I el dijous 3 de juny vine als "Contes de la Ruta de la Seda"

Avui, us volem convidar a un nou Barcelistan, la trobada dels amants de les cultures d'Àsia Central...

Aquest cop serà el proper dijous 3 de juny a les 21h. al Bar Soho (c. Vallespir, 18, al costat de l’Estació de Sants de Barcelona) i està dedicat a ELS CONTES DE LA RUTA DE LA SEDA...

Estarem acompanyats de la nostra amiga Susana Tornero, una de les millors narradores orals del moment, que ja fa uns anys que es dedica a col·leccionar i contar històries d'arreu del món i que el dia 3 ens seduirà amb les narracions orals del Balutxistan, els contes d'arrel persa del Panjab o les divertides històries del mestre Nasreddín arribades des del cor de la milenària Bukharà a l'Uzbekistan...

Aquestes històries, que narra de meravella la Susana, són històries per a un públic adult... un viatge pel món, aquest cop per Àsia, a través dels seus contes com si fossin espècies que condimenten els secrets dels millors plats i acaben en una deliciosa sessió per assaborir-la en companyia del públic, que és qui dona el toc definitiu a les històries i les fa sempre noves, úniques.

US ESPEREM A TOTES I TOTS !!!

Entrades relacionades:
L'encanteri del Barcelistan
Feliç Nooruz... arriba la primavera...

El conte de les sorres

El cant del sol de Rûmî

Els tres viatgers

Ja tenim el video del Nooruz 2010...

I avui podem gaudir amb el video realitzat per en Daniel Rincón en el marc de la celebració de l'any nou, Nooruz, organitzat per Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, que va tenir lloc el passat 20 de març... ummmm...

Entrades relacionades:
Feliç Nooruz... arriba la primavera...
Barcelistan: Celebrem el nooruz
Aquest 20 de març, Feliç any nou !!!

Darreres noticies del Kirguizistan: Bakiev abandona el país...

Us volia convidar a la lectura dels diferents articles i noticies aparegudes sobre el Kirguizistan en aquestes darreres setmanes. Podeu trobar molta informació a a la web de l'associació hispano-kirguís Sumalak, a la pàgina d'actualitat de la web www.larutadelaseda.cat o a la pàgina de noticíes de l'Observatori d'Àsia Central (OAC).

Aprofito per comentar-vos que segons informa El País (i altres mitjans) fa poques hores l'ex-president Kurmanbek Bakiev ha abandonat el Kirguizistan. En aquesta crònica del diari s'expliquen els esdeveniments de les darreres hores:

"Por la mañana, Bakíev se resistía aún a ceder ante el gobierno provisional dirigido por Rosa Otunbáyeva e intentó en vano reforzar su posición en un mitin en la localidad de Osh [...] donde sus simpatizantes, contrariamente a lo que esperaba, estaban en minoría en relación a los partidarios del gobierno provisional dispuestos a boicotear el mitin a bastonazos. La escolta presidencial tuvo que intervenir disparando al aire y el presidente huyó en un jeep, perseguido por las piedras que le lanzaban los manifestantes [...]

Por la tarde, tras negociar con los funcionarios amotinados y firmar un documento con ellos por el que cede el poder, Bakíev abandonó Kirguizistán desde el aeropuerto de Dzhalal-Abad con destino a Taraz, en Kazajistán." En aquest video podem veure les imatges d'Osh:



I per últim, i especialment, podeu llegir aquest article publicat el passat 9 d'abril per Nicolás de Pedro, investigador del CIDOB, que ens fa interessants reflexions sociopolítiques sobre el present i futur del país:

"Kirguizistán, segundo asalto: ¿una esperanza democrática?"

Por segunda vez, una revuelta popular violenta ha derrocado el Gobierno en Kirguizstán. Con el paso de las horas el espectro de una guerra civil se disipa, pero la evolución de los acontecimientos en las principales zonas del sur, tradicional feudo del huido presidente Bakíyev y desde donde amenaza con volver, sigue incierta. De momento, informaciones de primera mano indican que la situación en Osh y Jalalabad permanece en calma, pero aún deben tomar posesión de sus cargos las nuevas autoridades provinciales nombradas por el Gobierno provisional. La respuesta de los gobernadores dimitidos y otros hombres fuertes de la zona así como la incógnita del apoyo real que tiene Bakíyev en la región podrían todavía cambiar la correlación de fuerzas en los próximos días. La situación pues permanece abierta.

El nuevo Gobierno provisional está encabezado por una conocida opositora, Roza Otunbáyeva, que como el presidente depuesto proviene también del Sur del país. Otunbáyeva, una personalidad de reconocido prestigio en su país y con buenos contactos internacionales, fue a principios de los noventa embajadora en varios países occidentales, entre ellos Estados Unidos. La nueva líder ha prometido la implementación de reformas democráticas y la convocatoria de elecciones para dentro de seis meses. Sin embargo, los últimos años de promesas de democratización reiteradamente incumplidas en Kirguizstán obligan a la cautela también ahora. En esto precisamente radica el origen de los disturbios de esta semana: el ahora ex presidente Bakíyev defraudó muy pronto las esperanzas de democratización y regeneración del país que encarnó brevemente cuando accedió al poder tras la revuelta de marzo de 2005, conocida como la “revolución de los tulipanes”. Y lo cierto es que los cinco años transcurridos desde entonces sólo han significado un empeoramiento de la situación política y económica del país. De las promesas de establecer un sistema parlamentario democrático se ha pasado al intento de consolidación de un régimen presidencialista autoritario, a través de ingenierías constitucionales y políticas, como el establecimiento de un Parlamento a medida del presidente, por medio de varias elecciones fraudulentas y graves restricciones a las libertades públicas.

