar aquelles que us semblim més interessants…

Només cal que ens indiqueu quines són les vostres tres activitats preferides de tot el llistat (i mirarem – si es possible- de tractar aquestes temes en els propers Barcelistan) i ens ho feu saber d’una manera força senzilla, mitjançant l’apartat de comentaris d’aquesta web (a sota d’aquest mateixa entrada, en forma de “globus” – o també a l’apartat de comentaris dels blocs on publicarem aquest llistat-), participant al grup de facebook o enviant un correu a info@larutadelaseda.cat.

Dit això, aquí van les propostes (molt i molt interessants, gràcies !!! i que hem intentat sintetitzar i organitzar, més o menys… i veureu que estan numerades per facilitar la selecció) que ens heu fet arribar. Per últim, recordar-vos que us demanem la selecció de tres propostes per tal de començar amb aquestes (escollirem les tres més votades), però si tot va bé la nostra modesta voluntat és continuar després amb totes elles o casi… Aquí van:

1- Celebració del “nooruz” d’aquest any (el 21 de març)

2- Degustació de plats tradicionals / Sessions independents o acompanyant altres activitats

3- Degustació de begudes d’Àsia Central: Vodka, Kumis, Llet d’euga, Shirinchoi (te amb kaimak), Airon, Kora Choi o Kok Choi, Bozo (cervesa kirguís), Baltika (cervesa russa), etc… / Taller de te / Taller de vodka.

4- Organització de sopars (acord amb algun restaurant) amb cuina d’Àsia Central.

5- Taller de cuina d’Àsia Central.

6- Taller de rus per viatjar (3h-6h.)

7- Sessions d’intercanvi lingüístic (rus, català, castellà o altres)

8- Xerrades sobre viatges / Presentació de rutes per Àsia Central

9- Presentació de llibres de viatges (acord amb alguna llibreria).

10- Conferències sobre viatges o personatges històrics: Marco Polo. Clavijo, Omar Jayyam, Avicena, Ibn Batuta, Manas,etc.

11- Organitzar un viatge en grup a algun país d’Àsia Central.

12 – Exposicions de fotografia / presentació del relat del viatge

13- Presentació de la cultura urbana de les ciutats d’Àsia Central (actualitat, modes urbanes, música, pàgines d’internet, “hits” actuals, tendències, moda, etc.)

14- Taller sobre l’actualitat literària i lectora d’Àsia Central.

15- Sessions de contes de la Ruta de la Seda i Àsia Central.

16- Sessions de tradicions d’Àsia Central (valors, educació, família, bodes, festivitats, etc.) a càrrec de persones d’Àsia Central.

17- Sessions de “records d’infantesa” (aquest nom ens l’acabem d’inventar). A partir de fotografies familiars o de l’infantesa presentar diferents records o anècdotes que permetin conèixer la cultura del país. Aquesta proposta és tant perquè ho faci gent d’Àsia Central com gent de Catalunya o altres llocs…

18- Sessions de cinema (films o curts) amb pel·licules d’Àsia Central i els països de la Ruta de la Seda.

19- “8 hores de la Ruta de la Seda” (passi de tots els capítols de la sèrie de televisió (NHK), acompanyat d’altres acitvitats: àpat, exposicions, etc.)

20- Actuacions musicals / Espai de debat sobre les actuacions musicals i el tipus de música

21- Cicle de cinema d’Àsia Central en temps soviètics (anys 60-80).

22- Classes pràctiques de balls / Tallers o acord amb alguna escola de ball oriental.

23- Taller de jocs de taula d’Àsia Central (a que es juga…? : “escacs de Tamerlà“, backgammon…)

24- Cicle sobre Àsia Central o sobre algun dels seus països (Uzbekistan, Kirguizistan, Kazakhstan, etc.) on en quinze dies s’organitzin conjuntament exposicions, conferències, tallers, música, moda, literatura i altres activitats."

Bé, un munt de propostes: suggeridores, apassionades, divertides, curioses, què us semblen...? esperem que us siguin d'interès i endavant amb la tria... jo ja tinc les meves tres...

L'encanteri del Barcelistan...

Estic encantat...

Us preguntareu per què...? doncs ben senzill, el passat dijous vaig poder estar al Barcelistan i vaig gaudir de la companyia d'un munt de gent... alguns coneguts i amics, altres retrobats i d'altres de nous... bona gent amb la que vaig compartir tres o quatre hores parlant de viatges, de les muntanyes nevades, de la poesia, de l'hospitalitat, de les rutes en cotxe, de la cuina de l'Uzbekistan, de l'emigració, del cel blau, de les diferències i de les semblances, de la bellesa, dels catalans, del perquè escrivim blocs, de la llum dels capvespres, de la distància, del te verd, de quin és el millor pas per creuar a la Xina o de l'enyor... i a més, vam xerrar de fer mil i una coses més junts...

Tant és així que em trobo assegut davant de la pantalla deleròs de l'arribada del proper Barcelistan...


Entrades relacionades:
Barcelistan, l'ànima d'Àsia Central a Barcelona
A punt pel Barcelistan
Xerrada "Descobreix el Kirguizistan"
Cicle "Els secrets de la Ruta de la Seda"
Acte "Khotan, un oasis de seda y jade"

A punt pel BARCELISTAN...