La situación económica será sin lugar a duda una de las cuestiones prioritarias que deberá afrontar el Gobierno interino si consigue mantenerse en el poder y si aspira a tener alguna oportunidad en los comicios anunciados. No en vano, es el deterioro de las condiciones de vida, asociado en buena medida a la corrupción de Bakíyev y su camarilla, lo que ha generalizado el hartazgo y detonado la violenta respuesta de estos días. En las últimas semanas, Bakíyev trató de hacerse con el control de algunos de los escasos activos económicos estratégicos de los que dispone el país como son las centrales hidroeléctricas y térmicas por medio de privatizaciones en favor de alguno de sus familiares. Esto se sumaba a un aumento desproporcionado de las tarifas de gas y electricidad que han duplicado y cuadriplicado su precio, generando malestar e indignación entre la población. No obstante, el temor a los saqueadores y criminales que pululan estos días por las calles, junto con la desconfianza existente con respecto a la clase política, oposición incluida, impulsa a muchos ciudadanos a permanecer en sus casas y a albergar expectativas moderadas sobre las posibles mejoras.

Si bien los sucesos en Kirguizstán se explican y desarrollan en clave interna, las repercusiones geopolíticas pueden ser importantes también a nivel regional. La república kirguiza es objeto de rivalidad entre Rusia y EEUU desde hace varios años. Ambos utilizan sendas bases próximas a Bishkek. Moscú, con la connivencia de Beijing, ha dado reiteradas muestras de su deseo de que las autoridades kirguizas pongan fin a la presencia estadounidense en su territorio. De hecho, el depuesto Bakíyev accedió a proceder a su expulsión ante la oferta rusa de inversiones y créditos blandos durante su visita a Moscú en febrero de 2009. Pero, a pesar del desagrado ruso, no pudo resistirse al cheque que acabó extendiendo Estado Unidos y que triplicaba el monto del alquiler anual de las instalaciones.

El jueves 8 de abril, el primer ministro ruso Vladimir Putin contactó telefónicamente con Roza Otunbáyeva en su calidad de presidenta en funciones, lo cual puede interpretarse como un primer signo de un potencial reconocimiento. A esto se une el rápido desplazamiento del vicepresidente en funciones, Almazbek Atambáyev, a Moscú para entablar conversaciones sobre posibles ayudas económicas rusas. Todo ello, además de alimentar teorías conspirativas entre los partidarios de Bakíyev acerca de la intervención de una potencia extranjera en los acontecimientos, ha situado de nuevo en un primer lugar de la agenda el destino de la presencia estadounidense en el país, que forma parte del despliegue en Afganistán. Lo cierto es que los nuevos dirigentes kirguizos han enviado mensajes contradictorios. Por un lado, Otunbáyeva ha afirmado que el Gobierno interino no prevé ningún cambio respecto al uso de la base de Manas por parte de EEUU. Pero, por otro lado, en unas declaraciones recogidas por la agencia Reuters, Omurbek Tekeváyev, el líder opositor más activo en las protestas del último mes que desembocaron en la caída del Gobierno, ha indicado que una reducción de la duración de la presencia estadounidense es “altamente probable”.

Pero la onda expansiva de mayor calado que podrían gestar los acontecimientos de Kirguizstán en el contexto regional está en el hecho que se vuelve a abrir la tenue esperanza de una perspectiva de futuro democrático para el país. La fragilidad y dificultad de este horizonte -como lo demuestra la experiencia ucraniana- no disminuyen la fuerza del aviso que se manda a los dirigentes tanto de Asia central como de todo el espacio postsoviético: tarde o temprano, llega el momento en que la falta de responsabilidad ante los ciudadanos sí pasa factura.

Plaers del viatger

"El viatger cavalca el vent
que el porta a terres llunyanes,
com una au que emprèn el vol
sense deixar rastre en el cel."

"Plaers del viatger" de Li Bai

Aquesta versió és la traducció d'Alexandre Ferrer en el llibre "Poemes selectes de Li Bai" (Aeditors, el Perelló, 2008).

Entrades relacionades:
En una nit tranquil·la

Li Bai i l'agulla de ferro

Daodejing: el llibre del "dao" i del "de"

Els quatre dracs

Feliç Nooruz... arriba la primavera...

El passat dissabte 20 de març a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig del barri del Poble Nou de Barcelona va tenir lloc el sopar de celebració del Nooruz (cap d'any) que té lloc en les cultures d'Àsia Central i de l'antiga Persia amb l'arribada de la primavera... aquí teniu unes primeres imatges d'aquesta activitat organitzada per Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, en el marc de la segona trobada del Barcelistan:

I de nou, com en el primer Barcelistan, estic encantat... i content... vaig tenir la sort de compartir quatre o cinc hores amb un munt de gent (prop de seixanta persones de Catalunya, Uzbekistan, Rússia, Tartaristan, Itàlia...) parlant de mil i un temes: viatges, música, gastronomia, art, cultura...


Moltes gràcies a tothom per l'alegria, il·lusió i bon humor que va acompanyar tota la vetllada... i FELIÇ NOORUZ !!!

Nooruz 2010: Un petit canvi, el sopar comença a les 21.30h !!!

Tal com us vam comentar el sopar tindrà lloc demà dissabte 20 de març a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195 – entre el c. Llacuna i el Ptge. Bori -) al barri del Poble Nou de Barcelona.

Tanmateix, i degut a l’èxit de la convocatòria (ja som més de 50 persones), ens hem vist obligats a buscar una sala més gran i això ens ha significat un petit canvi en l’hora d’inici del sopar, així

Començarem a les 21.30h.

Per qualsevol consulta no dubteu en escriure’ns a info@larutadelaseda.cat i FELIÇ NOORUZ !!!!

Aquest 20 de març ... Feliç Any Nou !!!!

Ja tenim a punt tots els aspectes bàsics per celebrar l’any nou i l’arribada de la primavera... El sopar tindrà lloc el proper dissabte 20 de març a les 20.30 h a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195 - entre el c. Llacuna i el Ptge. Bori -) al barri del Poble Nou de Barcelona.

A on, i gràcies a les mans d'un cuiner uzbek i l’experiència culinària d’alguns companys/es de l’associació, disposarem d'una autèntic àpat amb els següents plats de la tradició persa i d’Àsia Central:

Entrants: Kashk-i badenjun (puré d'albergínia), Mast-o-khiar (salsa persa amb iogurt i cogombre) i Navruz (amanida d'Àsia Central).

Primer plat: Shurpa Kaytnama (Sopa de verdures amb anyell).

Segon Plat: Plov (l’arròs amb carn més tradicional d’Orient).

Postres: Baklava (Pastissets elaborats a base de pasta de nous).

Begudes: Te i/o aigua (Nota – Si es desitja consumir qualsevol altra tipus de beguda, es pot comprar en el Bar de l'Ateneu o bé portar des de casa sense cap tipus de problema).

El preu del sopar és de 17 Euros per persona. Les parades de transport públic més properes són: Metro (Estacions Llacuna i Poble Nou, línia 4), Bus (6, 26, 36, 71 i 141) i Bicing (Estació 165 - Carrer del Doctor Trueta).

Si us sembla suggeridora la proposta, us demanem que CONFIRMEU L'ASSISTÈNCIA ABANS DEL DIJOUS, indicant un telèfon de contacte al correu info@larutadelaseda.cat, així com que ens especifiqueu quantes persones vindran al sopar amb vosaltres i ens indiqueu el nom o els noms d'aquestes persones...

Esperem les vostres notícies !!!!

BARCELISTAN: Celebrem el nooruz

Amigues i amics, finalment ja hem fet la suma dels vosts rebuts aquestes dies i ja tenim un munt de propostes per les properes trobades del Barcelistan. A aquesta web www.larutadelaseda.cat podeu veure les 10 propostes més votades...

I seguint aquests resultats us volem proposar la propera activitat del Barcelistan, en concret, i ja que s’acosta l’arribada de la primavera i per tant el Nooruz, FER UN SOPAR EL DISSABTE 20 de MARÇ a Barcelona. com ho veieu…?

La idea és trobar-nos, conèixer i celebrar el nooruz (”nouruz” o “no ruz”, nou dia – l’any nou que es celebra en l'equinocci de primavera a Iran, Àsia Central, algunes zones de Turquia, l’Azerbaijan, l’Afganistan i altres zones d’Àsia- ), compartir tradicions: menjar fruites seques, gaudir dels set elements (vida, salut, bellesa, amor, felicitat, fertilitat i prosperitat), estrenar roba, i donar la benvinguda a la primavera…

En aquest moment estem acabant de concretar el lloc (un local o restaurant on per un preu al voltant de 15 € – més o menys-puguem estar la mar de bé) però necessitem saber quanta gent pot estar interessada, per la qual cosa us demanem que ens escriviu a info@larutadelaseda.cat i us apunteu prèviament al sopar, per poder calcular la logística de l’espai.

De moment res més, si us plau feu difussió entre amics/gues i coneguts/des, esperem les vostres inscripcions…. i FELIÇ NOORUZ !!!

El portal de viatges en català: Narinant.cat

Fa poques setmanes ha nascut NARINANT.CAT, el portal de viatges en català, on es poden trobar les millors ofertes de viatge (vols, vacances, hotels, apartaments, albergs, B&B, creuers, lloguer de cotxes, etc.), un ampli ventall d’agències de viatges i tota mena d’informacions (mapes, literatura de viatges, oficines de turisme, blocs, gastronomia, cursos d'idiomes, turisme responsable, l'oratge, centres catalans arreu del món, història, solidaritat, tradicions, etc.) per gaudir abans, durant i després del viatge.

Podeu trobar un munt d'informació sobre més de cinquanta països o destinacions d'arreu del món, com per exemple: Xina, Àustria, Mèxic, Turquia, Marroc, Alaska, Holanda, Grècia, Cuba, Costa Rica, Síria, Noruega, Vietnam, Portugal, Uzbekistan, Japó, Algèria, etc... a més d'altres pàgines amb informació de les agències pel tipus de viatge (ofertes, esquí, aventura, sol i platja, creuers, viatges musicals, viatges escolars, senderisme, etc.), d'hotels d'arreu del món, de vols (línies aèries, aeroports, reserves, etc.), de càmpings i autocaravanes, d'albergs, apartaments i B&B a les principals ciutats, i molt més ... i tot en català !!!

Des del bloc Amu Daria us vull convidar a visitar aquest nou portal i a sortir de viatge pel món de Narinant.cat...

Idees pels propers Barcelistan

Avui us presento el text publicat a la web de La Ruta de la Seda sobre les idees pel proper BARCELISTAN (L'ànima d'Àsia Central a Barcelona)... jo ja vaig pensant...

"Tal com vam parlar el dia (o la nit) del primer BARCELISTAN vam fer un recull, escrit i oral, de propostes i d’idees a realitzar en els properes sessions de l’esdeveniment. Avui us fem arribar el llistat de les mateixes, amb una proposta de col·laboració per tal de triar aquelles que us semblim més interessants…

Només cal que ens indiqueu quines són les vostres tres activitats preferides de tot el llistat (i mirarem – si es possible- de tractar aquestes temes en els propers Barcelistan) i ens ho feu saber d’una manera força senzilla, mitjançant l’apartat de comentaris d’aquesta web (a sota d’aquest mateixa entrada, en forma de “globus” – o també a l’apartat de comentaris dels blocs on publicarem aquest llistat-), participant al grup de facebook o enviant un correu a info@larutadelaseda.cat.