I per començar a escoltar una mica de música a l'espera del BARCELISTAN del dijous, us convido a gaudir d'aquesta canço, que particularment m'agrada molt... i per cert, si alguna persona em pot donar informació sobre el tema de la lletra estaré molt agraït...

Fins dijous !!!!

Entrades relacionades:
Barcelistan, l'ànima d'Àsia Central a Barcelona
Shabnam Surayo i la música afganesa
Erkin Abdulla, ritmes flamencs des de Xinjiang
Rayhon, romanticisme des de l'Uzbekistan
La música celestial: Tengir-Too

BARCELISTAN, l'ànima d'Àsia Central a Barcelona

En el marc de les activitats que Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, realitzem habitualment, el proper dijous 28 de gener a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18, al costat de l’Estació de Sants) tenim el plaer de convidar-vos al naixement d’un nou projecte anomenat BARCELISTAN.

BARCELISTAN és un espai de trobada a la ciutat de Barcelona on periòdicament totes aquelles persones interessades per l’Àsia Central, i com no, de persones establertes arreu de Catalunya d’origen centre asiàtic, coincidim per escoltar música, compartir una copa, veure una pel·licula o gaudir d’una exposició de fotografies.

BARCELISTAN és el nom d’aquesta primera trobada que vol crear un ambient distès i relaxat en el Bar Soho del popular barri de Sants, on ens acompanyarà un fil musical amb els millors artistes d’Àsia Central, una exposició de fotografíes d’aquesta zona del món i la possibilitat de prendre una copa mentre donem pas a conèixer-nos i compartir experiències i records.

En resum, un espai obert a la xerrada, a la tertúlia i al mestissatge que esperem us sigui d’interès. Esteu totes i tots convidats el proper dijous 28 !!!

Entrades relacionades:
Xerrada "Descobreix el Kirguizistan"
Cicle "Els secrets de la Ruta de la Seda"
Acte "Khotan, un oasis de seda y jade"
La Ruta de la Seda arriba a Montcada i Reixac

Una obra mestra: Tintín al Tibet

Hi han dos personatges del món del còmic que sempre m'han encantat i que m'acompanyen des de l'infantesa, són l'Astèrix i en Tintín. D'aquest darrer avui us volia presentar un breu resum de l'argument d'una de les seves històries més fascinants, Tintín al Tibet:

"Després de llegir als diaris la notícia d’un accident aeri a l’Himàlaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Xang està ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l’endemà s’assabenta pel diari que Xang viatjava a l'avió sinistrat i que no s’han trobat supervivents. Però en meTintín té la certesa que el seu amic és viu i se’n va cap a Katmandú, amb l’objectiu d’organitzar una expedició de rescat..."

Tal com ens comenta l'extracte de l'Editorial Juventud, editora dels còmics a casa nostra, aquesta obra coincideix amb una època de grans turbulències en la vida d’Hergé, i la seva creació va constituir per a ell una veritable teràpia, que el va ajudar a tirar endavant. Segons ens explica el mateix Hergé, per aquella època, travessava una autèntica crisi vital: sofria somnis i malsons gairebé sempre blancs, nevats, que es repetien una i altra vegada, fins el punt que l’autor va haver d’anar a un psiquiatre, el qual va aconsellar-li que deixés aquell treball que no era capaç d’acabar. Per sort, l’Hergé no ho va fer. No tan sols va acabar Tintin al Tibet, sinó que –segons l’opinió de molts i entre aquests la meva– és una de les seves obres mestres.

El color blanc també regna en gairebé tota l’obra, però ara no és com un malson sinó com una depuració. Aquí veiem Tintín en la seva versió més humana, molt preocupat pel seu amic desaparegut i que emprèn un llarg i perillós viatge seguint un somni en el qual l’ha vist amb vida. En aquesta obra, Hergé dóna curs a la seva fascinació per l’Orient i per els fenòmens paranormals, somnis premonitoris, telepaties, levitació, etc.

L’Hergé va documentar-se molt a fons per realitzar aquesta obra. Segons ens informa ell mateix, per a la figura del ieti, tenia la llista de totes les persones dignes de crèdit que l’havien vist, amb una descripció molt precisa de la seva forma de vida, i la fotografia de les seves petjades. Hergé va conèixer el vencedor de l’Anapurna, Maurice Herzog, el qual també havia vist les petjades i les hi va descriure, indicant que no eren les de cap ós sinó les d’algun bípede que s’aturava al peu d’una muntanya rocosa.

Només resta que recomanar-vos la seva lectura... ja em direu...

El camí del 2010...

“Quan hagis d’escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s’equivoca”. Proverbi sufí

Entrades relacionades:
El cant del sol de Rûmî
Omar Jayyam: Gaudir de l'instant...
Pugui el teu cos ser guarit
Dur les sabates a les mans
El conte de les sorres

L'astut Aldar Kose, conte kazak

En Roger Corominas és el lladre de guants blancs que durant els mesos de març, d’abril i de maig de l'any 2009 va fer la gravació de 13 contes pel programa Hola nens ! de Barcelona TV que van ésser emesos fins aquest mateix setembre. Amb un plató buit i amb una escenificació molt simple, del seu cos van brollant paraules plenes de màgia i tradicions d'arreu del món: Malàisia, Egipte, Bolívia, Haití, Portugal, Armènia, Moldàvia o Kazakhstan...

I és d'aquest darrer país que us convido a gaudir del conte "L'astut Aldar Kose":