Dit això, aquí van les propostes (molt i molt interessants, gràcies !!! i que hem intentat sintetitzar i organitzar, més o menys… i veureu que estan numerades per facilitar la selecció) que ens heu fet arribar. Per últim, recordar-vos que us demanem la selecció de tres propostes per tal de començar amb aquestes (escollirem les tres més votades), però si tot va bé la nostra modesta voluntat és continuar després amb totes elles o casi… Aquí van:

1- Celebració del “nooruz” d’aquest any (el 21 de març)

2- Degustació de plats tradicionals / Sessions independents o acompanyant altres activitats

3- Degustació de begudes d’Àsia Central: Vodka, Kumis, Llet d’euga, Shirinchoi (te amb kaimak), Airon, Kora Choi o Kok Choi, Bozo (cervesa kirguís), Baltika (cervesa russa), etc… / Taller de te / Taller de vodka.

4- Organització de sopars (acord amb algun restaurant) amb cuina d’Àsia Central.

5- Taller de cuina d’Àsia Central.

6- Taller de rus per viatjar (3h-6h.)

7- Sessions d’intercanvi lingüístic (rus, català, castellà o altres)

8- Xerrades sobre viatges / Presentació de rutes per Àsia Central

9- Presentació de llibres de viatges (acord amb alguna llibreria).

10- Conferències sobre viatges o personatges històrics: Marco Polo. Clavijo, Omar Jayyam, Avicena, Ibn Batuta, Manas,etc.

11- Organitzar un viatge en grup a algun país d’Àsia Central.

12 – Exposicions de fotografia / presentació del relat del viatge

13- Presentació de la cultura urbana de les ciutats d’Àsia Central (actualitat, modes urbanes, música, pàgines d’internet, “hits” actuals, tendències, moda, etc.)

14- Taller sobre l’actualitat literària i lectora d’Àsia Central.

15- Sessions de contes de la Ruta de la Seda i Àsia Central.

16- Sessions de tradicions d’Àsia Central (valors, educació, família, bodes, festivitats, etc.) a càrrec de persones d’Àsia Central.

17- Sessions de “records d’infantesa” (aquest nom ens l’acabem d’inventar). A partir de fotografies familiars o de l’infantesa presentar diferents records o anècdotes que permetin conèixer la cultura del país. Aquesta proposta és tant perquè ho faci gent d’Àsia Central com gent de Catalunya o altres llocs…

18- Sessions de cinema (films o curts) amb pel·licules d’Àsia Central i els països de la Ruta de la Seda.

19- “8 hores de la Ruta de la Seda” (passi de tots els capítols de la sèrie de televisió (NHK), acompanyat d’altres acitvitats: àpat, exposicions, etc.)

20- Actuacions musicals / Espai de debat sobre les actuacions musicals i el tipus de música

21- Cicle de cinema d’Àsia Central en temps soviètics (anys 60-80).

22- Classes pràctiques de balls / Tallers o acord amb alguna escola de ball oriental.

23- Taller de jocs de taula d’Àsia Central (a que es juga…? : “escacs de Tamerlà“, backgammon…)

24- Cicle sobre Àsia Central o sobre algun dels seus països (Uzbekistan, Kirguizistan, Kazakhstan, etc.) on en quinze dies s’organitzin conjuntament exposicions, conferències, tallers, música, moda, literatura i altres activitats."

Bé, un munt de propostes: suggeridores, apassionades, divertides, curioses, què us semblen...? esperem que us siguin d'interès i endavant amb la tria... jo ja tinc les meves tres...

L'encanteri del Barcelistan...

Estic encantat...

Us preguntareu per què...? doncs ben senzill, el passat dijous vaig poder estar al Barcelistan i vaig gaudir de la companyia d'un munt de gent... alguns coneguts i amics, altres retrobats i d'altres de nous... bona gent amb la que vaig compartir tres o quatre hores parlant de viatges, de les muntanyes nevades, de la poesia, de l'hospitalitat, de les rutes en cotxe, de la cuina de l'Uzbekistan, de l'emigració, del cel blau, de les diferències i de les semblances, de la bellesa, dels catalans, del perquè escrivim blocs, de la llum dels capvespres, de la distància, del te verd, de quin és el millor pas per creuar a la Xina o de l'enyor... i a més, vam xerrar de fer mil i una coses més junts...

Tant és així que em trobo assegut davant de la pantalla deleròs de l'arribada del proper Barcelistan...


Entrades relacionades:
Barcelistan, l'ànima d'Àsia Central a Barcelona
A punt pel Barcelistan
Xerrada "Descobreix el Kirguizistan"
Cicle "Els secrets de la Ruta de la Seda"
Acte "Khotan, un oasis de seda y jade"

A punt pel BARCELISTAN...

I per començar a escoltar una mica de música a l'espera del BARCELISTAN del dijous, us convido a gaudir d'aquesta canço, que particularment m'agrada molt... i per cert, si alguna persona em pot donar informació sobre el tema de la lletra estaré molt agraït...

Fins dijous !!!!

Entrades relacionades:
Barcelistan, l'ànima d'Àsia Central a Barcelona
Shabnam Surayo i la música afganesa
Erkin Abdulla, ritmes flamencs des de Xinjiang
Rayhon, romanticisme des de l'Uzbekistan
La música celestial: Tengir-Too

BARCELISTAN, l'ànima d'Àsia Central a Barcelona

En el marc de les activitats que Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, realitzem habitualment, el proper dijous 28 de gener a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18, al costat de l’Estació de Sants) tenim el plaer de convidar-vos al naixement d’un nou projecte anomenat BARCELISTAN.

BARCELISTAN és un espai de trobada a la ciutat de Barcelona on periòdicament totes aquelles persones interessades per l’Àsia Central, i com no, de persones establertes arreu de Catalunya d’origen centre asiàtic, coincidim per escoltar música, compartir una copa, veure una pel·licula o gaudir d’una exposició de fotografies.

BARCELISTAN és el nom d’aquesta primera trobada que vol crear un ambient distès i relaxat en el Bar Soho del popular barri de Sants, on ens acompanyarà un fil musical amb els millors artistes d’Àsia Central, una exposició de fotografíes d’aquesta zona del món i la possibilitat de prendre una copa mentre donem pas a conèixer-nos i compartir experiències i records.

En resum, un espai obert a la xerrada, a la tertúlia i al mestissatge que esperem us sigui d’interès. Esteu totes i tots convidats el proper dijous 28 !!!

Entrades relacionades:
Xerrada "Descobreix el Kirguizistan"
Cicle "Els secrets de la Ruta de la Seda"
Acte "Khotan, un oasis de seda y jade"
La Ruta de la Seda arriba a Montcada i Reixac

Una obra mestra: Tintín al Tibet

Hi han dos personatges del món del còmic que sempre m'han encantat i que m'acompanyen des de l'infantesa, són l'Astèrix i en Tintín. D'aquest darrer avui us volia presentar un breu resum de l'argument d'una de les seves històries més fascinants, Tintín al Tibet:

"Després de llegir als diaris la notícia d’un accident aeri a l’Himàlaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Xang està ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l’endemà s’assabenta pel diari que Xang viatjava a l'avió sinistrat i que no s’han trobat supervivents. Però en meTintín té la certesa que el seu amic és viu i se’n va cap a Katmandú, amb l’objectiu d’organitzar una expedició de rescat..."

Tal com ens comenta l'extracte de l'Editorial Juventud, editora dels còmics a casa nostra, aquesta obra coincideix amb una època de grans turbulències en la vida d’Hergé, i la seva creació va constituir per a ell una veritable teràpia, que el va ajudar a tirar endavant. Segons ens explica el mateix Hergé, per aquella època, travessava una autèntica crisi vital: sofria somnis i malsons gairebé sempre blancs, nevats, que es repetien una i altra vegada, fins el punt que l’autor va haver d’anar a un psiquiatre, el qual va aconsellar-li que deixés aquell treball que no era capaç d’acabar. Per sort, l’Hergé no ho va fer. No tan sols va acabar Tintin al Tibet, sinó que –segons l’opinió de molts i entre aquests la meva– és una de les seves obres mestres.

El color blanc també regna en gairebé tota l’obra, però ara no és com un malson sinó com una depuració. Aquí veiem Tintín en la seva versió més humana, molt preocupat pel seu amic desaparegut i que emprèn un llarg i perillós viatge seguint un somni en el qual l’ha vist amb vida. En aquesta obra, Hergé dóna curs a la seva fascinació per l’Orient i per els fenòmens paranormals, somnis premonitoris, telepaties, levitació, etc.

L’Hergé va documentar-se molt a fons per realitzar aquesta obra. Segons ens informa ell mateix, per a la figura del ieti, tenia la llista de totes les persones dignes de crèdit que l’havien vist, amb una descripció molt precisa de la seva forma de vida, i la fotografia de les seves petjades. Hergé va conèixer el vencedor de l’Anapurna, Maurice Herzog, el qual també havia vist les petjades i les hi va descriure, indicant que no eren les de cap ós sinó les d’algun bípede que s’aturava al peu d’una muntanya rocosa.

Només resta que recomanar-vos la seva lectura... ja em direu...

El camí del 2010...

“Quan hagis d’escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s’equivoca”. Proverbi sufí

Entrades relacionades:
El cant del sol de Rûmî
Omar Jayyam: Gaudir de l'instant...
Pugui el teu cos ser guarit
Dur les sabates a les mans
El conte de les sorres

L'astut Aldar Kose, conte kazak

En Roger Corominas és el lladre de guants blancs que durant els mesos de març, d’abril i de maig de l'any 2009 va fer la gravació de 13 contes pel programa Hola nens ! de Barcelona TV que van ésser emesos fins aquest mateix setembre. Amb un plató buit i amb una escenificació molt simple, del seu cos van brollant paraules plenes de màgia i tradicions d'arreu del món: Malàisia, Egipte, Bolívia, Haití, Portugal, Armènia, Moldàvia o Kazakhstan...

I és d'aquest darrer país que us convido a gaudir del conte "L'astut Aldar Kose":

Acte "Khotan, un oasis de seda y jade"

En el marc de les activitats que desenvolupem periòdicament per donar a conèixer la història de la Ruta de la Seda, AMU DARIA, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, té el plaer de convidar-vos a l’acte que se celebrarà el proper dijous 17 de desembre a les 19.15h. a l’Hotel d’Entitats Can Guardiola (c/ Cuba, 2) del barri de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona on podreu assistir al passi del capítol “KHOTAN, UN OASIS DE SEDA Y JADE” de la sèrie de televisió dels anys 80 “La Ruta de la Seda”, coproducció de les televisions xinesa i japonesa (NHK) i considerada un clàssic dels documentals de viatges de tots els temps. De ben segur, que molts de vosaltres recordareu la banda sonora de la mateixa realitzada pel gran compositor japonès Kitaro.

Amb el passi d'aquest documental volem fer un petit homenatge a aquesta sèrie de televisió així com compartir la notícia que la NHK torna a recórrer aquests camins amb càmeres d'alta definició. La primera meitat del viatge se centra en Loolan, el Tibet, el desert de Taklamakan i Xian. Després continuarà des de l'antiga Àsia Central soviètica fins a l'Orient Mitjà i Turquia. Aquesta regió, llar d'un reguitzell d'identitats ètniques, està escrivint un nou capítol a la història com a conseqüència del ressorgiment de l'Islam. Així, 25 anys després, la televisió japonesa ens oferirà una visió renovada de la ruta de la seda en l'època actual i il·lustrarà els canvis més transcendentals que ha experimentat aquesta regió.

L'home bo

Vet aquí que una vegada hi havia un home molt bo, amb un cor ple de generositat, i era estimat i admirat pel seu procedir per la molta gent que el coneixia. Un bon dia de matí va arribar al poble on vivia un famós lama. I l'home, en saber-ho, va demanar poder parlar-li. El lama el rebé immediatament, i postrat als seus peus, l'home li va dir:

- "Voldria arribar a la il·luminació, omplir-me de saviesa i compassió per a poder ajudar a tots els éssers vius, i dedicar la vida a l'ensenyament de Budha. Digueu-me, si us plau, què em cal fer?"

El lama va veure de seguida que era sincer i pur d'intenció. Li va dir que anés a viure a la muntanya, i què passes la seva vida en oració i meditació. Va donar-li, també, una oració especial per a invocar, dient-li que si ho feia amb prou continuïtat i devoció, que arribaria un dia a l'estat d'il·luminat, disposat i capaç d'ajudar als demès amb les seves saviesa i compassió.

L'home va fer el que el lama li havia aconsellat, i va marxar a les muntanyes properes al poble. Es va instal·lar a una cova, a on passava les hores en fervorosa meditació. Va perseverar al llarg de molts anys amb tossuderia i determinació, amanit amb un fervor pur i clar. Però tot i això, no obtenia la il·luminació.

Quan ja havia passat vint anys a la cova i pels boscos i els cims de les muntanyes del voltant, el lama va tornar a visitar el poble, i assabentat de la seva presència, va baixar amb rapidesa per a què el tornés a rebre.

Va haver d'esperar molts dies, mentre una gentada esperava fent cua per veure al lama, sentir-lo i rebre la seva benedicció. Finalment, quan li va tocar de parlar-li, després de postrar-se als seus peus tres vegades, i oferint-li un mocador de coll blanc, el nostre bon home li va fer cinc cèntims al lama de la seva situació.

- "He estat vint anys fent pregària i meditació com em veu dir, però encara no he arribat a la il·luminació. Potser sigui que estic fent quelcom malament?"

El lama havia adoptat un to solemne.

L'home bo li va explicar el que havia estat fent aquells vint anys.

- "Em temo que això per a tú no et serveix ben bé de res. És erroni el que et vaig dir, i potser ara ja mai no podràs obtenir la il·luminació."

En sentir-ho, l'home bo va quedar destrossat, i llançant-se als seus peus, va plorar amargament.

- "Ho sento de veritat, però ja no puc fer res més per tu."

L'home bo, que ja era molt vell, va sentir com si hagués perdut tots aquells anys de la seva vida. Va tornar a la seva cova, i es preguntava què li calia fer.

Tots aquells anys esperant i creient que la il·luminació arribaria, i ara li semblava què l' abandonava qualsevol esperança d'assolir mai el seu objectiu.
Va seure a sobre la llosa que li feia de llit, de coixí i a l'hora de taula, i tot creuant les cames, va tancar els ulls. I pensava:

"Tot i així, crec que em cal seguir fent el mateix que feia, perquè ara és l'única cosa que sé fer; pregar, i meditar."

I ara ja sense cap esperança i a l'hora sense cap preocupació per a obtenir la il·luminació, va tornar a deixar-se dur pel ritme antic de la seva devoció, tot allò que tan familiar havia devingut en el seu llarg eremitisme. I sense cap dubte ja, es va adonar que l'havia obtinguda.

Va ser capaç de veure el món en tota la seva realitat. Tot era ben clar, transparent. Per fi va comprendre com l'ànsia i el delit per a obtenir-la era precisament el què li impedia d'arribar-hi. Sentia que ara podia ajudar a tots els éssers a trobar la seva pau, mitjançant la seva comprensió i coneixement. Deixaria la cova, estendria les seves noves ales al món, i escamparia els ensenyaments de Budha. Va sortir de la cova, i va veure el poble, avall, lluny. Moltes vegades ja l'havia vist, i tant. Però mai amb tanta claror com ara.

I per un fugaç instant li va semblar sentir la rialla del lama, mentre aixecava l'esguard cap al cel on lluïa un intens arc de Sant Martí sobre el blau sense un sol núvol del cel, i uns cims radiants de blanc polsim de neu escabellats pel vent.

Extret de "Cuentos populares tibetanos" (José J. De Olañeta Editor. Palma de Mallorca, 1986). Traducció de Jordi Quingles i trobat a “Noticies fresques del turó de l’home”

Entrades relacionades:

Lung-ta: els cavalls del vent

El búfal i el iac

No tinc temps
El viatge, un conte tibetà

Concurs de relats de viatges Mikel Essery 2009

El dia 2 de juliol del 2007 al costat del temple de Mahram Bilgis - la mítica reina de Saba - a prop de Marib, al Iemen, un kamikaze, presumpte activista d'Al Qaeda, va envestir el seu vehicle ple d'explosius contra un comboi de turistes estrangers. Van morir un total d'onze persones; Mikel Essery, el guia del grup, era una d'elles. La notícia va provocar un gran impacte.

No vaig tenir la sort de conèixer en Mikel. Les seves amistats diuen que era una d'aquestes persones que allà on anava deixava empremta, no passava desapercebuda: bon conversador, atent a escoltar, aliè a la indiferència, popular, socialment compromès, provocador i conciliador, faranduler, universal, conscient de la brevetat de la vida.

Una persona fascinada per la diversitat dels indrets d'aquest món, per la seva gent, els paisatges, els colors, les albades, les aromes... els relatava amb entusiasme, reflectint-los en les seves notes i petits relats, en les seves cartes, els seus dibuixos, en les fotografies i els petits objectes que portava dels seus viatges.

Per tot això i en record seu, fa uns mesos es va convocar la primera edició del Concurs de Relats de Viatge Mikel Essery 2009 a la qual em vaig presentar amb un seguit d'escrits publicats en aquest bloc i sota el títol: “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d'amor”.

La setmana passada va tenir lloc a Donostia el veredicte del jurat, essent el guanyador un relat de la nord-americana Jann Huizenga titulat Keeper of the keys (L'encarregada de les claus - us deixo també un enllaç a la traducció al castellà-) que es situa a l'Albània convulsa dels anys posteriors a la dictadura de Enver Hoxha i havent quedat entre els finalistes el meu relat conjuntament amb d'altres d'Urtzi Urrutikoetxea, Jorge Napal i Juan Gorostidi Berrondo. Aprofito aquestes línies per agraïr la feina (i l'ànima) dels organitzadors i del Jurat i i felicitar de tot cor a la guanyadora i a totes i tots els participants...

A més de la decisió del concurs, es va presentar el llibre Mambo Poa -una salutació en swahili que Essery utilitzava amb els seus alumnes-, que recull una selecció de 24 d'aquests relats de viatge en diferents idiomes que són una representació dels 122 treballs rebuts en aquesta edició del concurs, dels quals 16 han estat en euskera, 78 en castellà, 15 en català i 13 en anglès.

Tot just ara s'ha presentat la segona edició d'aquest concurs i aprofito per encoratjar-vos a participar, bona sort...

Pugui el teu cos ser guarit...

ODA 139

"Que la pena del cos s’allunyi de tu, oh tu que ets la pau de les nostres ànimes;

Que el mal d’ull no es posi sobre tu, oh tu que ets els nostres ulls clarividents!

La teva salut és la salut de l’ànima i del món a l’hora, oh amic meu!

Pugui el teu cos ser guarit, oh amic de bell rostre!

Pugui la malaltia deixar-te, oh tu que tens el cos graciós com l’ànima.

Que l’ombra de la teva gràcia no cessi de planar sobre nosaltres.

Que el roserar del teu rostre sigui eternament florit,

Car és un lloc de contemplació pel nostre cor i la joia i la frescor dels nostres ulls.

Que el teu dolor caigui sobre nosaltres, i no pas sobre el teu cos!

A fi que aquest patiment sigui per nosaltres com la raó que abilla la nostra ànima".

ODA 146

"Oh coper! Fes-nos veure el nostre color en la puresa del vi.

Anihila’ns, perquè aquests dos mons siguin lliures de la nostra vergonya.

Que el vent de l’embriaguesa, per la teva gràcia, se’ns emporti.

Enlaire, a fi que la nostra feixugor s’alleugereixi.

Fes cavalcar l’ànima sobre el corser de l’embriaguesa en el camí de l’amor,

I que per nosaltres cent llegües siguin com un sol pas.

Allibera la nostra ànima amb una copa plena de vi.

Els nostres ulls, els nostres rostres, els nostres cors, són ensangonats.

Oh coper! Apressa’t! Que no veus

Els nostres pensaments coixos córrer darrere teu?

En la joia, els pensaments són pedres, encimbellen l’ànima;

Traieu del camí les pedres que ens barren el pas,

En el cant d’amor de Shams al-Din Tabrizí, toca,

Oh ministrer de Tabriz! sobre el nostre llaüt, la melodia d’Oshshâq".

El Diwan-e Shams-e Tabriz-i, del qual hi ha representats aquí dos poemes, és una de les principals obres de Djalâl-od-Dîm Rûmî, anomenat també Mavlana -"el nostre Mestre"-, el més gran poeta místic de l'Islam (a més de científic, pensador, astrònom, erudit i inspirador de l'ordre sufí "Mevlevi" conegut com dels dervixos giròvags) i és compost de ghazals, breus odes líriques que tenen un nombre de dístics que no depassa generalment la vintena. D’altra banda, el ghazal, en general, és un poema d’amor, sacre o profà, amb, de vegades, una certa ambigüitat de sentiments.

Entrades relacionades:
El cant del sol de Rûmî
Omar Jayyam: Gaudir de l'instant...

Dur les sabates a les mans
El conte de les sorres

Pd. I volia aprofitar per excusar-me ja que per raons familiars no vaig poder donar el passat dia 3 la xerrada sobre "Samarcanda, la pedra precíosa de l'Islam".

Conferència "Samarcanda, la pedra preciosa de l'Islam"

Aquest proper dimarts 3 de novembre a les 19.15h en el marc del cicle "El dimarts de la ruta de la seda s. XXI" dels Amics de la Unesco de Barcelona (c. Mallorca, 207) tinc el plaer de fer una xerrada amb el títol "Samarcanda, la pedra preciosa de l'Islam" a la que em plau convidar-vos. Per anar obrint boca us deixo amb aquest vídeo sobre el Registan de Samarcanda...

Entrades relacionades:
Samarcanda, el rostre més bell
Sharh-i-Zinda, la tomba del rei vivent
El príncep astrònom de Samarcanda

Viatge a l'orient de la Ruta de la Seda

Ja fa un temps que molta gent em comenta de fer un mapa amb els viatges per l'orient de la Ruta de la Seda que vaig fer fa uns anys a la recerca de les mítiques ciutats de Shangri-La, Xanadu i Samarcanda i que són el motiu central d'aquest bloc i dels seus relats, anècdotes, imatges i comentaris... avui m'he animat i us presento finalment aquest mapa:


Mostra Viatge per l'orient de la Ruta de la Seda en un mapa més gran

Pd. Amb el temps enllaçaré fotos i comentaris...

Entrades relacionades:
Basta con mirar
Mirades de la Ruta de la Seda
Kashgar: L'esmolet d'Id Kah
Osh: L'obertura Larsen
Karimabad: Els albercocs de la llarga vida
Pequín: Encanteri gastronòmic

Exposició: Els mons de l’Islam a la col·lecció del Museu Agha Khan

Del 9 d’octubre de 2009 al 17 de gener de 2010 al CaixaForum Barcelona. (Av. Marquès de Comillas, 6-8 – 08038 Barcelona) es pot visitar gratuïtament l’exposició “Els mons de l’Islam a la col·lecció del Museu Aga Khan”.

La col·lecció Aga Khan aplega peces valuoses i significatives de pràcticament cadascuna de les dinasties històriques del món musulmà, de les quals l’exposició presenta un conjunt de 180 objectes que inclouen uns 1.400 anys d’història i que resumeixen, en fusta, pedra, or, bronze, ivori, vidre, ceràmica, teixit, pergamí i paper, les millors fites artístiques del món islàmic, en un extens àmbit geogràfic que s’estén des de la península Ibèrica, l’antic al-Àndalus, fins a Àsia Central i l’Índia.

Aquestes obres descriuen la magnificència de les corts dels abbàs-sides, els fatimites, els safàvides o els mogols al mateix temps que demostren la ductilitat de l’art islàmic, capaç de transmetre un missatge, de vegades només religiós, adoptant diversos estils i combinant, en alguns casos de manera capritxosa, elements procedents de tradicions culturals dispars: de Roma a Pèrsia, de Turquia a la Xina, del Magrib a l’Índia o Indoxina, transformant allò que s’imita fins a donar-hi una personalitat pròpia.

Entre les obres exposades destaca un ric grup de manuscrits i miniatures amb representacions figuratives, que es consideren de les millors realitzacions no tan sols de l’àmbit islàmic, sinó de l’art universal. Aquestes representacions rebaten el tòpic tan estès de la prohibició de les imatges en l’art islàmic, ja que si bé l’islam no fa servir cap motiu animal o humà en aquells edificis o objectes que es relacionen amb l’esfera de la religió, en l’àmbit civil, oficial o privat, hi va haver representacions d’éssers vius i, de vegades, en abundància. Va ser només una qüestió de preferències estètiques i de moments històrics.

Durant els dies que l’exposició restarà a Barcelona hi hauran diferents confeències i activitats com per exemple la conferència “Experiència i sensibilitat artístiques: el pelegrinatge i les místiques d’Àsia” del 4 de novembre o la conferència “El món persa i el plaer estètic de la paraula: poesia i cal·ligrafia perses” del dia 10 de novembre.

Podeu consultar altres activitats de Aga Khan Trust for Culture (organitzadors de l’exposició) o de Aga Khan Development Network (AKDN), xarxa d’agències al voltant de la Fundació Aga Khan dedicades a la cooperació internacional, la promoció cultural o el desenvolupament econòmic de zones com el Pamir al Tadjikistan, Samarcanda a l’Uzbekistan o la Vall d’Hunza al Pakistan.

Blog Action Day 2009: Actua !!!

Avui és el Blog Action Day 2009, un dia on molts blocaires d'arreu del món ens coordinem per fer una entrada amb el mateix tema, aquest any el CANVI CLIMÀTIC, us convidem a participar !!!

Si vols col·laborar a favor de la terra, pots incorporar qualsevol d'aquestes senzilles accions a la teva vida diària o pots consultar aquestes iniciatives i organitzacions:

Greenpeace
Intermon Oxfam
Ecologistes en acció
Kaos en la Red
Activistas por el clima
Mother Nature Network
Salvem la terra
Tanquem les nuclears
Fundació Terra

i qualsevol dels milers de blocs d'arreu del planeta que avui es coordinen per lluitar contra el canvi climàtic...

Parlem d'Uzbekistan...

I de nou (que no pugui dir-se que no sóc constant), us volia convidar a visitar la web www.larutadelaseda.cat d'Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, i aquest cop us volia presentar una de les seves pàgines, la dedicada a un dels paísos d'Àsia Central amb més encant, amb més facilitats pel viatger i amb més història, l'Uzbekistan, on trobar informació de geografia, cultura, llengua, música, història, política, tràmits i visats, turisme responsable, cooperació internacional, enllaços d'interès, imatges, etc.:

"La cultura del l’Uzbekistan i del Tadjikistan estaven originalment compartides fins que a l’època soviètica es van crear les diferents repúbliques autònomes (RSS de la URSS) que van imposar fronteres artificials i unes noves nocions territorials. En aquest repartició a Uzbekistan van restar les mítiques ciutats de Samarcanda i Bukharà (en gran part d’ètnia tadjik) i la ciutat de Khivà, totes tres importants etapes, plenes d’història i cultura, de la Ruta de la Seda.

Es pot dir que la cultura uzbek és de les més interessants de tota Àsia destacant la música, la dansa, l’arquitectura, la pintura, la gastronomia i els teixits de l’Uzbekistan, un reflex de la riquesa històrica i humana del país i que té la millor representació en les ciutats imperials esmentades:

Samarcanda és la ciutat més mítica de tota la Ruta de la Seda, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, amb un passat gloriós de 2.750 anys d’antiguitat cantat per poetes, lletrats i músics amb epítets com: “Jardí de l’ànima”, ”Mirall del món”, “Pedra preciosa de l’Islam”, “Centre de l’Univers” o “Perla d’Orient”....

Per saber més...

Entrades relacionades:
Bukharà, la lenta sorra del rellotge
Samarcanda, el rostre més bell
Khivà, un oasi entre deserts
El príncep astrònom de Samarcanda
Sharh-i-zinda, la tomba del Rei Vivent